SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Festivitat del Corpus

Celebrem, avui, la festivitat del Corpus Christi, la festa del sagrament més entranyable que Crist ens va deixar: el seu Cos i la seva Sang com a aliment per al nostre camí.

L'evangeli ens ha explicat que Jesús va fer la multiplicació dels pans i dels peixos, perquè aquella gentada, que el seguia feia ja tres dies, no defallís pel camí. Què n'és, de preciosa, aquesta escena dels apòstols donant el pa que Jesús multiplicava! Tothom en va menjar, i encara en sobraren dotze coves. Aquells jueus restaren admirats del poder de Jesús i el volien fer rei, però Jesús no en volia ser, rei d'aquest món, sinó dels nostres cors. Per això, va desaparèixer. Els jueus el buscaren i el trobaren a la sinagoga de Cafarnaüm.

Llavors Jesús els va explicar el significat d'aquest miracle quan els va dir: "Jo sóc el pa baixat del cel, el qui mengi d'aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món" (Jn 6,51). "La meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda. El qui mengi la meva carn i begui la meva sang està en mi, i jo en ell" (Jn 6,55).

Els oients entengueren bé aquestes paraules, i molts d'ells s'escandalitzaren, de tal manera que quasi tots deixaren sol Jesús. Aleshores, el Senyor es va dirigir als apòstols i els va preguntar: "Vosaltres, també em voleu deixar?" Simó Pere va respondre: "Senyor, a qui aniríem? Vós solament teniu paraules de vida eterna" (Jn 6,67-68).

Sant Pau presenta l'Eucaristia com una tradició que ell ha rebut i, de la mateixa manera que ell l'ha rebuda, la vol transmetre a la comunitat de Corint: Germans, la tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: "Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial". I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: "Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial" (1Co 11,23-25).

Jo també he rebut aquesta tradició, i la majoria de vosaltres també l'heu rebuda. Molts de nosaltres recordem les paraules dels nostres pares el dia de la nostra primera comunió. Ells ens acompanyaren a l'església i prepararen una petita festa. Estaven contents, perquè nosaltres fèiem la primera comunió.

Jo, sacerdot, he rebut aquesta tradició, i vosaltres, amics que assistiu avui a aquest temple, també; per la qual cosa, tots plegats, passem aquesta tradició als nostres familiars, als nostres amics i a les persones amb qui ens relacionem.

Quan participem de l'Eucaristia també ens unim als nostres germans. Sant Pau ens ho diu amb aquestes paraules: "El calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, no és comunió amb el cos de Crist?" (1Co 10,16). Nosaltres, els batejats, som el cos de Crist. La nostra unió ha de ser sincera i plena d'amor. Jesús vol que fem les paus abans d'oferir el sacrifici. Si estàs a punt d'oferir el teu sacrifici i recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa el sacrifici, reconcilia't amb el teu germà, i després torna, a oferir el teu sacrifici.

L'Eucaristia ens ajuda a posar a la pràctica el manament de Jesús d'estimar el germà. Sant Agustí diu que, estimant, ens netegem els ulls per veure Déu, i Jesucrist hi afegeix: "Feliços els nets de cor, ells veuran Déu!" (Mt 5,8). Avui és el dia de l'amor fratern, i Càritas ens demana una almoina. Siguem generosos.

És recomanable combregar amb les dues espècies, el pa i el vi. El Concili Vaticà II ha dit que es faci més sovint, als fidels laics, la participació en el calze del vi, perquè s'hi expressa més clarament la relació de l'Eucaristia amb el sacrifici de Crist a la creu.

Per acabar, us recomano, a més a més de fer una bona comunió, participar a la processó del Corpus de la catedral i fer una pregària personal i llarga davant del sagrari.

Germans i germanes que m'escolteu, avui és un dia gran per a nosaltres els cristians. Cantem amb tot el cor el Pange lingua: "Canta, llengua, el misteri del cos gloriós i de la sang preciosa".