FESTA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
 

Primer, avui, faré un comentari de l'evangeli i després de la festa de la Immaculada Concepció. Nadal és a prop. En la festivitat de Nadal us diré: anem a Betlem a veure el Messies i l'adorarem.

Avui, us dic: anem a Natzaret a veure Maria i Josep, perquè ens expliquin el que ha passat.

NATZARET

Anem a Natzaret, un poblet de Galilea, molt petit, uns cent cinquanta habitants, on tothom es coneix, i preguntem per la casa de Joaquim i Anna i la seva filla Maria. Ens ho indiquen i truquem a la porta.

Maria ens obre la porta. Li diem que no som periodistes, sinó homes i dones plens de fe i amor a Déu.

Maria, una noia jove, guapa, immaculada, i amb una cara riallera, ens diu que ens hi asseiem. Així ho fem. I, sense que nosaltres diguem res, ella ja sap perquè hi hem vingut.

A LA CASA DE MARIA

Conversa de Maria amb l'Àngel

Maria ens explica: estava fent oració i se'm va aparèixer un àngel del Senyor, un dels principals àngels, l'arcàngel Gabriel. Jo em vaig torbar, mai no havia vist un àngel, i ell em va dir: No tinguis por Maria, alegra-te'n, perquè et porto un missatge de part de Déu.

Nosaltres li preguntem els motius d'aquesta alegria; ella ens respon que són molts.

Comencem pel començament, diu Maria. L'Àngel em va dir que era plena de gràcia i que el Senyor estava amb mi. Ja em vaig tranquilAlitzar. Continuà l'àngel dient-me que Déu m'havia concedit el seu favor. "Tindràs un fill i li posaràs per nom Jesús".

L'àngel em descriu com serà aquest fill, tot dient-me: "serà gran i l'anomenaran fill del l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre i el seu regnat no tindrà fi".

Maria continua dient-nos: que no entenia res del que li deia l'àngel de tenir un fill, si mai no havia conegut baró. Li vaig preguntar a l’àngel: "com podia ser això si no coneixia baró"? Com podrà ser això, si jo sóc verge?", diu literalment l’evangelista Lluc (Lc 1,35).

No havia parlat mai amb un àngel, però ell m'escoltà i tinguérem un diàleg molt bonic. Em digué que concebria per obra i gràcia de l'Esperit Sant i que el poder de l'Altíssim em cobriria amb la seva ombra i que el fruit sant que naixeria seria anomenat fill de Déu.

Amb aquesta condició, li vaig dir que sí. Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel és va retirar (Lc 1 38).

Va afegir Maria: Déu sempre respecta la nostra llibertat i la nostra col·laboració, i afegí que no se'n sabia avenir que era la Mare de Déu, la "Theotocos".

Ens acomiadem i anem a la casa de Josep.

A LA CASA DE JOSEP

Josep, en veure la nostra cara, ja sap perquè venim. Maria ens ha explicat la seva alegria. Josep comença explicant la seva tristesa, tot dient que ho va passar molt malament.

Paraules de Josep

Maria era la meva promesa. Encara no vivíem junts, i un dia em digueren que Maria esperava un fill. No era mentida, no era una xafarderia de poble, sinó que era veritat, i jo no en sabia res.

Josep, ens digué que no se'n sabia avenir. Una noia tan bona i santa, que li hagués fet aquesta mala feta. Ell sabia que, si la denunciava, seria apedregada, segons mana la llei de Moisès.

Josep es deia interiorment: "No puc denunciar-la, no ho faré", i llavors em vaig proposar desfer, en secret, l'acord matrimonial.

Ja ho havia resolt quan l'àngel del Senyor, en somnis, em va dir que no tingués por de prendre Maria a casa meva, com a esposa. "És cert que ella espera un fill, però l'ha concebut per obra de l'Esperit Sant. I quan naixi li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble".

Vaig respirar, ens diu Josep, i tot seguit vaig anar a casa de la Maria. Ella em mirà, i jo la vaig mirar; aquella mirada va ser emotiva, sense parlar ens vàrem entendre: de vegades una mirada és millor que moltes paraules, la vaig abraçar i li vaig dir que ja podia venir a casa meva, no com a promesa, sinó com a esposa. La nostra alegria va ser molt gran. De llavors ençà vàrem viure junts.

Li preguntàrem per què Maria no li havia explicat l'aparició de l'àngel, i ell ens digué la raó que dóna sant Agustí: era tan gran el que m'havia de dir que jo no m'ho hagués cregut: l'aparició d'un àngel, ser la mare de Déu, concebre un fill per obra del Déu Esperit Sant, que seria el Messies, i que el seu regnat no tindria fi.

Sant Agustí diu que sant Josep, malgrat ésser molt bo, li hagués dit: "noia, no estàs bé del cap, això ho has somniat".

Ens acomiadàrem de Josep i el vàrem felicitar de tot cor, per ésser l'espòs de Maria.


Celebrem, avui, una gran festa. La festa de la Immaculada Concepció. La Santíssima Verge fou concebuda sens màcula del pecat original.

Aquesta festa, des de feia molts anys, ja se celebrava a l'Església, però, fins a l'any 1854, no va ser dogma de fe. El papa Pius IX la proclamà amb aquestes paraules: "La Benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i favor de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original" (Catecisme de l'Església catòlica núm. 490 ).

Déu, després d'haver creat aquest món admirable, va crear el primer home i la primera dona, Adam i Eva, i els va posar al paradís terrenal a fi que fruïssin de les belleses del món que havia creat. Perquè el reconeguessin com a Déu, els va posar el precepte que no mengessin de l'arbre del bé i del mal. Ells en varen menjar i van cometre el pecat, que en diem original. El seu pecat va ser de desobediència i Déu els va treure del paradís.

Com explica sant Pau en la carta als Romans (Rm 5), en Adam tot el gènere humà va pecar, i tot home, en néixer, porta el pecat original. El profeta David diu: "En pecat em va concebre la meva mare" (Salm 51-50-, 7).

Només. Jesús, per ser Déu, la Santíssima Verge Maria, per un privilegi, i sant Joan Baptista, que fou santificat en el ventre de la seva mare en néixer, no tenien el pecat original.

Expliquem una mica en què consisteix el privilegi de la Immaculada Concepció.

La Santíssima Verge hauria de tenir el pecat original, com totes les altres dones, però Déu, en previsió dels mèrits de Jesucrist, li va concedir la gràcia de néixer sense el pecat original.

Fàcilment podem trobar la causa i els motius d'aquest singular privilegi.

Déu, des de tota l'eternitat, l'havia predestinada a ser mare de Déu, la mare de Jesús, Déu i home. La maternitat de Maria és la causa principal d'aquesta gràcia singular.

La santedat de Jesús exigia que la seva mare fos immaculada. El temple que engendraria el Fill de Déu de cap de les maneres no podia estar tacat pel pecat original. El Pare, Déu, l'havia eescollit, abans de la creació del món, a ser santa i immaculada en la seva presència (Ef 1,4).

L'arcàngel sant Gabriel la va saludar dient-li: "Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu" (Lc 1,28 ). Ella va correspondre a aquesta gràcia, complint sempre la voluntat de Déu, i tota la seva vida va transcórrer sense cap pecat.

Si repassem la història, fàcilment veurem que la devoció a la Santíssima Verge ha estat molt gran. Per totes parts trobem ermites, santuaris, temples dedicats a la Mare de Déu. També els pintors s'han lluït amb els seus pinzells, pintant la Santíssima Verge, i moltes són les persones que és diuen Conxites, Concepció o Immaculada.

Augmenteu la vostra devoció a la Mare de Déu. Pares, inculqueu-la als vostres fills. Que aquesta devoció no es perdi. Us recomano el sant Rosari i les tres Avemaries abans d'anar a dormir.

La devoció a Maria és penyora de salvació. Estimem de veritat la Mare de Déu.

Que tingueu un feliç dia de la Mare de Déu.


La nena és dirà "Míriam"

 Quan davalla del cel l'acció divina
ens troba aqueferats fins a la inconsciència
de no captar la llum i la paraula
d'un amor fet amic i fet Presència.
Les gràcies de la Gràcia són nombroses,
arriben de puntetes dins de l'ànima,
amigues missatgeres, faedores
del secret del Senyor, d'acció magnànima.
La història d'Israel fou com la història
del pobles de tots temps, gaubança i drama,
el Déu únic i sant, per pura gràcia,
el féu confident seu en tota trama.
La joia de la mare és indicible,
sentint el cor rimat de dues vides,
donant al fill no nonat de nit i dia
l'estimació i la carn tenyides.
La nena és dirà Míriam, digué el pare,
el nom d'arrels avials al nostre poble,
la mare benvolent li va somriure,
eren d'amor provat i de cor noble.
Estel en el bressol, nena Maria,
per gràcia del Crist afaiçonada,
ningú coneix encara el teu misteri
del gran pecat de tots alliberada.
Moixaines i carícies l'amanyaguen,
és  gerra humanal de gràcia plena,
serà l'arca del Verb fet home,
 miracle en el silenci de l'ofrena.

Francesc Malgosa i Riera, del llibre de Maria.