Presentació del Senyor, la Candelera

Per comprendre la festa que celebrem avui, la presentació del Senyor al temple i la purificació de Maria, hem de tenir present dos lleis, donades per Déu, segons veiem a l’Antic Testament.

La primera era que quan una dona tenia un fill, passats els quaranta dies després del part havia de presentar-se al sacerdot, al temple, per purificar-se i oferir l’ofrena d’un anyell i un colomí, si els pares eren rics, o d'un parell de tórtores, o dos colomins, si eren pobres. Josep i Maria van oferir un parell de tórtores, o dos colomins.

La segona llei, que llegim a l’Èxode, manava que s’oferissin a Déu els primogènits de les persones i dels animals. Consagra’m tots el primogènits. El que per primera vegada obri el si matern d’entre els fills d’Israel, home o bèstia, és meu ( Ex 13,2). Quan el teu fill, et pregunti: Què significa això? Li respondràs: És que, amb mà forta, Jahvè ens va treure d’Egipte, de la casa de servitud, perquè, obstinant-se el Faraó de no deixar-nos-en sortir, Jahvè va fer morir tots els primogènits al país d’Egipte, des del primogènit de l’home fins al primer nat de la bèstia, per això jo sacrifico a Jahvè tot mascle nat de bèstia i rescato tot primogènit del meus fills (Ex 13,14,15). El faràs rescatar a l’edat d’un més, valorant-lo en cinc cicles de plata, segons el pes del cicle del santuari (Nm 18,16).

San Lluc ens diu que Maria i Josep van anar al temple per a la purificació legal i oferir un parell de tórtores, que van oferir Maria i Josep, el rescat, tal com estava manat.

La Verge Maria, tal com diu fra Luís de Granada, no tenia obligació de purificar-se, perquè havia quedat, en aquell sagrat part, més pura que les estrelles. Tot havia estat extraordinari i miraculós. La concepció havia estat sobrenatural, per obra i gràcia de l’Esperit Sant.

A l’infant, no li calia a sant Josep rescatar-lo perquè era Déu, i tota la seva vida era una pura oblació a Déu.

Sant Josep i Maria compleixen la llei de Déu, per tal de donar-nos exemple d’obediència i humilitat.

Tot s’havia dut a bon terme amb la màxima senzillesa. Com Déu fa les coses, i aquell dia es va complir la profecia de profeta Ageu, que deia que aquell temple, aixecat després de captivitat de Babilònia, tindria una glòria més gran que la que havia tingut el temple de Salomó, en rebre el Messies: Commouré totes les nacions i vindrà el més preuat de les nacions i ompliré de glòria aquesta casa, diu Jahvè dels exèrcits (Ag 1,7).

Els grans d’aquell temps, els sacerdots, els doctors de la llei, els governants, no es van adonar de qui havia entrat al temple, aquell dia, però, sí que se n'adonà l’ancià Simeó, home just i timorat, que havia rebut un oracle del Senyor, segons el qual no veuria la seva mort abans de veure el Redemptor.

Impulsat per l’Esperit Sant, fixeu-vos bé en aquestes paraules, va anar al temple i, quan entraven, amb el nen Jesús, Josep i Maria, el va agafar amb els seus braços i va exclamar: Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau. Els meus ulls han vist el Salvador que preparaves per presentar-lo a tots el pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble (Lc 2 29,32).

Imagineu-vos, cristians que m’escolteu, l’alegria de Simeó en abraçar Jesús, que li fa dir: Senyor, ja em puc morir, perquè els meus ulls han contemplat el Salvador.

Una altra persona, també humil i senzilla, l’anciana Anna, filla de Fanuel, fou la privilegiada de veure Jesús. Una velleta simpàtica, de vuitanta-quatre anys, que mai no es movia del Temple i que donava culte a Déu, nit i dia, amb dejunis i pregàries . Ella es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada (Lc 2,37,38).

La festa que celebrem avui, ja era celebrada en el segle quart a l’església mare de Jerusalem, com refereix el diari de la peregrina espanyola Egèria, que, durant la dècada dels anys tres-cents vuitanta, féu pelegrinatge a Terra Santa, visità Constantinoble, i desprès va passar a Roma. Diu Egèria que el papa Sergi li va donar, a aquesta celebració, molta solemnitat, i manà que a la basílica de Santa Maria la Major es fes una processó de penitència, abans de la missa.

De totes les festes hem de treure unes conseqüències pràctiques per la nostra vida cristiana.

La primera que podem treure és que nosaltres, com el Senyor, som persones consagrades, ofertes i donades a Déu pel baptisme, que ens va fer cristians.

Que de la mateixa manera que Simeó va escoltar la veu de l’Esperit Sant, nosaltres també l’hem d’escoltar.

I com la profetessa Anna, que donava glòria a Déu, parlant de Jesús a tots els qui esperaven la redempció d’Israel, també nosaltres hem de parlar de Jesús als nostres familiars, amics i coneguts.

Que la Mare de Jesús i sant Josep ens ajudin a purificar-nos dels nostres pecats i que sapiguem donar glòria a Déu en la nostra vida.

Que tingueu una bona festa de la Presentació del Senyor i la purificació de Maria, i que la candela que ens dóna l’Església serveixi per recordar-nos que hem de ser llum del món.


Poesia:

L’INFANT, DE FAM D’AMOR, DIU QUE PLORAVA
EL FONAMENTS del temple es van somoure
quan trepitjà el sòl el Fill de Déu,
Els patriarques sants i el profetes
veieren acomplert l’anunci seu.
Simeó, el sant ancià i la profetessa
Anna, colpits veient l’Infant Diví,
lloaren Déu enduts per l’alegria
De veure Crist com far del seu destí.
Els pares, plens de goig tornant a casa,
parlaven agraïts dels dons de Déu,
encès el cor d’amor fet torxa i brasa.
de llum i goig immens tot s’alegrava,
amant el món sencer en l’amor seu.
L’infant, de fam d’amor diu que plorava.
 
( Del llibre de Maria d’en Francesc Malgosa)