Presentació del Senyor, la Candelera
(sols text per imprimir) 

Avui, el vostre  Fill, etern com vós, ha estat presentat al temple, i l’Esperit Sant el revela com a glòria d’Israel i llum de totes les nacions (Del prefaci de la missa). 

Introducció

Fa quaranta dies que ens reuníem per celebrar amb joia i alegria el naixement de Jesús a Betlem. Contemplàvem Maria plena d’alegria, i Josep content  per estar al costat de la Mare de  Déu i del Fill de Déu encarnat. 

Avui ens reunim per meditar la presentació del Senyor al temple de Jerusalem  i la purificació de Maria, la mare de Jesús. 

Processó  

La litúrgia ens alegra amb una processó i tots portem en les nostres mans un ciri encès, que representa  Jesucrist que és la llum del món. Llum veritable que ha vingut a il·luminar al seu poble Israel i a tota la humanitat. D’aquesta manera aquesta festa es relaciona amb el Nadal i l’Epifania. També és un pont a la Pasqua, amb la profecia de Simeó, que anuncia el dolor de Maria, especialment en el calvari. 

La llei 

En el llibre de l’Èxode està escrit: “Jahvéh parlà a Moisès i li digué: El que per primera vegada obri el si maternal entre els fills d’Israel, home o bèstia és meu” (Ex 13,1-2). Tot seguit recorda aquell dia que el poble d’Israel va sortir d’Egipte, de la casa d’esclavitud. 

Ofrena 

Diu l’evangelista  Lluc: Passats el dies que manava la llei de Moisès referent a la purificació, el pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor ( Lc 2 22). 

Maria i Josep presenten al Senyor el seu fill, complint el ritual establert. Li presenten allò que més estimen. 

El qui és transportat pels querubins i cantat pels serafins, avui és dut al temple, d'acord amb la llei i col·locat en braços de l'ancià Simeó com sobre un altar. De Josep rep dons agradables a Déu: un parell  de tórtores, signe de l'Església immaculada i del nou poble.  

Simeó en reconèixer el compliment de les promeses i beneir la Verge Mare de Déu, prediu en ella els signes de la passió. 

Demana al Senyor permís per a anar-se’n dient: Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles, llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble (Lc 2, 29-32).  

Virtuts de Maria 

Aquest esdeveniment de la purificació de Maria és un bell passatge on apareix la Mare de Déu practicant les més formoses virtuts cristianes.

La humilitat. Maria se sotmet a la llei i s'humilia fins al punt de no aparèixer ni com Mare de Déu ni com mare que concebés virginalment; ella no necessitava purificar-se. 

De què havia  de purificar-se la santíssima Verge, que ni va tenir pecat original ni mai va cometre la més lleu falta de pecat personal?

• L'obediència. Ella, en realitat no hauria d'estar subjecta a la llei de la purificació per haver concebut virginalment el seu fill. No obstant això obeeix amb tota docilitat i submissió.

La puresa. Maria, encara que no té taca legal, no dubta en purificar-se. Nosaltres, en canvi, no som tan diligents a purificar la nostra consciència, tantes vegades tacada pel pecat i necessitada de perdó i neteja.

La pobresa. Les dones riques oferien un anyell en la cerimònia de la purificació. Maria, la serva humil del Senyor, no tem a aparèixer en públic com pobra. Per això presenta l'ofrena pròpia de les famílies pobres, consistent en el lliurament de dos tórtores o dos colomins.

Demana a Maria aquestes virtuts tan belles i alhora tan necessàries per a santificar-te de debò. Imita-la. Contempla-la en la major intimitat del teu cor.  

Simeó 

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l’hora que Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació l’Esperit Sant  li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies, el Senyor  ( Lc 2,22). 

Qui era Simeó? Un home just i piadós. Dues característiques que tot cristià ha de tenir; ser just, piadós i  tenir l’Esperit Sant amb ell. Tots el batejats hem rebut l’Esperit Sant en el baptisme i som els seus temples. 

Les altres persones que estaven al temple solament van veure un nen i els seus pares com els altres, en canvi Simeó va veure el Messies, el Senyor. L’evangelista fa notar que Simeó tenia en ell l’Esperit Sant. 

L’Esperit Sant afina la vista interior; ens fa veure les persones com a germans i la nostra vida dirigida cap al cel. 

Un monjo de l’Església Oriental escriu: A Simeó  l’Esperit Sant li va revelar que no moriria sense veure el Salvador. Com voldria jo tenir tal seguretat! Veure Jesús abans de morir! No veure’l pas amb els ulls del cos, però veure’l, veure’l veritablement amb els ulls de la fe. 

Anna 

Una velleta, simpàtica de vuitanta quatre any, es passava la vida que li restava al temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions, i parlava del nen a tots aquells que esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida. 

Com la podem imitar tots aquells que ja passem de la segona joventut! 

En l’oració, col·lecta, de la missa d’avui hem demanat  presentar-nos també nosaltres al Senyor  plenament renovats en l’esperit conforme al nostre model, Jesús. 

Que aquest sigui el nostre propòsit d’aquest dia, imitant l’exemple que ens dóna Maria. 

Que la llum de la candela que il·lumina els nostres ulls en faci veure l’amor de Jesús i la seva mare, Maria. 

Que passeu un bon dia de la Candelera.