Presentació del Senyor, la Candelera
Per comprendre la festa que celebrem avui, la presentació del Senyor al temple i la purificació de Maria, hem de tenir present dos lleis, donades per Déu, segons veiem a lAntic Testament.
La primera era que quan una dona tenia un fill, passats els quaranta dies després del part havia de presentar-se al sacerdot, al temple, per purificar-se i oferir lofrena dun anyell i un colomí, si els pares eren rics, o d'un parell de tórtores, o dos colomins, si eren pobres. Josep i Maria van oferir un parell de tórtores, o dos colomins.
La segona llei, que llegim a lÈxode, manava que soferissin a Déu els primogènits de les persones i dels animals. Consagram tots el primogènits. El que per primera vegada obri el si matern dentre els fills dIsrael, home o bèstia, és meu ( Ex 13,2). Quan el teu fill, et pregunti: Què significa això? Li respondràs: És que, amb mà forta, Jahvè ens va treure dEgipte, de la casa de servitud, perquè, obstinant-se el Faraó de no deixar-nos-en sortir, Jahvè va fer morir tots els primogènits al país dEgipte, des del primogènit de lhome fins al primer nat de la bèstia, per això jo sacrifico a Jahvè tot mascle nat de bèstia i rescato tot primogènit del meus fills (Ex 13,14,15). El faràs rescatar a ledat dun més, valorant-lo en cinc cicles de plata, segons el pes del cicle del santuari (Nm 18,16).
San Lluc ens diu que Maria i Josep van anar al temple per a la purificació legal i oferir un parell de tórtores, que van oferir Maria i Josep, el rescat, tal com estava manat.
La Verge Maria, tal com diu fra Luís de Granada, no tenia obligació de purificar-se, perquè havia quedat, en aquell sagrat part, més pura que les estrelles. Tot havia estat extraordinari i miraculós. La concepció havia estat sobrenatural, per obra i gràcia de lEsperit Sant.
A linfant, no li calia a sant Josep rescatar-lo perquè era Déu, i tota la seva vida era una pura oblació a Déu.
Sant Josep i Maria compleixen la llei de Déu, per tal de donar-nos exemple dobediència i humilitat.
Tot shavia dut a bon terme amb la màxima senzillesa. Com Déu fa les coses, i aquell dia es va complir la profecia de profeta Ageu, que deia que aquell temple, aixecat després de captivitat de Babilònia, tindria una glòria més gran que la que havia tingut el temple de Salomó, en rebre el Messies: Commouré totes les nacions i vindrà el més preuat de les nacions i ompliré de glòria aquesta casa, diu Jahvè dels exèrcits (Ag 1,7).
Els grans daquell temps, els sacerdots, els doctors de la llei, els governants, no es van adonar de qui havia entrat al temple, aquell dia, però, sí que se n'adonà lancià Simeó, home just i timorat, que havia rebut un oracle del Senyor, segons el qual no veuria la seva mort abans de veure el Redemptor.
Impulsat per lEsperit Sant, fixeu-vos bé en aquestes paraules, va anar al temple i, quan entraven, amb el nen Jesús, Josep i Maria, el va agafar amb els seus braços i va exclamar: Ara, Senyor, deixa que el teu servent sen vagi en pau. Els meus ulls han vist el Salvador que preparaves per presentar-lo a tots el pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria dIsrael, el teu poble (Lc 2 29,32).
Imagineu-vos, cristians que mescolteu, lalegria de Simeó en abraçar Jesús, que li fa dir: Senyor, ja em puc morir, perquè els meus ulls han contemplat el Salvador.
Una altra persona, també humil i senzilla, lanciana Anna, filla de Fanuel, fou la privilegiada de veure Jesús. Una velleta simpàtica, de vuitanta-quatre anys, que mai no es movia del Temple i que donava culte a Déu, nit i dia, amb dejunis i pregàries . Ella es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de linfant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada (Lc 2,37,38).
La festa que celebrem avui, ja era celebrada en el segle quart a lesglésia mare de Jerusalem, com refereix el diari de la peregrina espanyola Egèria, que, durant la dècada dels anys tres-cents vuitanta, féu pelegrinatge a Terra Santa, visità Constantinoble, i desprès va passar a Roma. Diu Egèria que el papa Sergi li va donar, a aquesta celebració, molta solemnitat, i manà que a la basílica de Santa Maria la Major es fes una processó de penitència, abans de la missa.
De totes les festes hem de treure unes conseqüències pràctiques per la nostra vida cristiana.
La primera que podem treure és que nosaltres, com el Senyor, som persones consagrades, ofertes i donades a Déu pel baptisme, que ens va fer cristians.
Que de la mateixa manera que Simeó va escoltar la veu de lEsperit Sant, nosaltres també lhem descoltar.
I com la profetessa Anna, que donava glòria a Déu, parlant de Jesús a tots els qui esperaven la redempció dIsrael, també nosaltres hem de parlar de Jesús als nostres familiars, amics i coneguts.
Que la Mare de Jesús i sant Josep ens ajudin a purificar-nos dels nostres pecats i que sapiguem donar glòria a Déu en la nostra vida.
Que tingueu una bona festa de la Presentació del Senyor i la purificació de Maria, i que la candela que ens dóna lEsglésia serveixi per recordar-nos que hem de ser llum del món.
Poesia:
- LINFANT, DE FAM DAMOR, DIU QUE PLORAVA
- EL FONAMENTS del temple es van somoure
- quan trepitjà el sòl el Fill de Déu,
- Els patriarques sants i el profetes
- veieren acomplert lanunci seu.
- Simeó, el sant ancià i la profetessa
- Anna, colpits veient lInfant Diví,
- lloaren Déu enduts per lalegria
- De veure Crist com far del seu destí.
- Els pares, plens de goig tornant a casa,
- parlaven agraïts dels dons de Déu,
- encès el cor damor fet torxa i brasa.
- de llum i goig immens tot salegrava,
- amant el món sencer en lamor seu.
- Linfant, de fam damor diu que plorava.
- ( Del llibre de Maria den Francesc Malgosa)