NOSTRA SENYORA DE FÀTIMA 
(sols text, per imprimir)

(Del llibre “Dios y el mundo de Joseph Ratzinger. Una conversación con Peter Seewald. Opiniones de Benedicto XVI sobre los grandes temas de hoy. pp 289-293. Traduït al català per Mn. Joan Serra).

Maria és la porta oberta a Déu. En  parlar amb ella es pot tenir aquesta ingenuïtat, es pot acudir amb aquests precs i confiança infantils que moltes vegades la gent no s'atreveix a manifestar davant el mateix Crist. És el llenguatge del cor. Que la  fe es manifesti en aquesta xarxa de santuaris mostra per partida doble com afecta això al cor humà. És la fe, de la qual Crist ens diu que mou muntanyes.

Miracles en sentit tècnic?
Fins a quin punt succeeixen realment miracles en sentit tècnic, és altra qüestió. L'important és que existeix gran confiança i que aquesta confiança també troba resposta. Aquesta confiança aviva tant la fe que arriba fins al físic, fins al nostre temps, i fa que la mà bondadosa de Déu es torni real gràcies al poder bondadós  d'aquesta mare.

Parlem de Fàtima

El papa Joan Pau II va beatificar el 13 de maig de 2000 els nens vidents de Fàtima. 

Ell mateix atribueix la seva supervivència en l'atemptat de la plaça de sant Pere  esdevingut el 13 de maig de 1981, a un miracle de la Verge de Fàtima i afirma fins i tot que aquesta trobada ha exercit una notable influència en el seu pontificat.

Aparició de la Mare de Déu
Què va succeir? Al migdia del 13 de maig de 1917,  tres nens pastors, Llúcia  (deu anys) i els seus germans ,Jacinta (set) i Francesc (nou) van viure una experiència notable en un poble portuguès totalment desconegut fins llavors.  

Sobre una alzina va aparèixer una llum brillant  i,  el nens van dir, que envoltava a una «dona formosa». «No temeu», va dir ella, anava a anunciar un missatge que portaria la pau als homes. 

Al principi, els nens van sofrir burles i escarnis per aquesta història. Però el 13 d'octubre d'aquest mateix any, unes setanta mil persones es van congregar per  ser testimonis oculars de l'autenticitat d'aquests missatges.

Segons els informes, l'espectacle va començar al migdia. De cop i volta va cessar de ploure. Els  núvols es van obrir i d’improvís el sol va començar a girar a enorme velocitat al voltant de si mateix com una giràndola. Arbres i persones es van veure submergits de sobte en una llum fantàstica.  

La multitud va proferir un crit d'horror. Perquè per un breu moment va semblar com si el sol fora a precipitar-se sobre ells.

No podem precisar el que, analitzat des d'un punt de vista purament científic, va succeir o no va succeir aquell 13 d'octubre. L'important és que les persones van quedar visiblement afectades per la singularitat del moment. Van poder percebre que allí hi havia alguna cosa, i, en certa manera, el sol es va convertir per a ells en la prova del misteri que hi havia en el que succeí.

Maria vinculada amb Jesús
L’Apocalipsi parla de la dona vestida amb el sol i situada sobre la lluna. Amb això s'al·ludeix en primer lloc al poble de Déu en l'antiga i en la nova aliança, però també de manera especial a Maria El sol del que va vestida simbolitza Crist, l'autèntica llum del món. Expressa, per tant, la seva radical vinculació a Crist. Ella té la lluna - símbol de la petitesa- als seus peus. En aquesta imatge primer es fa visible una grandesa que pot produir-nos temor, però que després desplega un poder consolador. I la gent que peregrina a Fàtima, o a Lourdes, o a Guadalupe, experimenta tant aquesta grandesa com el consol i poder curatiu que emanen. 

El secret de Fàtima
Crec que no podem parlar de Fàtima sense abordar el famós "secret de Fàtima". Em refereixo als missatges que els nens vidents van rebre en 1917. El primer "secret" és la visió de l'infern: "Vosaltres heu vist l'infern, al que van molts pobres pecadores". El segon és una predicció del final de la primera guerra mundial, a la qual, "si no se cessa d'ofendre al Senyor", seguiria una nova guerra, "encara pitjor". Inclou també una predicció de la conversió de Rússia. 

Però Joan Pau II va ser el primer que va expressar aquesta conversió en consagrar Rússia a Maria; un any més tard Gorbachov iniciava la perestroika, i deu anys després queia el teló d’acer.  

El tercer secret

Sobre el tercer secret s'ha especulat durant dècades, dient, per exemple, que predeia l'Apocalipsi o, almenys, l'ocàs de l'Església. Es deia que aquest missatge només estava destinat a cada Papa en persona, raó per la qual no es feia públic. En la seva tercera visita a Fàtima, el propi Papa va desvetllar el secret. Per encàrrec del Pontífex, el cardenal Sodano va esbossar breument el seu contingut i va explicar que la visió dels nens de "un bisbe vestit de blanc, ferit per tirs, caient mort al sòl" predeia l'atemptat contra Joan Pau II. 

EL missatge

En el fons, el missatge de Fàtima no és molt complicat, al contrari. Els tres nens vidents ho van formular així: "Jo sóc la benvolguda senyora del rosari!... He vingut perquè els éssers humans es corregeixin. Han de deixar d'ofendre el Senyor".  

De fet, el missatge mateix és molt senzill. Llúcia, l'única supervivent dels nens vidents, ha valorat cada vegada més aquesta senzillesa dient que no es pari esment a les altres coses que es diuen, que en realitat només es tracta de fe, esperança i amor. Jo també vaig assolir parlar breument amb ella. I ho va repetir amb molta insistència: "Conteu-ho a la gent!". 

Paraules de la vident Llúcia

 Ella creia: "Els àngels que vam veure primer ens van exercitar en la fe, en l'esperança i en l'amor, i el contingut de tot el missatge és que aprenguem això. És just el que ens vol ensenyar la mare de Déu per purificar-nos i convertir-nos. La penitència és precisament aquest distanciament íntim de la tendència actual que allunya de Déu i només condueix fins a si mateixa. La penitència és conversió, sortir d'un mateix, lliurar-se; llavors es converteix en amor i que a la vegada té la fe com requisit previ genera esperança”. 

Crec  que totes aquestes aparicions marianes, quan autèntiques, no ens indiquen quelcom adjunt a l'evangeli. No proporcionen continguts curiosos, sensacionalisme o coses per l'estil, sinó que ens retornen al senzill i essencial, que amb tanta facilitat tendim a passar per alt. Precisament avui, donada la complexitat de tots els nostres problemes, el cristianisme sol semblar-nos complicat perquè els arbres ens impedeixen veure el bosc. Es tracta de ser conduït al senzill centre, no a qualsevol altre lloc, sinó a l'essencial, a la conversió, a la fe, a l'esperança i a l'amor. 

Revelació del tercer secret de Fàtima

Entretant, la Congregació de la Fe, en una conferència de premsa celebrada el 26 de juny del 2000, va presentar als mitjans de comunicació el text complet del denominat tercer secret de Fàtima. Es va lliurar també un fullet editat per la Congregació en els grans idiomes del món, que reprodueix en facsímil el text manuscrit de la germana Llúcia, per eliminar qualsevol discussió  raonable sobre la veracitat i integritat d'aquest text.  

Text manuscrit per la germana Llúcia , vident

En aquest fullet es descriu escrupolosament tant el transcurs de les visions com les successives redaccions de la germana Llúcia que les recorden i l'hàbil exposició del tercer secret. Es reprodueix a més l’elocució del cardenal Sodano esmentada per vostè; jo mateix vaig col·laborar en l'esborrany del comentari del text Com aquest fullet és accessible per a tot el món, seré breu. 

Opinió del professor Ricardi

La visió mostra el fatigós  camí d'un bisbe vestit de blanc (que els propis nens vidents identifiqués amb el Papa) cap a una muntanya coronada per una creu; el camí travessa una ciutat mig destruïda. Bisbes, sacerdots, seglars i finalment el Papa són assassinat! Però la sang dels executats és recollida pels àngels
i es torna fructífera per al món. Es pot veure en el text una visió abreujada i presentada en imatges simbòliques de l'Església dels màrtirs en el segle xx; el professor Riccardi (president de la comunitat de Sant Egidi), en un llibre sobre els màrtirs del nostre segle que han sucumbit sota els diferents règims dictatorials, mostra de forma impressionant la realitat aquí simbolitzada. 

Però de les línies bàsiques de les tres parts del secret es desprèn que la crida a la penitència és cabdal i posa de manifest al mateix temps que la història no transcorre d'acord amb un determinisme inevitable, com si ja estigués tot escrit i fora intransformable, sinó que segueix sent una història de llibertat: la penitència pot modificar la visió.  

El secret és una crida dramàtica a la llibertat del ser humà per canviar-se a si mateix, transformant d'aquesta manera el curs de la història; per altra banda, això és el que aquest text té en comú amb l'Apocalipsi. El fet que el Papa finalment escapés de la mort es pot considerar un senyal que és possible canviar la història mitjançant l’oració.