JESÚS ENS INVITA, AVUI, A TRANSFIGURAR-NOS

Introducció

Avui és una festa important: La transfiguració del Senyor.

Jesús va emportar-se els seus deixeble més íntims a dalt d’una muntanya i allà els va revelar la seva divinitat.

La muntanya alta on va pujar Jesús és el Tabor, segons la tradició que és remunta al segle quart, de cinc-cents seixanta-dos metres d’alçada sobre el nivell del Mediterrani.

El Crist es transfigura davant dels seus deixebles per donar-los força i animar-los davant de la seva passió que ja s'acosta.

Antecedents

Jesús havia revelat la seva resurrecció, passió i mort. Jesús ja havia dit als apòstols: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia (Lc 9,22)).

Els deixebles no podien comprendre que Jesús seria entregat als sacerdots i mestres de la Llei i seria condemnat a mort i després ressuscitaria.

Sant Lluc, en els Fets dels Apòstols escriu que Jesús va dir als deixebles d’Emmaús :"No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria ?” (Lc 24,26).

Jesús pregant es transfigura

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar (Lc 9 28) Lluc és l’evangelista que presenta Jesús, més vegades fent oració. A Jesús li agradava resar a dalt de la muntanya, signe de l’encontre entre el cel de Déu i la terra dels homes .

Jesús es transfigura fent oració, també nosaltres, si resem bé, ens transfigurem com el Crist.

El Senyor vol mostrar la seva divinitat i ho fa al Tabor

Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies que es van aparèixer gloriosos i parlaven del traspàs d’ell, que havia d’acomplir a Jerusalem (Lc 9,28-30) .

Moisès i Elies personifiquen, respectivament, la Llei i els Profetes. És a dir, tota l’esperança en acció que Déu va comunicar al poble d‘Israel preparant la vinguda del Messies. Avui, vénen per acabar el seu diàleg i parlen amb Jesús i desapareixen. Han complert la seva missió.

Sant Lluc veu en la muntanya de la Transfiguració un nou SInaí.

La muntanya del Tabor ens recorda una altra muntanya, la del Calvari. En aquesta muntanya el Senyor donarà tota la seva vida per nosaltres.

Reacció de Pere

Pere i i els companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren veieren la glòria de Jesús i els dos homes que estaven amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús Pere li digué:" Mestre, què n’estem de bé, aquí dalt! Si vols farem tres cabanes, una per a vós, una altra per a Moisès i una altra per a Elies" (Lc 9,32-33).

Pere, quan serà  vell es recordarà d'aquesta escena i de les paraules del Pare: Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: " Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut" (2Pe 1,18).Tant l’escena com les paraules del Pare, Pere les tenia gravades en el seu cor.

Missatge del Pare

El missatge del Pare és que escoltem de veritat Jesús. "Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo (Lc 9,35).

Pere escoltarà sempre Jesús i el seguirà fins a la mort.

Pere no deixarà mai Jesús, malgrat veure'l crucificat i que el seu seguici li portarà també morir en una creu.

La raó fonamental per la qual Pere no deixarà mai Jesús serà perquè l'estima de veritat. Quan el Senyor li pregunti si l'estima , ell amb tota sinceritat, li respondrà, " Vós sabeu totes les coses, Vós sabeu que jo us estimo" (Jo 21,17).

Pere, al costat de Jesús, s'anirà transfigurant, perfeccionant, polint i serà el deixeble més gran, malgrat els seus pecats i les seves imperfeccions.

Nosaltres, com Pere, també hem d’escoltar sempre el nostre Mestre i seguir-lo durant tota la nostra vida, i si ell ens ho demanés també donar-la per Ell.

Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol (Lc 9,36)

 Els apòstols van veure Jesús tot sol, però de diferent manera, havien copsat la seva divinitat .També nosaltres, en acabar aquesta celebració, hem de veure Jesús com el van veure Pere, Joan i Jaume.

Contemplem Jesús en aquest temps quaresmal de tal manera que quan acabi puguem repetir aquelles paraules de sant Pau tan boniques. Ja no visc jo sinó que és Crist que viu en mi (Ga 2,20).

El cristià és aquell que contempla moltes vegades el Senyor i sap que el Senyor sempre està disposat a ajudar-lo com ho va fer amb Pere i els altres deixebles en veure'ls desanimats.

Aquest Jesús, també, sempre està al nostre costat per ajudar-nos, encara que alguna vegada sembla que no ens escolta i estigui lluny.

Sí, germans i germanes que m’heu escoltat, Jesús sempre està al nostre costat.

Que passeu una bona festa de la Transfiguració del Senyor.

Adéu-siau.

_______________________________________

 mantenir viva  l’esperança

Jesús,

com Pere, Jaume i Joan,

vull retirar-me amb vós a la muntanya

del silenci i de la contemplació

per gaudir de la vostra presència

i acollir el vostre missatge d’esperança.

En la societat on visc,

és difícil de creure i d'esperar.

Per a poder donar raó de la meva fe,

necessito estar amb vós,

sentir el vostre amor

i escoltar les vostres paraules,

que em fan més fort

en la lluita contra el mal

i en el compliment

de la missió que m'heu confiat.

Enmig de les decepcions de la vida,

ajudeu-me a mantenir viva l’esperança.

Noves pregàries de Josep Codina i Farrés.