El sacerdot, després de la consagració, diu aquestes paraules: PROCLAMEU EL MISTERI
DE LA FE.L'Eucaristia és un misteri de fe: per això us invito, abans de començar la meva explicació sobre aquest misteri, que interiorment demaneu a Déu que augmenti la nostra fe.
Senyor, obriu els meus ulls per tal que vegin les vostres meravelles en la Eucaristia, en aquesta festa de Corpus!
El Dijous Sant us presentava l'Eucaristia com el sacrifici de Jesús. El nostre sacrifici, el de l’Església, de la qual tots en formem part pel baptisme, és el sacrifici eucarístic, us hi deia.
Avui, encara que sigui breument, voldria ressaltar la Eucaristia com a banquet, perquè l’Eucaristia és sacrifici i és banquet. Les dues coses alhora.
Institució de l’Eucaristia
Jesús, per instituir l' Eucaristia, va fer un gran sopar. Els deixebles li preguntaren on volia celebrar la Pasqua, i Jesús va dir que anessin dos d'ells a Jerusalem per preparar-la; que, en entrar a la ciutat, trobarien un home amb un càntir, i que li preguntessin on havia de celebrar la Pasqua el Senyor. Hi anaren i hi varen trobar l'home, que els va ensenyar una sala ben moblada, en el primer pis, i els dos deixebles van preparar tot el que era necessari per celebrar el banquet de la Pasqua. El vi, el pa àzim, l'anyell, les herbes, els divans, etc.A mitja tarda, Jesús hi va arribar i començaren el banquet. Jesús, abans, va rentar els peus als apòstols per donar exemple d'humilitat. Mentre celebraven aquest banquet, Jesús agafà el pa àzim i digué aquestes paraules. Això és el meu cos, i allò que era pa es va convertir en el seu cos.
El sopar va continuar i, havent sopat, Jesús va agafar el calze i digué: Això és la meva sang, la sang de la aliança, vessada per tothom. Us ho asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. I allò que era vi es va convertir en la sang de Jesús (Mc 14,12-16, 22-26).
Què n'és de bonica aquesta escena de l'evangeli! Els apòstols, aplegats entorn del Mestre, que els parla amb tota la unció, i ells l'escolten amb admiració, i celebren la Pasqua. Jesús institueix l'Eucaristia, i els apòstols fan la primera Comunió en un ambient de silenci, de pau i d’amor.
El nostre banquet
Quan nosaltres, el dia d’avui, venim al temple, hi venim per celebrar el banquet eucarístic. Tenim preparada la taula, que és l'altar, el pa i el vi, l'aigua, les estovalles, els tovallons, el llibre de les lectures. El sacerdot, que actua en nom de Jesús, i tots el qui tenim una mateixa fe, som entorn de la taula eucarística i estem disposats a fer el mateix banquet que va celebrar Jesús el dia abans de la seva passió i mort.El sacerdot diu les mateixes paraules que va dir Jesús, i el pa es transforma en el cos de Jesús i el vi en la seva sang, i, després d'adorar la presència real de Jesús, havent resat l'oració del parenostre i rebut la pau del Senyor, ens atansem a rebre Jesús com l'aliment de la nostra vida espiritual.
Nosaltres, els amics de Jesús, ens apleguem al voltant de la taula eucarística per trobar el Senyor, parlar-li amicalment i alimentar-nos amb el seu Cos i la seva Sang.Gràcies, Senyor, per aquest convit que ens heu preparat!
El prefaci de la missa d’avui diu:Vós santifiqueu els vostres fidels, alimentant-los amb aquest sacrament venerable, perquè tota la humanitat que viu en un sol món sigui il·luminada per una sola fe i unida per una sola caritat.
Com hem d’anar a combregar
Anar a Missa i no combregar-hi és com anar a un banquet i no menjar-hi. Solament aquells que estan molt malalts no poden rebre el cos de Jesús perquè el rebrien indignament. Han de purificar-se primer per poder anar després a combregar.Jesús digué: Si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena (Mt 5,23-24).
Sant Pau escriu a la comunitat de Corint:: Qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament serà culpable de profanar el cos i la sang del Senyor. Que cadascú s’examini a sí mateix, abans de menjar i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos i de la sang del Senyor, menja i beu la pròpia condemna (1Co 11,27-30).
Per què anem a combregar?
- per conservar la nostra vida. Els cristians que no participen de la Eucaristia, a poc a poc moren;El sagrari i Betània- per desenvolupar la nostra vida. L'Eucaristia ens fa créixer en l'amor a Déu i als nostres germans, ja que l'amor és l'essència de la nostra vida espiritual;
- per reparar les forces, que es perden en la lluita diària. Si no menges, et vas debilitant a poc a poc;
- per fruir del menjar. Nosaltres ens atansem a combregar per fruir de la companyia del nostre gran amic Jesús.
Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, en el seu llibre Cristo que pasa, homilia sobre el Corpus, explica: que el seu sagrari ha estat sempre Betània, el lloc tranquil i agradable on està Crist, on podem explicar-li les nostres preocupacions, els nostres sofriments, les nostres il·lusionis i alegries, amb la mateixa senzillesa i naturalitat amb què li parlaven els seus amics Marta, Maria i Llàtzer.
Sobre les processons
El dia d’avui, en moltes poblacions, es fan processons del Santíssim Sacrament com a homenatge a Jesús. En alguns pobles i ciutats s’ha perdut aquest bon costum. És una llàstima. Les coses que no se celebren es van oblidant i deixen d’exercir la seva influència positiva en nosaltres.Els cristians, com a ciutadans, també tenim dret a treure el Senyor pels carrers, per manifestar públicament la nostra fe i el nostre amor a Jesucrist.
Aquest acte extern ha d’anar acompanyat de la nostra devoció i del nostre amor en el nostre cor. Allò que portem en el nostre cor és el que tenyeix d’un color determinat cada acció que fem i el que li dóna el seu valor real, no pas l’aparent. Allò que compta davant del Senyor no són els gestos externs, sinó les motivacions que ens impulsen a fer-los.
Que aquesta celebració eucarística ens serveixi per augmentar la nostra devoció al Santíssim Sagrament.
Que passeu un bon dia del Corpus.