MARE DE DÉU DE LOURDES

Avui celebrem la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Una festa celebrada per tota l’Església, ja que el papa Pius X la va posar al missal per tal que, aquest dia, es pogués dir la missa en honor i glòria de la Mare de Déu.

Homilia sobre les noces de Canà

Maria, la mare de Jesús, va ésser convidada a unes noces, a Canà de Galilea. També hi anà Jesús, amb els seus cinc primers deixebles.

Les noces, en aquell temps i en un poble petit com era Canà deGalilea, duraven alguns dies, i eren molts els qui hi anaven convidats. Una boda era una festa per a tot el poble.

La família, es coneix que era més aviat benestant, perquè en el banquet hi havia un cap de servei i cambrers.

Sembla que els convidats van beure més del que estava previst, o que hi anaren més persones de les que havien estat invitades.

Arriba un moment en què la mare de Jesús, les dones sempre són més observadores que els homes, s'adona que passa alguna cosa estranya, i, cridant un dels criats, li pregunta què passa. El criat li respon que s'hi havia acabat el vi.

El vi, en aquell temps, era una cosa molt important en unes noces. Actualment tampoc pot faltar el vi i el xampany.

Unes noces, amb aigua solament, quedarien aigualides.

La mare de Jesús pensa en la vergonya que passarien els nuvis. En un poble, més que no en la ciutat, tot es comenta. Possiblement haguessin passat a la història com els nuvis als quals els hi va faltar el vi. Coneixent Maria el poder de Jesús, se li acostà i solament li digué: No tenen vi (Jn 2,3).

Jesús, que era molt intel·ligent, va saber de seguida per on anava la seva mare i li va respondre: Encara no arribat la meva hora (Jn 2,4). Però Maria, a qui no li faltava pas intel·ligència, i, com totes les mares, coneixia molt bé el seu fill, va dir als criats: Feu el que Ell us digui (Jn 2,5). Són quasi les úniques paraules que coneixem de la Mare de Jesús. Per a nosaltres, que estimem Maria, aquestes paraules són com una norma pràctica de vida.

Ja en sabem el resultat. Jesús obra el seu primer miracle en unes noces, per tal de no aigualir la festa, perquè la festa continués amb cants, joia i alegria, pròpia d' una celebració familiar.

Segurament cap de nosaltres no s'hagués imaginat que el primer miracle de Jesús per demostrar la seva divinitat hagués estat la conversió de l'aigua en vi. Cap home no pot fer-ho, i Ell ho va fer en aquesta festa de casament d'uns nuvis amics d'Ell i de la seva Mare. Déu obra amb molta senzillesa.

Aplicació pràctica

La paraula de Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra vida pràctica. La Mare de Déu hagués pogut pensar: "Aquest no és el meu problema, jo sóc una invitada", però no, s'aixeca i demana un miracle. També en la nostra vida ens trobem en circumstàncies semblants: de vegades falta el vi de la feina, hi ha molta gent a l'atur, el vi de la pau familiar, el vi de l'amistat, el vi de la salut, el vi de l'alegria, el vi de l'esperança, etc. No diguem "Aquest no és el meu problema", sinó tot el contrari: fem alguna cosa, com Maria, per convertir l'aigua en vi.

També vull recordar algunes coses que ja sabeu, però que convé tenir presents, ja que s'escauen a la paraula de Déu que hem escoltat.

- Vosaltres, casats, us podeu preguntar si la promesa d'amor i fidelitat que féreu el dia gran de les vostres noces, l'heu respectada i complida. Us estimeu més avui que el dia del vostre matrimoni? Val la pena que aprofiteu a fons la vida del matrimoni: sapigueu dialogar, busqueu que l'altre frueixi, doneu-vos suport en els moments difícils, reseu junts, participeu junts de l'Eucaristia, busqueu de ser feliços, perquè això és el que fa feliç Déu, això és el que li fa il·lusió, a Jesús.

- A vosaltres, solters, que penseu de casar-vos. Teniu ben clar que la voluntat de Déu es que arribeu a l'altar sense taca d'impuresa?

- A tots, en general. Què fem per tal que els valors de la família, com l' amor dels esposos, els fills com una benedicció de Déu, el respecte als avis, etc. siguin conservats i defensats?

La família és atacada principalment pel divorci, la separació, l'avortament, el descuidar l'educació dels fills per raons econòmiques, el portar les persones grans, principalment els pares, a residències, si no hi ha vertadera necessitat, etc., etc.

Que Déu i Maria ens ajudin.


Breu història de les aparicions

Tingueren lloc a la vila francesa de Lourdes, a la vora del riu Gave, quan una nena dita Bernardeta Soubirous, nascuda el 7 de gener de 1844, va veure, l'onze de febrer de 1858, un núvol daurat i una senyora vestida de blanc, amb els peus descalços coberts per dues roses daurades, que semblaven donar-li suport sobre les branques d'un roser. A la cintura tenia una ampla cinta blava i duia un rosari a les mans juntes, com si fes oració.

Al principi Bernardeta es va espantar; sorpresa, es va agenollar, i no arribava a comprendre què és el que havia vist, i va començar a resar el rosari, que sempre duia, amb la senyora.

En acabar, la Mare de Déu va retrocedir cap a la gruta i va desaparèixer. Alguns dies després hi va aparèixer novament.

El 18 de febrer, en la tercera aparició, la Verge va dir a Bernardeta: "Vine aquí durant quinze dies seguits". La nena li va prometre que així ho faria. I la Senyora hi afegí: "Jo et prometo que seràs molt feliç, no en aquest món, sinó en l'altre".

La notícia de les aparicions es va estendre per tota la comarca, i molts acudien a la gruta creient en les aparicions, però d'altres se’n burlaven.

La Verge Maria es va aparèixer en divuit aparicions, entre l'11 de febrer i el 16 de juliol de 1858. Totes les aparicions es van caracteritzar per la sobrietat de les paraules de la Verge, i per l'aparició d'una font d'aigua que hi va brollar inesperadament, al costat del lloc de les aparicions, i que des d'aleshores és un lloc de referència d'innombrables miracles constatats per la ciència.

Al començament, moltes persones dubtaven que fos la Verge qui s’apareixia, però, amb el temps, la Verge va fer que fossin cregudes, fins al punt que els papes, des de Roma, han donat mostra de devoció a la Immaculada de Lourdes i han omplert de privilegis la seva basílica.

Què demanava la Mare de Déu?
En les aparicions, la Senyora va exhortar Bernardeta a pregar pels pecadores i per la seva conversió i que es fes penitència. També va demanar que edifiquessin una capella i que hi anessin en processó.

Va dir a Bernardeta que besés la terra, com un acte de penitència per a ella i pels altres. La Verge li havia dit: "Pregaràs pels pecadores...Besaràs la terra per la conversió dels pecadores".

Quan la visió desapareixia, Bernardeta la seguia de genolls, besant la terra.
El poble que era present en el lloc també la va imitar i, fins al dia d'avui, aquesta pràctica continua.

Bernardeta visita el senyor rector
El 25 de març, el senyor rector del lloc va dir a Bernardeta que preguntés a la Senyora: "¿Qui era?". Ella ho va fer, i la Verge li va respondre: "Jo sóc la Immaculada Concepció".

Després Bernardeta va anar a contar-ho al sacerdot, i ell quedà sorprès, que una noia analfabeta pogués parlar tan bé del dogma de la Immaculada Concepció, declarat pel papa Pius IX l’any 1854, feia quatre anys.

El missatge de la Mare de Déu

El missatge que la Santíssima Verge Maria va fer, a Lourdes, pot resumir-se en els següents punts:

1.- És un agraïment del cel per la definició del dogma de la Immaculada Concepció, que havia estat declarat quatre anys abans pel papa Pius IX (1854). Al mateix temps, es presenta Ella mateixa com a Mare i model de puresa per al món, que està necessitat d'aquesta virtut.

2.- La Mare de Déu de Lourdes concedeix innombrables gràcies físiques i espirituals a les persones que visiten el seu santuari, i guareix també malalts.

3.- És una exaltació a les virtuts de la pobresa i de la humilitat en escollir Bernardeta com a instrument del seu missatge.

4.- Un missatge important de la Mare de Déu de Lourdes és el de la Creu. La Santíssima Verge li repeteix que l'important és ser feliç en l'altra vida, encara que, per a això, cal acceptar la creu. "Jo també et prometo fer-te joiosa, no certament en aquest món, sinó en l'altre".

5.- En totes les aparicions es va presentar amb el seu rosari: a fi de mostrar la importància de resar-lo.

6.- Vol que es faci oració i penitència amb humilitat. També és un missatge de misericòrdia infinita per als pecadores.

7.- Ressalta la importància de la conversió i la confiança en Déu.

Les aparicions de la Verge Maria i l'Església

El 18 de gener del 1862, el bisbe va signar la pastoral i aprovà les aparicions. El seu caràcter sobrenatural i la vida tan autèntica de la vident.

1874: el papa Pius IX va concedir al santuari el títol de Basílica.

1876: va coronar solemnement la imatge de la Verge.

Lleó XIII: va aprovar l'ofici i missa de Lourdes.

Pius X digué de Lourdes: "Seu del poder i de la misericòrdia de Maria, on van tenir lloc meravelloses aparicions de la Verge".

1907: aquest mateix papa va estendre la celebració de la festa de la Mare de Déu de Lourdes a tota l'Església universal.

Pius XI afirmà: "Lourdes, on la Verge es va aparèixer diverses vegades a la benaventurada Bernardeta, on exhorta tots els homes a la penitència".

El 8 de desembre de, 1933 va elevar a l'honor dels altars santa Bernardeta Soubirous.

Pius XII va escriure l’encíclica: "La peregrinació a Lourdes". És el més complet de tots els documents sobre Lourdes, molt ben fet.

Juan XXIII, en la clausura del centenari de les aparicions de Lourdes, recordava el següent: "L'Església, per la veu dels seus papes, no cessa de recomanar als catòlics que parin esment al missatge de Lourdes".

Finalment, Joan Pau II és el primer papa que ha peregrinat a Lourdes. Ho va fer l'any 1983, amb motiu del 125 aniversari de les aparicions. Hi va oficiar la santa Missa el dia 15 d'agost, afirmant dues vegades: "Venim en peregrinació a Lourdes, on Maria va dir a Bernardeta: "Jo sóc la Immaculada Concepció" i va afegir: "Aquí va parlar amb una senzilla noia de Lourdes, va resar amb ella el rosari, li va donar diversos missatges. El papa va concloure dient: "La Verge Maria ve a salvar els pecadores".

Resum de les dates més importants

La festa de la Mare de Déu de Lourdes se celebra el dia de la seva primera aparició, l'11 de febrer.

El 16 de juliol de 1858, la Mare de Déu s’apareix per última vegada i s'acomiada de Bernardeta.

Les aparicions van ser declarades autèntiques el 18 de gener 1862.

En 1876, es va edificar allí l'actual basílica, un dels llocs de peregrinació del món catòlic.

Bernardeta va ser canonitzada pel papa Pius XI el 8 de desembre de 1933. La seva festa se celebra el 18 de febrer.

Lourdes és un dels llocs de major pelegrinatge en el món: milions de persones hi acudeixen cada any, i molts malalts han estat curats en les seves aigües miraculoses.


Que tingueu un bon dia de la Mare de Déu de Lourdes i que aquest festa serveixi per augmentar la nostra devoció filial a la Mare de Déu.


Web del Santuari de Lourdes: http://www.santuario.santoslugares.com/