LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA

Avui, festivitat de la Mare de Déu de Fàtima us invito a anar a Natzaret i que Maria i Josep ens expliquin el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu que sant Lluc ens narra en el seu evangeli (Lc 1,26-38).

LA CASA DE MARIA

Conversa de Maria amb l'Àngel

Maria ens explica: estava fent oració i se'm va aparèixer un àngel del Senyor, un dels principals àngels, l'arcàngel Gabriel. Jo em vaig torbar, mai no havia vist un àngel, i ell em va dir: No tinguis por Maria, alegra-te'n, perquè et porto un missatge de part de Déu.

Nosaltres li preguntem els motius d'aquesta alegria; ella ens respon que són molts.

Comencem pel començament, diu Maria. L’Àngel em va dir que era plena de gràcia i que el Senyor estava amb mi. Ja em vaig tranquil·litzar. Continuà l'àngel dient-me que Déu m'havia concedit el seu favor. "Tindràs un fill i li posaràs per nom Jesús".

L'àngel em descriu com serà aquest fill, tot dient-me: "serà gran i l'anomenaran fill del l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre i el seu regnat no tindrà fi".

Maria continua dient-nos: que no entenia res del que li deia l'àngel de tenir un fill, si mai no havia conegut baró. Li vaig preguntar a l’àngel: "com podia ser això si no coneixia baró"? Com podrà ser això, si jo sóc verge?", diu literalment l’evangelista Lluc (Lc 1,35).

No havia parlat mai amb un àngel, però ell m'escoltà i tinguérem un diàleg molt bonic. Em digué que concebria per obra i gràcia de l'Esperit Sant i que el poder de l'Altíssim em cobriria amb la seva ombra i que el fruit sant que naixeria seria anomenat fill de Déu.

Amb aquesta condició, li vaig dir que sí. Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel és va retirar (Lc 1 38).

Va afegir Maria: Déu sempre respecta la nostra llibertat i la nostra col·laboració, i afegí que no se'n sabia avenir que era la Mare de Déu, la "Theotocos".

Ens acomiadem i anem a la casa de Josep.

A LA CASA DE JOSEP

Josep, en veure la nostra cara, ja sap perquè venim. Maria ens ha explicat la seva alegria. Josep comença explicant la seva tristesa, tot dient que ho va passar molt malament.

Paraules de Josep

Maria era la meva promesa. Encara no vivíem junts, i un dia em digueren que Maria esperava un fill. No era mentida, no era una xafarderia de poble, sinó que era veritat, i jo no en sabia res.

Josep, ens digué que no se'n sabia avenir. Una noia tan bona i santa, que li hagués fet aquesta mala feta. Ell sabia que, si la denunciava, seria apedregada, segons mana la llei de Moisès.

Josep es deia interiorment: "No puc denunciar-la, no ho faré", i llavors em vaig proposar desfer, en secret, l'acord matrimonial.

Ja ho havia resolt quan l'àngel del Senyor, en somnis, em va dir que no tingués por de prendre Maria a casa meva, com a esposa. "És cert que ella espera un fill, però l'ha concebut per obra de l'Esperit Sant. I quan naixi li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble".

Vaig respirar, ens diu Josep, i tot seguit vaig anar a casa de la Maria. Ella em mirà, i jo la vaig mirar; aquella mirada va ser emotiva, sense parlar ens vàrem entendre: de vegades una mirada és millor que moltes paraules, la vaig abraçar i li vaig dir que ja podia venir a casa meva, no com a promesa, sinó com a esposa. La nostra alegria va ser molt gran. De llavors ençà vàrem viure junts.

Li preguntàrem per què Maria no li havia explicat l'aparició de l'àngel, i ell ens digué la raó que dóna sant Agustí: era tan gran el que m'havia de dir que jo no m'ho hagués cregut: l'aparició d'un àngel, ser la mare de Déu, concebre un fill per obra del Déu Esperit Sant, que seria el Messies, i que el seu regnat no tindria fi.

Sant Agustí diu que sant Josep, malgrat ésser molt bo, li hagués dit: "noia, no estàs bé del cap, això ho has somniat".

Ens acomiadàrem de Josep i el vàrem felicitar de tot cor, per ésser l'espòs de Maria.

FÀTIMA, UN MÓN DE PAU I FE EN PETIT 

Recordo que el dia tretze de maig de l’any dos mil sis estava a Fàtima, aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu als pastors, Llúcia, Francesc i Jacinta.

Una de les coses més meravelloses que he vist en la meva viva ha estat la solemne missa celebrada en aquest santuari dedicat a la Verge, presidida pel cardenal de Cracovia, secretari del papa, Joan Pau II,( a.c.s) i acompanyat de vint-i-cinc bisbes, uns cinc-cents sacerdots i més d’un milió de persones vingudes de tot el món.

Era admirable contemplar tota aquella gran multitud plena de fe i amor a la Verge cantant amb gran entusiasme i aixecant els mocadors quan passava la imatge de la Mare de Déu de Fàtima.

Em recordava aquella dona de l’evangeli que quan Jesús estava predicant va aixecar la seva veu i cridà entre la gent: Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que et van criar (Lc 11, 27) i també les paraules de la seva cosina Elisabet: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes (Lc 1-42).

Cada dia hi havia el sant rosari internacional resat en diverses llengües i després es feia una solemne processó amb la imatge de la Mare de Déu des de la capella de les aparicions, per tota aquella gran plaça que hi ha  davant el santuari, acabant davant la imatge de la capella tot cantant amb gran fe i entusiasme

Si podeu anar a Fàtima, aneu hi, que us agradarà, augmentarà la vostra fe i el vostre amor a la Mare de Déu i ella n’estarà contenta i vosaltres també.