Avui,
el vostre Fill, etern com vós, ha estat
presentat al temple, i l’Esperit Sant el revela com a glòria d’Israel i llum de
totes les nacions (Del prefaci de la missa). Presentació del Senyor, la Candelera
(sols text per
imprimir)
Avui,
el vostre Fill, etern com vós, ha estat
presentat al temple, i l’Esperit Sant el revela com a glòria d’Israel i llum de
totes les nacions (Del prefaci de la missa).
Introducció
Fa
quaranta dies que ens reuníem per celebrar amb joia i alegria el naixement de
Jesús a Betlem. Contemplàvem Maria plena d’alegria, i Josep content per estar al costat de la Mare de Déu i del Fill de Déu encarnat.
Avui ens
reunim per meditar la presentació del Senyor al temple de Jerusalem i la purificació de Maria, la mare de Jesús.
Processó
La
litúrgia ens alegra amb una processó i tots portem en les nostres mans un ciri
encès, que representa Jesucrist que és
la llum del món. Llum veritable que ha vingut a il·luminar al seu poble Israel
i a tota la humanitat. D’aquesta manera aquesta festa es relaciona amb el Nadal
i l’Epifania. També és un pont a la Pasqua, amb la profecia de Simeó, que
anuncia el dolor de Maria, especialment en el calvari.
La llei
En el
llibre de l’Èxode està escrit: “Jahvéh parlà a Moisès i li digué: El que per
primera vegada obri el si maternal entre els fills d’Israel, home o bèstia és
meu” (Ex 13,1-2). Tot seguit recorda aquell dia que el poble d’Israel va
sortir d’Egipte, de la casa d’esclavitud.
Ofrena
Diu
l’evangelista Lluc: Passats el dies
que manava la llei de Moisès referent a la purificació, el pares de Jesús el
portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la
Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor ( Lc 2 22).
Maria i
Josep presenten al Senyor el seu fill, complint el ritual establert. Li
presenten allò que més estimen.
El qui
és transportat pels querubins i cantat pels serafins, avui és dut al temple,
d'acord amb la llei i col·locat en braços de l'ancià Simeó com sobre un altar.
De Josep rep dons agradables a Déu: un parell
de tórtores, signe de
l'Església immaculada i del nou poble.
Simeó en
reconèixer el compliment de les promeses i beneir la Verge Mare de Déu, prediu en ella els signes de la passió.
Demana
al Senyor permís per a anar-se’n dient: Ara, Senyor, deixeu que el vostre
servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el
Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles, llum que es reveli
a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble (Lc 2, 29-32).
Virtuts de Maria
Aquest esdeveniment de la purificació de Maria és un bell passatge on apareix la Mare de Déu practicant les més formoses virtuts cristianes.
• La humilitat. Maria se sotmet a la llei i s'humilia fins al punt de no aparèixer ni com Mare de Déu ni com mare que concebés virginalment; ella no necessitava purificar-se.
De què havia de purificar-se la santíssima Verge, que ni va tenir pecat original ni mai va cometre la més lleu falta de pecat personal?
• L'obediència. Ella, en realitat no hauria d'estar subjecta a la llei de la purificació per haver concebut virginalment el seu fill. No obstant això obeeix amb tota docilitat i submissió.
• La puresa. Maria, encara que no té taca legal, no dubta en purificar-se. Nosaltres, en canvi, no som tan diligents a purificar la nostra consciència, tantes vegades tacada pel pecat i necessitada de perdó i neteja.
• La pobresa. Les dones riques oferien un anyell en la cerimònia de la purificació. Maria, la serva humil del Senyor, no tem a aparèixer en públic com pobra. Per això presenta l'ofrena pròpia de les famílies pobres, consistent en el lliurament de dos tórtores o dos colomins.
Demana a Maria aquestes virtuts tan belles i alhora tan necessàries per a santificar-te de debò. Imita-la. Contempla-la
en la major intimitat del teu cor.
Simeó
Hi
havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós
que esperava l’hora que Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant.
En una revelació l’Esperit Sant li
havia promès que no moriria sense haver vist el Messies, el Senyor ( Lc 2,22).
Qui era
Simeó? Un home just i piadós. Dues característiques que tot cristià ha de
tenir; ser just, piadós i tenir
l’Esperit Sant amb ell. Tots el batejats hem rebut l’Esperit Sant en el
baptisme i som els seus temples.
Les
altres persones que estaven al temple solament van veure un nen i els seus
pares com els altres, en canvi Simeó va veure el Messies, el Senyor.
L’evangelista fa notar que Simeó tenia en ell l’Esperit Sant.
L’Esperit
Sant afina la vista interior; ens fa veure les persones com a germans i la
nostra vida dirigida cap al cel.
Un monjo de l’Església Oriental escriu: A Simeó l’Esperit Sant li va revelar que no moriria sense veure el Salvador. Com voldria jo tenir tal seguretat! Veure Jesús abans de morir! No veure’l pas amb els ulls del cos, però veure’l, veure’l veritablement amb els ulls de la fe.
Anna
Una velleta,
simpàtica de vuitanta quatre any, es passava la vida que li restava al temple,
dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions, i parlava del nen a
tots aquells que esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida.
Com la
podem imitar tots aquells que ja passem de la segona joventut!
En
l’oració, col·lecta, de la missa d’avui hem demanat presentar-nos també nosaltres al Senyor plenament renovats en l’esperit conforme al nostre model, Jesús.
Que
aquest sigui el nostre propòsit d’aquest dia, imitant l’exemple que ens dóna
Maria.
Que la
llum de la candela que il·lumina els nostres ulls en faci veure l’amor de Jesús
i la seva mare, Maria.
Que passeu un bon dia de la Candelera.