MARE DE DÉU DE LOURDES
(sols text, per imprimir)

Celebrem, avui, la festivitat de la mare de Déu de Lourdes. L’any 1858 la Immaculada verge Maria s’aparegué a Bernadeta Soubirous a la cova de Lourdes, França.

1. Explicació de l’evangeli.

2. Pelegrinatge a Lourdes.

3. El misteri de Lourdes

1. Explicació de l’evangeli .

Noces de Canà  (Jo 2,1-12)

Celebrem, avui, una altra manifestació de Jesús. La primera, va ésser als mags en la festa de l'Epifania, la segona, al riu Jordà en el baptisme de Jesús i la tercera a un poblet de la Galilea, anomenat Canà.

La boda de Canà de Galilea

Les noces en aquell temps i en un poble petit com era el de Canà de Galilea, duraven alguns dies i eren molts els convidats. Una boda era una festa per a tot el poble i possiblement molts que no hi eren convidats passaven a fer el traguet de vi i saludar els nuvis.

Sembla que els convidats van beure més del que estava previst o que hi anaren més persones de les que havien invitat.

Es coneix que la família era més aviat rica, perquè en el banquet hi havia un cap de servei i el cambrers.

Presència de Jesús a les noces de Canà

Imagineu-vos que entrem a la sala dels convidats quan es celebrava la festa de les noces de Canà, i mirem tots els convidats asseguts a taula, cantant en mig d'una gran alegria. Imagineu-vos que preguntem a Jesús el per què ha anat a la festa i la resposta de Jesús segurament seria: perquè l'havien convidat. Veuríem Jesús fent un bon paper, parlant, rient, cantant com els altres convidats i finalment fent el primer miracle de la seva vida, la conversió de l'aigua en vi.

Jesús, permeteu-me l'expressió, era una persona normal, com nosaltres, a més a més de ser Déu i participava de la festa com els altres convidats.

Presència de Maria a les noces

Maria també era una convidada i fa un bon paper. Ens podem imaginar Maria asseguda a taula parlant, cantant i rient i potser ajudant als cambrers.

La petició de la mare al fill

Arriba un moment que la mare de Jesús (les dones sempre són més observadores que els homes), observa que quelcom passa i cridant a un dels criats li pregunta el que passava. Li respon que s' havia acabat el vi.

El vi en aquell temps era una cosa molt important en unes noces. Actualment tampoc pot faltar el vi i el cava.

Unes noces amb aigua solament, quedarien aigualides.

La mare de Jesús pensa en la vergonya que passarien els nuvis, i especialment en un el poble, que tot es comenta. Possiblement aquells nuvis podrien passar a la història com els nuvis que els va faltar el vi a les seves noces. Per això hi  va intervenir.

Maria indirectament demana un miracle a Jesús

Coneixent Maria el poder de Jesús se li acostà i solament li digué: "No tenen vi" (Jo 2,3).

Jesús, que era molt intel·ligent , va comprendre a l'instant per on anava la seva mare i li va respondre: "Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no arribat la meva hora" (Jo 2,4). Però Maria, a qui no li faltava intel·ligència i com totes les mares coneixia molt bé el seu fill Jesús, va dir als criats: "Feu tot el que Ell us digui" (Jo 2,5). Són les úniques paraules que sabem de la Mare de Jesús. Per a nosaltres que estimem Maria aquestes paraules són una norma pràctica de vida.

El miracle de Jesús

Ja sabem el resultat. Jesús obra el seu primer miracle en unes noces, per no aigualir la festa, per a que la festa continues amb cants, joia i alegria pròpia d'una festa familiar.

Segurament cap de nosaltres hagués imaginat que el primer miracle de Jesús per demostrar la seva divinitat, hagués estat la conversió de l'aigua en vi. Cap home pot fer-ho i Ell ho va fer en aquesta festa de casament d'uns nuvis amics d'Ell i de la seva Mare, amb molta senzillesa.

Aplicació de la paraula de Déu

La paraula de Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra vida pràctica. La Mare de Déu hagués pogut pensar que ella no hi tenia res a veure en la falta del vi, era una convidada i invitada, però no, s'aixeca i demana un miracle.

També en les nostra vida ens trobem en circumstàncies semblats, que falta:

- el vi de la salut

- el vi de la feina,

- el vi de la pau familiar,

- el vi de l'amistat,

- el vi de l'alegria,

- el vi de l'esperança,

- el vi de la il·lusió. etc.

No diguem mai: no és el meu problema, sinó tot el contrari, fem quelcom, com Maria, per convertir l'aigua en vi.

També vull recordar algunes coses que ja sabeu, però que convé recordar ja que s'escauen a la paraula de Déu que hem escoltat. El que segueix està tret de la revista Obra Cultural Mariana (Desembre 2007, número 199, pàgina 1763).

Pelegrinatge a Lourdes

Què busquem quan anem a Lourdes? 

Tant els pelegrins, com els malalts i també, els voluntaris, es trobar-nos durant aquests dies, mes íntimament amb la Verge Maria.

Mitjançant la pregària o l'oració, busquem interiorment tot allò que ens falta per a ser mes humils i senzills amb els altres, recollint el seu sentiment per a poder oferir aquella alegria que tant manca en la nostra societat.

Amb el cant de l'Ave, Ave, Ave Maria ens entreguem cos i ànima a la Sma. Verge formant tots junts una sola unitat.

Anem a Lourdes, cercant un miracle íntim i personal en les nostres vides que ens permeti renovar diàriament la nostra fe i seguir el camí acompanyats de Jesús i la Mare de Déu i Mare nostra.

Lourdes es un lloc diferent, on s'experimenta aquest encontre espiritual amb un mateix i que tant ens omple, convidant-nos a ajudar tots els nostres germans.

Aquestes sensacions les assaborim quan arribem a les nostres llars.

Tots els pelegrins de l'Obra Cultural Mariana, retornem amb una pau i una felicitat que costa prou d'explicar.

Alex Pastor

EL MISTERI DE LOURDES

A Lourdes, el Misteri" és fa palpable... es "respira"... es "toca amb les mans"; com deia, molt encertadament una de les persones que vingueren a la peregrinació: Lourdes es com una finestreta que ens fa veure l'eternitat, la transcendència.

Ens ajuden a viure aquesta "presencia de Déu" tants creients d'arreu del món que es prosternen amb reverencia davant la santa Gruta de les Aparicions: aquelles llargues processons de malalts, tots ells amb el rostre seré i ple d’esperança... aquella munió de voluntaris atenent-los amb caritat i delicadesa... aquella corrua de fidels de genolls i, fins i tot, prostrats a terra, en actitud de pregària profunda... el llistat de "signes" que podria esmentar seria molt llarg.

Sembla que la Immaculada Concepció encara s'aparegui, en aquella miraculosa Gruta, constantment... en cada instant del dia i de la nit.         

L'esperit de Santa Bernardeta hi es ben present.

Peregrinar a Lourdes es com pujar a la muntanya del Tabor, on el Senyor s'hi transfigura.

Quan deixes enrera la ciutat del córrer i del turisme i franqueges les reixes que t'endinsen en el Santuari... penetres en un altre món".

Tots sabem que a Lourdes s'han esdevingut molts signes miraculosos de caràcter físic: se'n parla de mes de sis mil; L’Església en reconeix uns seixanta. Però miracles de l'esperit n'hi ha hagut incomparablement molts mes: han estat mils i mils els qui hi han retrobat la fe, el sentit de l’existència, l'alegria i la joia de viure, l'amor de Déu, el perdó i la misericòrdia... Lourdes es un lloc privilegiat de conversió.  

Maria, amb la seva tendresa de Mare... ens obre el camí cap a Déu; i el Senyor, a través de Maria, ens manifesta el seu rostre mes maternal i femení.

Mn. Josep Maria Martí
Rector de St. Pere de les Puel·les

Web del Santuari de Lourdes: http://www.santuario.santoslugares.com/