LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA
Avui,
festivitat de la Mare de Déu de Fàtima us invito a anar a Natzaret i que Maria
i Josep ens expliquin el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu que sant Lluc
ens narra en el seu evangeli (Lc 1,26-38).
LA CASA DE
MARIA
Conversa
de Maria amb l'Àngel
Maria ens
explica: estava fent oració i se'm va aparèixer un àngel del Senyor, un dels
principals àngels, l'arcàngel Gabriel. Jo em vaig torbar, mai no havia vist un
àngel, i ell em va dir: No tinguis por Maria, alegra-te'n, perquè et porto un missatge
de part de Déu.
Nosaltres li
preguntem els motius d'aquesta alegria; ella ens respon que són molts.
Comencem pel
començament, diu Maria. L’Àngel em va dir que era plena de gràcia i que el Senyor
estava amb mi. Ja em vaig tranquil·litzar. Continuà l'àngel dient-me que Déu
m'havia concedit el seu favor. "Tindràs un fill i li posaràs per nom
Jesús".
L'àngel em
descriu com serà aquest fill, tot dient-me: "serà gran i l'anomenaran fill
del l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei
del poble d'Israel per sempre i el seu regnat no tindrà fi".
Maria continua
dient-nos: que no entenia res del que li deia l'àngel de tenir un fill, si
mai no havia conegut baró. Li vaig preguntar a l’àngel: "com podia ser
això si no coneixia baró"? Com podrà ser això, si jo sóc
verge?", diu literalment l’evangelista Lluc (Lc 1,35).
No havia
parlat mai amb un àngel, però ell m'escoltà i tinguérem un diàleg molt bonic.
Em digué que concebria per obra i gràcia de l'Esperit Sant i que el poder de
l'Altíssim em cobriria amb la seva ombra i que el fruit sant que naixeria seria
anomenat fill de Déu.
Amb aquesta
condició, li vaig dir que sí. Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi
les teves paraules. I l'àngel és va retirar (Lc 1 38).
Va afegir Maria:
Déu sempre respecta la nostra llibertat i la nostra col·laboració, i afegí
que no se'n sabia avenir que era la Mare de Déu, la "Theotocos".
Ens acomiadem i
anem a la casa de Josep.
A LA CASA DE JOSEP
Josep, en veure
la nostra cara, ja sap perquè venim. Maria ens ha explicat la seva alegria.
Josep comença explicant la seva tristesa, tot dient que ho va passar molt
malament.
Paraules
de Josep
Maria era la
meva promesa. Encara no vivíem junts, i un dia em digueren que Maria esperava
un fill. No era mentida, no era una xafarderia de poble, sinó que era veritat,
i jo no en sabia res.
Josep, ens
digué que no se'n sabia avenir. Una noia tan bona i santa, que li hagués fet
aquesta mala feta. Ell sabia que, si la denunciava, seria apedregada,
segons mana la llei de Moisès.
Josep es deia
interiorment: "No puc denunciar-la, no ho faré", i llavors
em vaig proposar desfer, en secret, l'acord matrimonial.
Ja ho havia
resolt quan l'àngel del Senyor, en somnis, em va dir que no tingués por de
prendre Maria a casa meva, com a esposa. "És cert que ella espera un fill,
però l'ha concebut per obra de l'Esperit Sant. I quan naixi li posaràs el nom
de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble".
Vaig
respirar, ens diu Josep, i tot seguit vaig anar a casa de la Maria. Ella em
mirà, i jo la vaig mirar; aquella mirada va ser emotiva, sense parlar ens vàrem
entendre: de vegades una mirada és millor que moltes paraules, la vaig abraçar
i li vaig dir que ja podia venir a casa meva, no com a promesa, sinó com a
esposa. La nostra alegria va ser molt gran. De llavors ençà vàrem viure junts.
Li preguntàrem
per què Maria no li havia explicat l'aparició de l'àngel, i ell ens digué la
raó que dóna sant Agustí: era tan gran el que m'havia de dir que jo no m'ho
hagués cregut: l'aparició d'un àngel, ser la mare de Déu, concebre un fill per
obra del Déu Esperit Sant, que seria el Messies, i que el seu regnat no tindria
fi.
Sant Agustí diu
que sant Josep, malgrat ésser molt bo, li hagués dit: "noia, no estàs bé
del cap, això ho has somniat".
Ens acomiadàrem
de Josep i el vàrem felicitar de tot cor, per ésser l'espòs de Maria.
FÀTIMA, UN MÓN DE
PAU I FE EN PETIT
Recordo que el dia tretze de maig de
l’any dos mil sis estava a Fàtima, aniversari de la primera aparició de la Mare
de Déu als pastors, Llúcia, Francesc i Jacinta.
Una de les coses
més meravelloses que he vist en la meva viva ha estat la solemne missa
celebrada en aquest santuari dedicat a la Verge, presidida pel cardenal de
Cracovia, secretari del papa, Joan Pau II,( a.c.s) i acompanyat de vint-i-cinc
bisbes, uns cinc-cents sacerdots i més d’un milió de persones vingudes de tot
el món.
Era admirable
contemplar tota aquella gran multitud plena de fe i amor a la Verge cantant amb
gran entusiasme i aixecant els mocadors quan passava la imatge de la Mare de
Déu de Fàtima.
Em recordava aquella
dona de l’evangeli que quan Jesús estava predicant va aixecar la seva veu i
cridà entre la gent: Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que et
van criar (Lc 11, 27) i també les paraules de la seva cosina Elisabet: Ets
beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes (Lc
1-42).
Cada dia hi havia el
sant rosari internacional resat en diverses llengües i després es feia una
solemne processó amb la imatge de la Mare de Déu des de la capella de les
aparicions, per tota aquella gran plaça que hi ha davant el santuari, acabant davant la imatge de la capella tot
cantant amb gran fe i entusiasme
Si podeu anar a Fàtima, aneu hi, que us agradarà, augmentarà la vostra fe i el vostre amor a la Mare de Déu i ella n’estarà contenta i vosaltres també.