SANT BERNAT, ABAT I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet , 20 d’agost 2009
Sv 7, 7-10. 15-16; SI 62, 2-9; Fl 3,17-4,1; Mt 5,13-19
Al
final de la seva vida, el general Charles De Gaulle, president de Franca, va
passar en una ocasió prop de Claravall i es va
preguntar davant del seu ministre de cultura, André Malraux: Sant Bernat, era
amb tota seguretat un colós, però, era un home de cor?
Evidentment, no es fàcil comprendre les mil i una facetes d'un geni tan
particular com sant Bernat. No hagué de ser fàcil
ésser contemporani o company seu. (Pierre Aubé, Saint Bernard de Clairvaux, Edit Fayard, Avant-propos, 13)
Un
historiador escriu sobre ell: Mai no va voler ser altra cosa que un monjo.
Va poder arribar a ser arquebisbe o papa fins i fot.
Es va veure obligat a respondre a consultes que
li arribaven dels reis de llavors, de manera que en tal situació especial de
poder, a pesar seu, estava pràcticament condemnat a
governar Europa.
Quan
ell apareixia davant la multitud, amb la seva barba vermellosa i blanca, els
seus cabells rossos i blancs, prim i feble, tot
just amb un bri de vida a les seves galtes, hom creia
veure un esperit més que un home. (Jules Michelet, Histoire
de France, volum II, 1832)
Un
personatge polièdric, un apassionat fins a la darrera fibra del seu ésser, que despertava i continua despertant passions. Una persona, un creient, un
monjo que podríem resumir amb quatre paraules: estimar
Déu sense mesura.
Per
a Bernat l'amor de Déu és l’única raó d'ésser de l'home. Mentre l'home no
estimi Déu, no ha començat a viure. Bemat ens
convida a una reflexió profunda sobre la nostra vida,
sobre el nostre amor. Veritablement, se’ns poden adherir molts amors, i de fet
així succeeix, que lleven el color al veritable amor en la
nostra existència creient i monàstica. Quins són els
nostres amors? O, on està realment el meu cor?
Bernat escriu un
tractat sobre l’amor de Déu atenent als desitjos d'Aimeric, Cardenal de l'Església de Roma. Hi parla dels quatre graons de l'amor, dedicant el
quart a aquell amor amb què ens estimem nosaltres mateixos,
però per amor a Déu. Aquest és el punt culminant de l'humanisme
cristià de Bernat, el seu desenvolupament final, com comenta Merton, que afegeix encara: Ell,
Bernat, ens indica que la realització del nostre destí no consisteix únicament, seguint les figures tradicionals
d'estil, a perdre’ns en Déu "com
la gota d'aigua que és llança al vi o com la barra de ferro en el foc del forn ". La plenitud del nostre destí
consisteix més aviat, segons Pau, a ser trobats en Déu amb tota la nostra realitat individual i
personal. (T. Merton, St.
Bernat, l’últim dels Pares, Rialp, Madrid 56, p. 78)
Aquesta
plenitud és assolida per Bernat, trobant-se en Déu, deixant-se abraçar per
Ell,
arrossegar per Ell i viure a ple cor, essent sal de la
vella terra d'Europa, i fent llum en les foscors
eclesials i socials del seu temps. Que la vostra llum brilli davant els homes, acaba
exhortant-nos l’evangeli d'avui, aquest evangeli que tan
apassionadament va viure Bemat, i que avui el nostre món
necessita en noves reedicions.
Avui la nostra societat necessita
d'aquesta saviesa que va viure i va testimoniar Bernat. Es possible que fora de
l'àmbit monàstic es continuí apreciant el seu testimoniatge. Es percep en congressos i estudis que es realitzen sobre la seva figura. Es
possible que dintre l'àmbit monàstic continuïn les
disquisicions escolàstiques de si la seva vida va ser molt
o poc monàstica. I això ens pot dispensar de llegir o reflexionar sobre la seva
figura. Els murs, en ocasions, poden ser motiu per no
deixar-nos veure el monestir... Per a Bernat els murs del
monestir arriben fins a on arriba la força i la generositat de l'amor. Així
s'expressa amb aquesta saviesa: Estimo perquè estimo, estimo per estimar.
L'amor es basta a si
mateix. El seu mèrit i el seu
premi s’identifiquen amb ell mateix. Gran cosa és l'amor, amb la condició que es recorri al seu principi i origen, amb la
condició que torni sempre a la seva font i en sigui
una continua emanació. L'amor és l’única cosa amb
la qual podem correspondre al Creador. Quan Déu estima, l’única cosa que vol és
ser estimat: si ell estima, es perquè
nosaltres l'estimem a ell, sabent que l'amor mateix fa feliços els qui l’estimen. (Sermó 83, 4s, sobre el Càntic dels càntics)
En
aquella Europa de Bernat no hi havia murs de monestirs capaces de guardar
dintre tanta llum, tanta saviesa. Bernat no farà
sinó trepitjar els camins d'aquesta Europa medieval,
essent llum i saviesa per a les seves gents. Monjo, i fora del seu monestir? Dones sí, monjo i sembrant Europa de tot un teixit de vida monàstica, de
monestirs, que faran néixer una societat impregnada de
valors cristians profunds, que, avui, mancats d'aquesta
saviesa, correm el risc de perdre.
Necessitem
aquesta saviesa viscuda per Bernat. Aquesta saviesa de la qual ens ha aportat uns breus llampecs la primera lectura d'avui. Aquesta
saviesa que és el tret dominant i característic
del més gran dels cistercencs, com va escriure Pius XII
en la seva encíclica Doctor Melifluus sobre
sant Bernat.
La
celebració de la solemnitat de sant Bernat ha de tenir una motivació principal:
recuperar aquesta saviesa, ja que nosaltres vivim en un
món que ha perdut el sentit de la saviesa. Ho percebem en els
esdeveniments actuals d'Europa. Ho percebem, molt possiblement,
en les nostres pròpies vides... Ja no concebem que únicament la saviesa —la saviesa de la creu— fa l'home semblant a
Déu, atès que per la creu
el Senyor va venir a ser per a nosaltres santificació,
redempció i saviesa (1 Cor 1,1).
Si
volem comprendre sant Bernat hem de tornar als Evangelis, a Pau, i buscar
aquesta saviesa de Déu que és bogeria per a l'home.
Hem de deixar Crist que penetri els nostres cors i ens
transformi en Ell pel poder de la seva creu.
President
De Gaulle: sant Bernat era, efectivament un colós. I, a mes, tenia cor.
Per això avui nosaltres ho celebrem i demanem la seva intercessió: Tu, que has entrat en les potències del Senyor i que has arribat a ser més poderós per a intercedir, fes-nos partícips d'aquesta llum i d'aquesta suavitat que gaudeixes. (Responsori IX de Matines en la festa de St. Bernat)