Avui celebrem la festa de sant Jordi, dintre de pocs dies celebrarem la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrons de la nostra terra i del nostre poble.

Avui el Sr. Arquebisbe de Barcelona beneeix les roses al Palau de la Generalitat.

Aquesta festa està plena de roses. Quan vas pels carrers de Barcelona veus promesos que porten una rosa per a la seva promesa, un fill que la porta per als seus pares, el marit per a la seva esposa, un amic per al seu amic i una persona per a un malalt. Aquest costum és molt bonic i s’ha de conservar.

Amb una cosa tan senzilla, però tan delicada, com és una flor, es pot expressar un sentiment molt profund: l’estimació. És una manera de dir-li a l’altre: "He pensat en tu".

Dividirem, avui l’homilia en tres apartats:

Breu explicació de l’evangeli.

La vida de sant Jordi.

L’actitud del cristià en la seva actuació, especialment a Catalunya.

Jesús era un gran pedagog. Amb comparacions senzilles i entenedores ens explica com ha d'ésser la nostra vida cristiana de deixebles seus.

Ens ho explica amb una comparació quan ens diu que ell és el cep i nosaltres les sarments (Jn 15,1-8).

Nosaltres només som sarments: no tenim força per nosaltres mateixos: necessitem estar units a Jesús que és el cep, que ens passa la saba que ens dóna la vida.

La sarment no pot donar fruit si no està unit al cep.

De la mateixa manera que la sarment està unida al cep, nosaltres hem d'estar units a Jesucrist, si volem donar fruit.

No n’hi ha prou amb una unió i adhesió externa a Crist, com l'ovella s'adhereix al pastor, sinó que Crist ens demana una adhesió interna i vital.

La unió de la sarment és una adhesió vital. Arranqueu la sarment del cep i es morirà.

Jesús digué: "Així com la sarment , si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi" (Jn 15,4).

Els sants eren, o són, aquelles persones que estan unides a Jesucrist. Sant Pau ens ho diu clarament en aquestes paraules.: "Ja no visc jo; és Crist qui viu en mi" (Ga 2,20), o en aquestes altres: "Per a mi, viure és Crist, i morir m'és un guany" (Fl 1,21).

La nostra unió amb Crist, si volem ésser cristians de veritat, és fonamental. Si no tenim aquesta adhesió a Jesucrist, no som cristians, malgrat estar batejats i aparentar-ne ser.

Aquesta unió amb Jesucrist, sant Joan ens ho explica, quan escriu : "Aquest és el seu manament: que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat" (1Jn 3,23). La fe és el fonament de la nostra unió amb Jesucrist. Creiem que Jesús és Déu i home i que de tal manera ens ha estimat que ha mort per nosaltres en una creu.

La nostra unió amb Jesucrist ha d'ésser una comunicació, real i continuada amb Ell, que és el nostre gran amic. La nostra pregària personal i continuada fa que tinguem aquesta unió amb Jesucrist. Si Jesucrist és el nostre amic, necessàriament hem de comunicar-nos amb Ell. La pregària és com l'oxigen per a la nostra vida. Sense pregària no és possible tenir vida cristiana.

Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres, i nosaltres amb ell (1Jn 3, 24).

Per estar units amb Jesucrist, també ens ho diu sant Joan, hem de guardar el seu manament i fer el que a Ell agrada. El cristià busca sempre fer la voluntat de Déu. És posar a la pràctica el manament de l'amor.

"Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat!" (1Jn 3,18).

Ens hem de preguntar, avui, si nosaltres estem empeltats en Jesucrist, o si ho estem a la droga, al diner, a la comoditat, al poder, a la sexualitat, a l'orgull, a la indiferència, etc.

En escoltar aquestes últimes paraules, potser has pensat interiorment, que no hi estàs empeltat. Que ets un sant. EP!! Però la realitat ens demostra que tots estem empeltats, de moltes coses del món, que hauríem d'arrencar.

VIDA DE SANT JORDI

Malgrat que tenim moltes fonts literàries, artístiques i arqueològis tant a Occident com a l’Orient, no tenim dades concretes sobre la seva vida.

Probablement va néixer a Capadòcia. El seu pare es deia Geronci i era pagà i la seva mare Policrònia, cristiana de veritat, que va educar el seu fill admirablement. Fou soldat i màrtir. La data del seu martiri es discuteix entre els estudiosos. Alguns la posen a l’any 303, altres als anys 249 i 284. Històricament ens consta que a Lydia, ciutat de Palestina, ja existia una basílica i el seu sepulcre abans del 350 i a Síria, algunes esglésies estaven a ell dedicades en el segle IV.

Sant Jordi és representat vencent el drac. És famosa la llegenda de Jacobo de Voràgine (1230-1298). Aquesta llegenda explica que a Lybia hi havia un drac que aterrava al poble i amb el seu respirar enverinava a tots el qui se li atansaven. Per calmar-lo li donaven dues ovelles cada dia i, quan no en tenien, li donaven persones. El dia en què va tocar, en sort, a la filla del rei, Jordi va vèncer el drac, lligant-lo amb el cinturó de la princesa i després el va matar, a canvi de que es convertissin a la fe el rei i tot el poble. Aquest relat es va estendre per tot Occident.

Nombroses són les representacions iconogràfiques de sant Jordi. Al museu d’art de Catalunya de Barcelona trobem una representació de sant Jordi per Jaume Huguet i el medalló a la façana del Palau de la Generalitat és obra de Pere Joan (s. XV).

Els creuats estengueren la seva devoció a tot Occident i es patró de diverses nacions: Anglaterra, Portugal, Rússia... i de Catalunya des de l’any 1456, que les corts catalanes, reunides a la catedral, el van proclamar patró de Catalunya.

_____________________

L’actitud del cristià en la seva actuació, especialment a Catalunya.

Paraules dels bisbes de Catalunya:

(De la pastoral dels bisbes de Catalunya, Arrels cristianes, 1985).

Gloriós sant protector nostre,

Gloriós Sant Jordi,

Puig vostre nom, en nostre poble català sovint es troba invocat, feu-hi florir gloriós Màrtir, feu-hi florir la concòrdia i l’amistat.