LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR
JESÚS ENS INVITA,
AVUI, A TRANSFIGURAR-NOS
Introducció
Avui és una festa
important: La transfiguració del Senyor.
Jesús va emportar-se
els seus deixeble més íntims a dalt d’una muntanya i allà els va revelar la
seva divinitat.
La muntanya alta on
va pujar Jesús és el Tabor, segons la tradició que és remunta al segle quart,
de cinc-cents seixanta-dos metres d’alçada sobre el nivell del Mediterrani.
El Crist es
transfigura davant dels seus deixebles per donar-los força i animar-los davant
de la seva passió que ja s'acosta.
Antecedents
Jesús havia revelat
la seva resurrecció, passió i mort. Jesús ja havia dit als apòstols: Cal que
el Fill de l’home pateixi molt. Els sacerdots i els mestres de la Llei l’han de
rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia (Lc 9,22)).
Els deixebles no podien
comprendre que Jesús seria entregat als sacerdots i mestres de la Llei i seria
condemnat a mort i després ressuscitaria.
Sant Lluc, en els Fets
dels Apòstols escriu que Jesús va dir als deixebles d’Emmaús :"No calia
que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria ?” (Lc
24,26).
Jesús pregant es
transfigura
Jesús prengué
Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar (Lc 9 28) Lluc és l’evangelista
que presenta Jesús, més vegades fent oració. A Jesús li agradava resar a dalt
de la muntanya, signe de l’encontre entre el cel de Déu i la terra dels homes .
Jesús es transfigura
fent oració, també nosaltres, si resem bé, ens transfigurem com el Crist.
El Senyor vol
mostrar la seva divinitat i ho fa al Tabor
Mentre pregava, es
trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i
espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i
Elies que es van aparèixer gloriosos i parlaven del traspàs d’ell, que havia
d’acomplir a Jerusalem (Lc 9,28-30) .
Moisès i Elies
personifiquen, respectivament, la Llei i els Profetes. És a dir, tota
l’esperança en acció que Déu va comunicar al poble d‘Israel preparant la
vinguda del Messies. Avui, vénen per acabar el seu diàleg i parlen amb Jesús i
desapareixen. Han complert la seva missió.
Sant Lluc veu en la
muntanya de la Transfiguració un nou SInaí.
La muntanya del Tabor
ens recorda una altra muntanya, la del Calvari. En aquesta muntanya el Senyor
donarà tota la seva vida per nosaltres.
Reacció de Pere
Pere i i els
companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren veieren la
glòria de Jesús i els dos homes que estaven amb ell. Quan aquests anaven a
separar-se de Jesús Pere li digué:" Mestre, què n’estem de bé, aquí dalt!
Si vols farem tres cabanes, una per a vós, una altra per a Moisès i una altra
per a Elies" (Lc 9,32-33).
Pere, quan serà vell es recordarà d'aquesta escena i de les
paraules del Pare: Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que
venia de la glòria majestuosa de Déu digué: " Aquest és el meu Fill, el
meu estimat, en qui m’he complagut" (2Pe 1,18).Tant l’escena com les
paraules del Pare, Pere les tenia gravades en el seu cor.
Missatge del Pare
El missatge del
Pare és que escoltem de veritat Jesús. "Aquest és el meu Fill, el meu
elegit, escolteu-lo (Lc 9,35).
Pere escoltarà sempre
Jesús i el seguirà fins a la mort.
Pere no deixarà mai
Jesús, malgrat veure'l crucificat i que el seu seguici li portarà també morir
en una creu.
La raó fonamental per
la qual Pere no deixarà mai Jesús serà perquè l'estima de veritat. Quan el
Senyor li pregunti si l'estima , ell amb tota sinceritat, li respondrà,
" Vós sabeu totes les coses, Vós sabeu que jo us estimo" (Jo 21,17).
Pere, al costat de
Jesús, s'anirà transfigurant, perfeccionant, polint i serà el deixeble més
gran, malgrat els seus pecats i les seves imperfeccions.
Nosaltres, com Pere,
també hem d’escoltar sempre el nostre Mestre i seguir-lo durant tota la nostra
vida, i si ell ens ho demanés també donar-la per Ell.
Així que la veu
hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol (Lc 9,36)
Els apòstols van veure Jesús tot sol, però de
diferent manera, havien copsat la seva divinitat .També nosaltres, en acabar aquesta
celebració, hem de veure Jesús com el van veure Pere, Joan i Jaume.
Contemplem Jesús en
aquest temps quaresmal de tal manera que quan acabi puguem repetir aquelles
paraules de sant Pau tan boniques. Ja no visc jo sinó que és Crist que viu
en mi (Ga 2,20).
El cristià és aquell
que contempla moltes vegades el Senyor i sap que el Senyor sempre està disposat
a ajudar-lo com ho va fer amb Pere i els altres deixebles en veure'ls
desanimats.
Aquest Jesús, també,
sempre està al nostre costat per ajudar-nos, encara que alguna vegada sembla
que no ens escolta i estigui lluny.
Sí, germans i germanes
que m’heu escoltat, Jesús sempre està al nostre costat.
Que passeu una bona
festa de la Transfiguració del Senyor.
Adéu-siau.
_______________________________________
mantenir viva l’esperança
Jesús,
com Pere, Jaume i Joan,
vull retirar-me amb vós a la muntanya
del silenci i de la contemplació
per gaudir de la vostra presència
i acollir el vostre missatge d’esperança.
En la societat on visc,
és difícil de creure i d'esperar.
Per a poder donar raó de la meva fe,
necessito estar amb vós,
sentir el vostre amor
i escoltar les vostres paraules,
que em fan més fort
en la lluita contra el mal
i en el compliment
de la missió que m'heu confiat.
Enmig de les decepcions de la vida,
ajudeu-me a mantenir viva l’esperança.
Noves pregàries de Josep Codina i Farrés.