FESTA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
MARIA ÉS LA FLOR MÉS BELLA DEL JARDÍ DE L’ESGLÉSIA
Faré primer l’explicació de la festa de la Immaculada i després de l’evangeli
EXPLICACIÓ DE LA FESTA DE LA IMMACULADA
Estem en aquest temps d’Advent, temps de preparació per a la gran
festa de la Immaculada i l'Església, que és una gran pedagoga, posa a la nostra
consideració la festa de la Immaculada Concepció, una de les festes més boniques i
simpàtiques de tot l'any litúrgic.
Les lectures de la missa d'avui ens traslladen al començament de la creació del món,
amb el pecat d’Adam i d’Eva, el pecat que en diem original, així ho diu el
prefaci del dia d'avui. " En veritat és just i necessari donar-te gràcies ... A
vos que preservàreu la Verge Maria de tota màcula de pecat original, per tal de
preparar-vos en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una mare digna del vostre
Fill,. que prefigurés l’Església, esposa gloriosa del Crist, santa i immaculada
". El pecat dels nostres primers pares, amb el què tots naixem i que s'esborra
pel baptisme no el va tenir la Mare de Déu.
Però l'Església no vol que ens fixem en el pecat, sinó en el privilegi de la Immaculada
Concepció.
Ens podem preguntar: ¿en què consisteix aquest privilegi que celebrem avui? Ho diré amb
les mateixes paraules que ho va dir el papa Pius IX, en declarar com a dogma de fe la
Immaculada Concepció. Estigueu atents i escoltart-lo diu així: " La benaurada
Mare de Déu, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor
singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge
humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original " (E.C,
nº491).
Expliquem breument aquestes paraules. La Mare de Déu, com tota criatura, hauria de tenir
el pecat original, com jo i tu que m'escoltes el vam tenir. El salmista diu: Tu saps
que he nascut amb la culpa, que la mare m’engendrà pecador ( Sal 50,7), però
Déu Totpoderós, per a Déu res hi ha impossible, va concedir a la Verge Maria, com un
favor especial, la gràcia de ser concebuda sens pecat original, en virtut dels mèrits de
Jesucrist.
Posem una comparança. Quan s'encarrega a un arquitecte la construcció d'una edifici,
poso per exemple, l'arquitecte té present per a què va a servir aquest edifici i preveu
els serveis que cal muntar, llum, telèfon, televisió, internet etc.
Així mateix, Déu en treure els nostres pares del paradís, pel del seu pecat, promet a
Eva que de la seva descendència naixerà un descendent que vencerà el maligne. La que
venç el maligne és María.Com diu sant Irineu: per Eva va venir la mort i per Maria
la vida.
En arribar la plenitud dels temps, Déu envià l’ àngel Gabriel a una donzella, molt
santa i immaculada i li proposà ser mare de Jesús.
Déu té un gran respecte a les persones i per això li va enviar un missatger per
conèixer si Maria acceptaria o no ser mare de Déu. Ella exposà les seves objeccions, ja
que no coneixia baró, i en saber que concebria per obra i gràcia de l'Esperit Sant va
respondre amb aquestes admirables paraules: "Sóc l'esclava del Senyor, que es
compleixin amb mi les teves paraules (Lc 1,38), i des d'aquell moment, Maria comença
a ser, en grec, la mare de Déu. Amb raó pot dir Maria a Santa Isabel: " La meva
ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra, Déu que em salva, perquè ha mirat la
petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran
benaurada" (Lc1,46-48).
Per a això, hem vingut, avui, al temple per dir a Maria que és la Immaculada concepció.
La Verge-Mare. I per això li diem benaurada:
- pel privilegi de la Immaculada Concepció.
- perquè va dir sí a l’ àngel Gabriel sou mare de Déu,
- perquè també és mare nostra, ja que Jesús en la creu ens la va deixar com mare en la persona de sant Joan.
- perquè ella, com nosaltres, com ens ha dit la segona lectura, Déu ens va elegir en Ell, Jesús, abans de la creació del món perquè fóssim sants i immaculats davant Ell (Ef.1,4).
Maria és santa per la seva gran fe i per haver complert sempre la
voluntat de Déu, com diu sant. Agustí: " Maria és més benaurada per haver
rebut la fe de Crist, que no pas per haver concebut la carn de Crist"(Virg,3).
. No acabaríem mai de parlar de la Verge Maria, perquè als bons fills els agrada
parlar de les seves mares, però aquestes breus paraules són suficients per augmentar la
nostra devoció a la Mare de Déu i transmetre-la als altres, ja que la devoció a la
Verge és penyora de salvació.
Una comparança: mil ciris apagats no poden encendre un ciri. Un ciri
encès pot encendre mil ciris apagats. La Mare de Déu ha estat aquest ciri encès que ha
encès mil ciris apagats en l'amor a Jesús. Siguem nosaltres aquest ciris encès que
encengui mil ciris en amor a la nostra mare Maria.
EXPLICACIÓ DE L’EVANGELI D’AVUI
Nadal és a prop. En la festivitat de Nadal us diré: anem a Betlem a veure el Messies i l'adorarem. Avui, us dic: anem a Natzaret a veure Maria i Josep, perquè ens expliquin el que ha passat. NATZARET Anem a Natzaret, un poblet de Galilea, molt petit, uns cent cinquanta habitants, on tothom es coneix, i preguntem per la casa de Joaquim i Anna i la seva filla Maria. Ens ho indiquen i truquem a la porta. Maria ens obre la porta. Li diem que no som periodistes, sinó homes i dones plens de fe i amor a Déu. Maria, una noia jove, guapa, immaculada, i amb una cara riallera, ens diu que ens hi asseiem. Així ho fem. I, sense que nosaltres diguem res, ella ja sap perquè hi hem vingut. A LA CASA DE MARIA Conversa de Maria amb l'Àngel Maria ens explica: estava fent oració i se'm va aparèixer un àngel del Senyor, un dels principals àngels, l'arcàngel Gabriel. Jo em vaig torbar, mai no havia vist un àngel, i ell em va dir: No tinguis por Maria, alegra-te'n, perquè et porto un missatge de part de Déu. Nosaltres li preguntem els motius d'aquesta alegria; ella ens respon que són molts. Comencem pel començament, diu Maria. L’Àngel em va dir que era plena de gràcia i que el Senyor estava amb mi. Ja em vaig tranquil·litzar. Continuà l'àngel dient-me que Déu m'havia concedit el seu favor. "Tindràs un fill i li posaràs per nom Jesús". L'àngel em descriu com serà aquest fill, tot dient-me: "serà gran i l'anomenaran fill del l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre i el seu regnat no tindrà fi". Maria continua dient-nos: que no entenia res del que li deia l'àngel de tenir un fill, si mai no havia conegut baró. Li vaig preguntar a l’àngel: "com podia ser això si no coneixia baró"? Com podrà ser això, si jo sóc verge?", diu literalment l’evangelista Lluc (Lc 1,35). No havia parlat mai amb un àngel, però ell m'escoltà i tinguérem un diàleg molt bonic. Em digué que concebria per obra i gràcia de l'Esperit Sant i que el poder de l'Altíssim em cobriria amb la seva ombra i que el fruit sant que naixeria seria anomenat fill de Déu. Amb aquesta condició, li vaig dir que sí. Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel és va retirar (Lc 1 38). Va afegir Maria: Déu sempre respecta la nostra llibertat i la nostra col·laboració, i afegí que no se'n sabia avenir que era la Mare de Déu, la "Theotocos". Ens acomiadem i anem a la casa de Josep. A LA CASA DE JOSEP Josep, en veure la nostra cara, ja sap perquè venim. Maria ens ha explicat la seva alegria. Josep comença explicant la seva tristesa, tot dient que ho va passar molt malament. Paraules de Josep Maria era la meva promesa. Encara no vivíem junts, i un dia em digueren que Maria esperava un fill. No era mentida, no era una xafarderia de poble, sinó que era veritat, i jo no en sabia res. Josep, ens digué que no se'n sabia avenir. Una noia tan bona i santa, que li hagués fet aquesta mala feta. Ell sabia que, si la denunciava, seria apedregada, segons mana la llei de Moisès. Josep es deia interiorment: "No puc denunciar-la, no ho faré", i llavors em vaig proposar desfer, en secret, l'acord matrimonial. Ja ho havia resolt quan l'àngel del Senyor, en somnis, em va dir que no tingués por de prendre Maria a casa meva, com a esposa. "És cert que ella espera un fill, però l'ha concebut per obra de l'Esperit Sant. I quan naixi li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble". Vaig respirar, ens diu Josep, i tot seguit vaig anar a casa de la Maria. Ella em mirà, i jo la vaig mirar; aquella mirada va ser emotiva, sense parlar ens vàrem entendre: de vegades una mirada és millor que moltes paraules, la vaig abraçar i li vaig dir que ja podia venir a casa meva, no com a promesa, sinó com a esposa. La nostra alegria va ser molt gran. De llavors ençà vàrem viure junts. Li preguntàrem per què Maria no li havia explicat l'aparició de l'àngel, i ell ens digué la raó que dóna sant Agustí: era tan gran el que m'havia de dir que jo no m'ho hagués cregut: l'aparició d'un àngel, ser la mare de Déu, concebre un fill per obra del Déu Esperit Sant, que seria el Messies, i que el seu regnat no tindria fi. Sant Agustí diu que sant Josep, malgrat ésser molt bo, li hagués dit: "noia, no estàs bé del cap, això ho has somniat". Ens acomiadàrem de Josep i el vàrem felicitar de tot cor, per ésser l'espòs de Maria. I res més, germans i germanes que m'escolteu. Preparem el Nadal, com el prepararen Josep i Maria. Anècdota Però abans d'acabar, permeteu-me que us expliqui una petita història d'un home que va anar al Liceu a escoltar un bon concert. L'endemà va anar al cafè, i com que era molt xerraire, va explicar el concert amb tot els detalls als homes que eren asseguts a taula amb ell. Va descriure, amb tota perfecció, el teatre, l'escenari, els decorats, els vestits dels cantors, els instruments, les persones que hi varen assistir etc., etc., i, quan va acabar, un home li va dir que havia parlat de moltes coses, però que no havia parlat de com havia estat el concert, si li havia agradat o no. Va cridar una mica perquè l'entengués, i ell, amb tristesa, li va contestar que no en podia dir res, perquè era sord. Això, crec que els passa a moltes persones. Preparen el dinar, adornen la casa, inviten la família, beuen cava, canten nadales, etc., però no veuen Jesús, perquè no tenen el cor net. QUE TINGUEU UNA BONA FESTA DE LA Immaculada Concepció.