SANTA EULÀLIA. VERGE I MÀRTIR
La soca de la mostra Església ha
tret un rebot :Eulàlia formosa per la santedat del Baptisme, més excel·lent
encara és per la sang del seu martiri ( de la Litúrgia de les hores).
El Senyor trobà aquesta verge prudent
i la féu entrar amb ell a les
noces (De la missa d’avui).
Existeix la cèlebre passió de santa
Eulàlia del segle VII d’on trec aquesta història i crec que tot el que diu
potser no correspon a la seva realitat.
No sabem on va exactament va néixer
i segurament prop de Barcelona on vivien els seus pares. La tradició col·loca
el seu naixement a Sarrià, on hi ha una petita capella a ella dedicada.
Tenia vint anys, alguns diuen que en
tenia tretze, quan va arribar a Barcelona el president Dacià amb l’objecte de fer complir l’ordre imperial
donada de perseguir els cristians.
Eulàlia es va presentar davant del
president i li va retreure la persecució que feia contra els cristians amb el
desig de donar ella la vida per amor a Jesucrist.
Dacià no la va escoltar i la va fer
assotar. Ella alabava el Senyor.
Humiliat el president va manar que
la posessin sobre un poltre per atorrentar-la.
El president li va proposar
l’apostasia i com que no ho va aconseguir va manar que amb teies enceses li
cremessin els costats. Providencialment les flames no cremaven a les santa sinó que es dirigien cap els seus
turmentadors.
Mentre aquell cos innocent deixava
la vida aquí a la terra, una blanca coloma ,símbol de la seva innocència,
sortia dels seus llavis i anava cap al cel.
Dacià va ordenar que el cos de la
santa fos clavat a una creu en forma d’espasa per a que fos profanat, però Déu
no ho va permetre i una intensa nevada el va cobrir.
Els seus pares i
els cristians amics d’ella van anar al lloc del seu martiri, entre ells sant
Fèlix Africà.
Va ser enterrada en
un sepulcre de pedra a prop de l’Arc de
Triomf i actualment sembla que el sepulcre que es troba a la cripta de la
catedral de Barcelona conté el cos de santa Eulàlia.
Comentari de
l’evangeli
L’evangeli ens parla
de deu noies que cinc d’elles eren prudents i cinc desassenyades.
La nostra
consideració de l’evangeli serà contemplar-lo tenint present la festa que
celebrem, una noieta. Eulàlia, que en la seva joventut no va dubtar en donar la
seva vida per Jesucrist sofrint la glòria del martiri
Ens podem
preguntar, sense por d’equivocar-nos, qui era aquest espòs del que ens parla
l’evangeli i la resposta és Jesucrist.
Aquest Jesucrist,
que és el Fill de Deu i és la prova més gran que tenim de l’amor de Déu envers
nosaltres. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu fill únic perquè
no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jo 3,
16).
Aquest Jesús, que va
néixer d’una dona jove que es deia Maria i va passar la seva vida durant trenta
anys en la seva companyia i amb sant Josep i després de predicar i ensenyar el
camí que porta cap al cel, va morir en una creu i va ressuscitar ensenyant als
homes i les dones que també nosaltres ressuscitarem si seguim el camí que ell
ens ha marcat.
Jesús ressuscitat
està al cel i ens ha preparat un lloc, que santa Eulàlia ja ocupa des del
moment que pel martiri va morir.
Per Eulàlia
Jesús és l’espòs que arriba i surt a
rebre’l amb la llàntia encesa que podem dir és:
La fe
Aquesta fe que va
rebre en el baptisme i ha estat per ella com una llàntia que ha il·luminat tota
la seva vida fins a morir en un martiri i ser verge i màrtir i a qui nosaltres avui venerem d’una manera especial
perr ser la patrona de Barcelona.
L’esperança de la
vida eterna.
Eulàlia no va
dubtar en donar la seva vida per
Jesucrist amb la gran esperança que aniria al cel, i com a verge prudent aniria
al seu encontre amb la llàntia encesa de la caritat.
Amor a Jesucrist.
Aquest amor a
Jesucrist va ser més fort que tot el
que li oferia l’emperador Dacià per convèncer-la. Va preferir el martiri
a totes les promeses de Dacià.
Aquesta noieta, com
dia l’oració de la missa, ha fecundat la llavor de la predicació evangèlica a
la nostra terra i nosaltres cristians som un fruit de la seva sang del seu
martiri.
En el transcurs de
l’any litúrgic l’Església ens presenta a persones adultes i joves, que han
estimat de veritat Jesucrist i avui ens presenta una noia, Eulàlia, perquè
l’imitem i sapiguem donar la nostra vida per aquell que sabem que ens estima,
Jesucrist.
Ella ens dóna
exemple i amb la seva intercessió una ajuda a fi de que també nosaltres,
envoltats d’un núvol tan gran de testimonis correguem la cursa que tenim
proposada i assolim amb ells la corona immarcescible de la glòria,
Que tingueu un bon dia de santa Eulàlia.