Celebrem avui la
festa del Cos i de la Sang de Jesucrist.
El Dijous Sant tota la nostra atenció anava dirigida a la Passió del
Senyor, a fi de perpetuar-la fins a la fi dels segles.
Jesús es va oferir com Anyell immaculat i sacrifici perfecte d’acció de
gràcies.
Avui, dia del Corpus, Jesús es presenta especialment en aquest sagrament
com l’aliment, perquè tota la humanitat sigui il·luminada per una sola fe i
unida per una sola caritat.
Jesús envia dos dels seus apòstols, Pere i Joan a
preparar la Pasqua. Volia instituir l’ Eucaristia i acomiadar-se dels apòstols
abans de sofrir la passió.
Jesús no els dius el lloc sinó que els diu que
vagin a Jerusalem on trobaran un home amb un canti i que li demanin on el
Senyor vol celebrar l’última Pasqua aquí a la terra.
No els diu el lloc probablement perquè Judes no ho
sabés. Els diu que segueixin aquell home i que ell els ensenyarà el Cenacle,
situat al primer pis on hi ha una espaiosa sala amb estores i coixins i està ben adornada.
Els dos apòstols van anar a comprar el
necessari per menjar: Un anyell
suficient per a tretze persones,
degollat al temple, el pa sense llevat,
recordant el pa que els jueus van menjar a la sortida precipitada d’Egipte, les
herbes amargues, el vinagre, el vi i la salsa de color groc feta d’ametlles,
figues, dàtils preparats amb vi, i l’aigua per rentar els peus.
Tot ho havien preparat amb molta cura ja que
aquella Pasqua havia de tenir molta importància per l’Església que Jesús
fundaria.
Arriba Jesús amb els deu Apòstols i ho troba
tot preparat i desprès de rentar-los els peus comença l’àpat pasqual.
Comença el Sopar Pasqual amb la pregària dels
salms. Eren del quinze al divuit que resaven en el sopar pasqual.
Segurament Judes al començar hi era. No queda clar
si hi era fins el final.
Sant Mateu ens diu que mentre menjaven Jesús va dir que un dels que
estaven assegut amb Ell el trairia.
Probablement Pere estava al costat de Jesús i també
Judes i al costat de Judes Joan.
Joan volia saber qui era el traïdor, i com que no estava al costat de Jesús, ja que hi
estava Judes, per darrera li va
preguntar. Jesús li va respondre: “El qui amb mi ha posat la mà al plat aquest
és el que em trairà”.
Per això Jesús no li diu clarament qui era sinó d’una manera que Joan
ho entengués bé.
Institució de l’Eucaristia
San Pau (1Co 11-23) ens diu que segons la tradició
que arrenca del Senyor, la nit que el lliuraren, prengué un pa i pronunciant
l’acció de gràcies el partí i digué: “Aquest és el meu cos, que es lliurat per
vosaltres. Feu això en memòria meva”. Igualment feu amb la copa, havent sopat
dient: “Aquesta copa és la meva aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva”.
Per nosaltres l’Eucaristia és el miracle més gran.
Jesús va fer molts miracles en la seva vida
pública, va curar molts malalts, va ressuscitar morts, però el més gran miracle
que va fer Jesús és la institució de Eucaristia, per nosaltres que vivim al
segle vint-i-un.
Podem rebre-la amb freqüència i visitar-lo on es
troba un sagrari.
Pots combregar on vius i visitar-lo a totes les
parts del món.
Guardem uns moments de silenci, donant gràcies al
Senyor per haver-se quedat entre nosaltres en l’Eucaristia, per recordar la
seva Passió i Mort i en ella ser el sagrament que alimenta la nostra vida
espiritual mentre siguem en aquest món.
Acabem amb aquesta pregària tan bonica de sant Anselm.
Pregària:
“Mai no t’he vist Senyor, Déu meu. No conec el teu rostre... Ensenya'm a buscar-te, i mostra't al qui et busca. No puc trobar-te, si Tu no et manifestes. Desitjant-te et buscaré. Et desitjaré buscant-te. Estimant-te, et trobaré. I trobant-te, t'estimaré.”