FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS / Goigs en honor seu 
Diócesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa
(30 de maig) 

Oracions de la missa

1.      Homilia sobre el Bon Pastor.

2.      Breu biografia.

3.      Carta a la seva germana.

4.      Cant a lloar del Beat Pere Tarrés.

1. Oracions de la missa

Col·lecta

Senyor, Pare sant:

Vos heu cridat el benaurat Pere Tarrés, prevere,

a portar en la seva persona la imatge de Crist,

metge corporal i espiritual,

i, per la gràcia de l'Esperit Sant,

l'heu fet insigne en la caritat i en la castedat:

per la seva intercessió i el seu exemple,

concediu ais vostres fidels

de perseverar sempre en l'Església

com a testimonis i pregoners de l'Evangeli.

Per nostre Senyor...

Oració sobre les ofrenes

En celebrar la memòria del beat Pere Tarrés,

us preguem, Senyor, que beneïu des del cel

els dons que us presentem,

perquè en rebre aquest menjar celestial,

siguem alliberats de les culpes.

Per Crist, Senyor nostre.

Postcomunió

Senyor,

que els sagraments rebuts ens donin vida,

perquè els qui ens alegrem

en la commemoració del beat Pere Tarrés,

progressem amb l’exemple de la seva fortalesa apostòlica.

Per Crist Senyor nostre.

2. Homilia de Jesús, el bon Pastor (Evangeli del comú de pastors:  Jn 10,11-16)

 JESÚS  EL BON PASTOR  

Per començar, fem aquesta pregunta al Senyor Jesús: Què ens vols dir en aquesta festa del Beat Pere Tarrés? I la resposta de Jesús és aquesta: Jo sóc el bon pastor (Jn 10,11).

L’Església posa a la nostra contemplació la imatge de Jesús com el bon Pastor.

Per a nosaltres, que vivim enmig de blocs de cases i trepitgem contínuament asfalt, segurament aquesta imatge no té la força que tenia quan Jesús deia que era el bon Pastor. Els primers cristians, sí que la tenien, aquesta imatge, com nosaltres tenim el sant Crist. Si alguna vegada aneu a Roma i visiteu les catacumbes trobareu Jesús, com el bon Pastor, representat força sovint.

Heus aquí algunes característiques del bon Pastor:

El bon pastor dóna la vida per les ovelles (Jn 10,11).

No fa gaires dies, contemplàvem Jesús que moria damunt d'una creu. I jo us deia que era la gran prova de l'amor de Déu. Déu ha estimat tant al mon, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16).

Sant Pere diu que  havia curat aquell paralític, en nom de Jesús de Natzaret, a qui els responsables d'Israel havien crucificat i Déu l'havia ressuscitat. El que vosaltres vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar entre els morts (Ac 4,10).

El bon Pastor reconeix les seves ovelles (Jn 10,14).

A Palestina, a la nit, diferents pastors és trobaven i posaven el ramats en una mateixa pleta, i un d'ells vigilava tota la nit. Al matí, cada pastor feia un xiulet, i cada ovella anava amb el seu pastor, i no s'hi equivocava. Jesús és el bon Pastor, que ens coneix pel nostre nom. No necessita el document d'identitat. Recordeu, quan Jesús es va aparèixer a Maria Magdalena, i ella es pensava que era un hortolà. Jesús la cridà pel seu nom, i ella el reconeix per la veu. Jesús li diu: Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni, que vol dir 'mestre'! (Jn 20,16).

Jesús ens coneix íntimament: les nostres qualitats, les nostres febleses, els nostres pensaments, tot allò que fem i el que deixem de fer. La cosa important és que nosaltres coneguem el nostre pastor com Ell ens coneix.

Elles, les ovelles, em reconeixen a mi (Jn 10,14).

Preguntem-nos si realment nosaltres coneixem Jesucrist i el seguim, com les ovelles coneixen el seu pastor i el segueixen.

Una bona noia deia que els seus pares li van ensenyar moltes coses: llegir, escriure, ser una bona persona, no cometre cap injustícia, però no li ensenyaren a conèixer Jesucrist i a parlar amb Ell com el seu gran amic. Pares, que no es pugui dir això, de vosaltres.

El bon Pastor defensa les seves ovelles.

Quan veu venir el llop, no se'n va, sinó que s'està al seu costat. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves (Jn 10,11).

Diria jo, que tot home i dóna porta un llop a dintre seu i que mossega i ens ataca de moltes maneres.

El llop del diner.

Quantes coses dolentes no fa fer el diner.

Quantes famílies es barallen i malviuen pel diner.

El llop de la televisió.

Si féssim una llista de les coses bones que es veuen a la televisió, i de les dolentes, sens dubte que guanyarien les dolentes, i nosaltres ens les anem empassant i ja les trobem naturals.

No siguem pessimistes. La televisió és un dels invents millors del segle XX. Podem veure les coses que es fan a molta distància, per exemple: no fa gaire vaig veure un gran partit del Barcelona i el Madrid, que es feia a Madrid, i la canonització de sant Josepmaria de Balaguer, que es feia a Roma.

El llop del sexe.

D'això, no cal ni parlar-ne, perquè tots ja n'estem convençuts.

El llop de la covardia.

En el nostre temps es menyspreen els valors de la família, el valor de la vida, el valor de la puresa, el valor de la pobresa evangèlica, i els nostres cristians callen, i callen, i callen.

El llop de la peresa.

Per què no reses al matí i al vespre? I el diumenge, moltes vegades, no vas a missa o no visites un malalt, etc. etc.? Per peresa.

El llop a les famílies.

I referint-me al matrimoni, també hi ha molts llops que volen devorar la família, per exemple: el llop de la infidelitat, de l'avortament, de l'eutanàsia, portar els vells a una residència perquè hi visquin amb més comoditat, marxar els fills de casa quan són menors d'edat, no saber-se aguantar, mirar sempre els defectes de les persones sense veure els propis, tenir mal caràcter, no tenir temps per dialogar, etc.

D'altres llops podria enumerar, però no hi tenim temps.

Per tal que no ens agafi el llop, Jesús és al nostre costat, per defensar-nos, si nosaltres estem al seu costat amb l'oració, les obres de misericòrdia i l'Eucaristia.

Senyor, vetlleu com a bon Pastor per la nostra comunitat, i conduïu-me a les prades eternes com a ovella redimida per la vostra sang.

Us vull seguir, Jesús,

vós us compareu al bon Pastor

perquè us preocupeu de mi

i em guieu per camins de vida.

Respecteu la meva llibertat,

però, perquè em voleu ajudar,

no deixeu mai de dir-me:

Jo sóc la llum! Em veus?

Jo sóc el camí! Em segueixes?

Jo sóc la veritat! Em creus?

Jo sóc la vida! Em cerques?

Jo sóc el mestre! M’escoltes?

Jo sóc el teu Déu! Em pregues?

Jo sóc l’amic! M’estimes?

Jo sóc l’amor! M’aculls?

Encara que no sigui sempre coherent,

us dic sincerament

que crec en Vós i que us vull seguir.

(Josep Codina Farrés)

 3. Biografia

Pere Tarrés i Claret nascut a Manresa el 30 de maig de 1905. El 1928 obté la llicenciatura en Medicina i es dóna cristianament a la seva professió veient la imatge de Crist en cada malalt, actuació que va ressaltar exemplarment en l'atenció als ferits de guerra.

Apòstol incansable de la joventut en la Federació de Joves Cristians de Catalunya i en l’Acció Catòlica. El dia 30 de maig de 1942 es ordenat sacerdot i inicia una acció pastoral molt gran, manifestant obertament el seu gran cor sacerdotal com a director del Secretariat de Beneficència (l'actual Cáriías), fundant l'Obra Benèfica Assistencial d'atenció als tuberculosos i actuant com a consiliari de l’Acció Catòlica.

Va morir santament el 31 d'agost de 1950.

4. D'una carta a la seva germana Francesca (9/3/1938)
(Lectura  segona   de   la   litúrgia  de   les   hores.  Ofici   de   lectura)

Estimar amb follia és sinònim de sofrir

Estimar amb follia, benvolguda germana, vol dir cla­var les nostres mans i els nostres peus, juntament amb les mans i els peus del nostre diví Redemptor; vol dir arri­bar airosos, amb e! front alt i seré i amb passa ferma fins al sacrifici de la nostra vida, si és voluntat de Déu, vessant la nostra sang en defensa del Nom Santíssim.

Estimar és sinònim de sofrir. Quan hom més estima més capaç, és de sofrir per la persona estimada. El sofri­ment és la més alta expressió de l'amor. El sofriment  és la gran arma de la santificació, Els pobres homes això no ho entenen; convençuts com estan de que al món hi són per divertir-se, no comprenen com Déu permet sofriments a voltes increïbles, en el cos dels mortals. Nos­altres, estimada germana, sí que ho sabem. Cada un de nosaltres és un membre, és una part petita, petita, del Cos místic de Crist, el Cap del qual és el mateix Jesús. Jesús va sofrir una passió horrible per amor a nosaltres pobres criatures, per tal d'obrir amb la impetuositat de la seva preciosíssima Sang vessada. les portes del Paradís. Però Jesús ha volgut que nosaltres, col·laboréssim en certa manera en aquesta obra redemptora, sofrint en el nostre cos allò que mancava a la Passió seva. com diu el gloriós apòstol sant Pau.

Certament, si el Cap del Cos místic, Jesús, ha sofert tant, és lògic que tots els seus membres participin a mesura de les seves minses forces, d'aquest sofriment per tal de col·laborar —misèrrima col·laboració— a la salvació  de les ànimes. La meva professió fa que m'hagi adonat d’una cosa  ben interessant. El malalt és el símbol del Crist sofrint, és la plasmació de Crist, car en el malalt cal veure-hi el mateix Jesús. El llit no és altra cosa que la creu on el malalt sofreix. I per a mi és encara una altra cosa: és una mena d'altar on s'immola una víctima.. El malalt és la víctima que sofreix, el llit és l’altar on s'immola.

El dolor és com les aigües que davallen dels cims, una energia latent que cal saber aprofitar. Oferint-lo constantment a Déu, farem davallar del cel les gràcies de la conversió  del món. Però el més interessant és que, aconseguirem això oferint el nostre propi sofriment també, oferint els dolors dels nostres germans, d’aquells que ens envolten, els dolors col·lectius de la societat, de la pàtria, tant els sofriments i els dolors físics com morals. Això fa que aquests últims temps hagi comprès una de les altres rnissions del metge. He dit abans que el llit és l’altar, l'habitació el temple, el malalt la víctima, coses totes  desconegudes del mateix interessat. per tant, a fi que la cosa resulti completa hi falta la persona conscient que ofereix aquesta mena de sacrifici, hi falta el sacerdot; i he  pensat que aquest era el metge.

T'imagines la grandesa moral del metge en aquest sacerdoci del dolor?

Oh! No ens entretinguéssim pas en les nostres misèries! Estimem, estimem, i estimem! L'amor és un foc purificador. Abandonem-nos absolutament en els seus braços santificadors.

Que passeu una bona festa  del beat  Pere Tarrés, sacerdot de la diòcesi de Barcelona abans de la divisió

5. CANT A LLAOR DEL BEAT PERE TARRÉS i CLARET

(Guiu de María)