Festivitat de sant Joan baptista
(Sols text per  imprimir )

Celebrem, avui, germans i germanes, la festa de sant Joan Baptista. Ttal com diu sant Agustí l’Església celebra dues festes d’aquest sant, el seu naixement i la seva mort. Dels altres sants l'Església celebra solament una festa: la seva entrada al cel.

És una festa molt arrelada a la nostra terra i recull certes tradicions no cristianes, com per exemple, les fogueres que expressen la potència del sol en aquest dia de l’any.

Cal dir que no encaixen malament amb la festa de sant Joan, que és l’encarregat d’anunciar-nos l’arribada de Jesús, que és el sol del cel per il·luminar els que viuen en la foscor (Lc1,78-79).

La vida de sant Joan la trobem en els evangelis, descrita molt admirablement per sant Lluc, Marc, Mateu i Joan. Tots els evangelis ens parlen de la gran figura de sant Joan.

Qui és sant Joan?          

Sant Joan ens diu l’evangelista Joan en el seu evangeli que és:

- un enviat per Déu,

- que vingué per ser testimoni de la llum,

- que no era la llum,

-  la seva missió era donar testimoni de  la llum, que és Jesucrist.

L’àngel Gabriel anuncia a Maria el naixement de sant Joan (Lc 1, 5-25).

- Un àngel és enviat per Déu al sacerdot Zacaries,

- en temps d’Herodes, rei de Judea,

- que Zacaries va entrar al santuari per oferir l’encens.

- Un àngel se li apareix i li diu que:

- Déu ha escoltat la seva pregària i que la seva muller Elisabet tindrà un fill,

- que serà gran davant del Senyor i el seu goig i la seva alegria,

 - i que molts s’alegraran del seu naixement.

La visita de Maria a la seva cosina Elisabet ( Lc 1,39,56)

Maria, moguda per la caritat, deixa sant Josep i el seu poble Natzaret per  anar a visitar a la seva cosina, Elisabet, que esperava un fill.

Segons la tradició va anar a  Ain Karim, que era a  cent vint-i-set quilòmetres. I en aquell temps no tenien les comoditats que ara tenim per viatjar.

Ella hi va anar, com diu l’evangelista Lluc, de pressa.

Quan Maria va entrar a casa de Zacaries, l’infant, que estava al ventre d’Elisabet, va saltar d’alegria i la seva mare es va preguntar: D’on em ve que la mare  del meu Senyor em vingui a visitar? Tot exclamant amb veu alta, dirigint-se a Maria: Beneïda sou vós, entre totes les dones i beneit és el fruit del vostre sant ventre (Lc1,42).

Encara que l’evangelista no ho diu fàcilment, podem imaginar-nos la salutació de Jesús al seu cosí Joan des del si matern.

Naixement de Joan ( Lc 1,57-80)

Quan va arribar el temps, Elisabet va donar a llum el seu fill. I el dia octau abans de circumcidar-lo es preguntaven quin nom li posarien, i deien com el seu pare, Zacaries. Li van preguntar a ell amb signes, i va demanar una pissarra i va escriure, ja que havia quedat mut, Joan és el seu nom.

Llavors, ell va recuperar la parla i beneïa Déu.

Per als hebreus el nom tenia un significat molt profund. En aquells temps era un costum molt arrelat mantenir el nom dels familiars.

No fa gaire que el mateix passava a Catalunya.

Joan en hebreu significa: “Déu concedeix el seu favor”.

Déu va concedir el que demanaven els seus pares, malgrat ésser ancians.

Predicació de Joan Baptista   (Mt 3,1-10. Mc 1,1-6 .Lc 3 1-14)

En temps dels sacerdots Anàs i Caifàs, Joan, a la regió del Jordà, predicava un baptisme de penitència per perdonar els pecats (Lc 3,3). Deia: Convertiu-vos, perquè el Regne de Déu és a prop (Mt 3,2).

Deia a les persones que es venien a batejar: Si teniu dues túniques, doneu-ne una al qui no en té (Lc 3,7).

Deia als publicans: No exigiu fora del que està manat; i a tothom: porteu-vos bé, no denuncieu falsament, contenteu-vos amb el vostre jornal (Mt 3,7).

La persona de sant Joan

Joan és aquell de qui en el llibre del profeta Isaïes està escrit: Us envio un missatger, que prepararà els camins. Veu que clama en el desert: Prepareu els camins del Senyor (Is 40,3-5).

Joan anava vestit amb pell de camell i s’alimentava de llagostes i mel silvestre.

Joan diu que no és el Messies

El poble creia que Joan podia ser el Messies i ell diu clarament que no ho és. Jo batejo amb aigua per perdonar els pecats, però el qui ve darrera meu és més poderós que jo, i jo no sóc digne de desfer-li les sandàlies (Mt 3,11).

Baptisme de Jesús (Mt 3,13-17;Mc 1,9-11; Lc 3,21-22)

Jesús des de Galilea va anar al Jordà on estava Joan batejant, per ésser batejat.

Joan, en veure’l va dir que ell no n’era digne, ja que ell havia de ser batejat per Jesús. Però aquest li va replicar dient que ho fes per a que és complís el que estava escrit, i Joan el va batejar.

Sortint Jesús de l’aigua i, quan estava en oració, els cels es van obrir, i va aparèixer l’Esperit Sant en forma de colom i es va sentir una veu que deia: Aquest és el meu Fill en qui m’he complagut, escolteu-lo (Lc 3,22).

Aquí hi veiem la Santíssima Trinitat; el Fill que és batejat, la veu del Pare i l’Esperit Sant que baixa en forma de colom.

Testimoni de Joan Baptista sobre Jesús (Jo 1,19-34)

Els jueus, enviaren des de Jerusalem, sacerdots i levites a preguntar a Joan qui era, ja que la fama de Joan s’havia estès per tota la regió i molts creien que era el Messies.

Joan els va contestar que no era el Messies. Ells li preguntaren si era Elies o algun profeta. En negar-ho, li demanaren que els donés una resposta per dir-ho als que els havien enviat. Joan va respondre que era la veu que clama en el desert: prepareu els camins del Senyor com diu el profeta Isaïes.

Llavors li preguntaren, ¿amb quina autoritat batejava, si no era ni el Crist, ni Elies, ni cap profeta? Ell va respondre que Jesús era l’Anyell de Déu que ha vingut al món per treure els pecats, que existeix des de tota l’eternitat, malgrat que es presenta després d’ell. Els diu que ell no el coneixia, però que l’Esperit Sant, que l’envià a predicar, li va donar un senyal per conèixer-lo: que baixaria en forma de colom i que es posaria damunt d’ell. I com que allò es va complir, ell pot afirmar que Jesús és el Fill de Déu.

Martiri de Joan el Baptista (Mt 14,1-12; Mc6,14-29; Lc 3,19-20; Lc9.7-9)

Herodes va fer posar a la presó a Joan Baptista perquè aquest li tirava en cara que no podia viure amb la dona del seu germà, Filip. I per això ella l’odiava a mort.

Herodes li tenia un gran respecte perquè sabia que era un home just, i el protegia.

Però va arribar el moment en el que Herodies trobà una excusa per fer matar Joan Baptista.

Herodes celebrava el seu aniversari amb un banquet amb els seus oficials i personatges importants, i la filla d’Herodies va ballar tan bé a la festa, que Herodes li va prometre que li donaria tot el que li demanés, encara que fos la meitat del seu regne. La noia va anar a preguntar-ho a la seva mare, Herodies. Ella li va respondre que volia immediatament el cap de Joan Baptista en una safata.

Herodes es va entristir, però per no quedar malament davant dels convidats, va manar que li portessin el cap de Joan el Baptista en una safata. Joan fou degollat i el cap de Joan Baptista es va  donar a la noia i ella el va portar a la seva mare.

Una festa tacada de sang com expressió de l’odi d’una dona, i per altra part la valentia de Joan Baptista en dir el que pensava sobre la conducta d’Herodes.

Que aquesta eucaristia ens ajudi a trobar la vertadera llum, que és Jesús, i que la nostra vida s’assembli a la vida de sant Joan.

Que passeu un bon dia de sant Joan