24 de setembre
(sols text, per imprimir)
La mare de Déu de
la Mercè és la patrona de l’Arxidiócesi de Barcelona i la patrona de la
ciutat és santa Eulàlia.
Tota la nostra
atenció s’hauria de centrar amb Maria, com a
Mare de Jesús i també mare nostra.
Encara que de Mare de
Déu, la verge Maria, només n’hi ha una, la que està plena de glòria al cel en
cos i ànima, de fet, cada poble, cada comarca de la nostra terra la coneix
dessota una advocació diferent: Montserrat, Núria, Queralt......
Nosaltres els qui
vivim a la ciutat comtal la tenim baix la invocació de la mare de Déu de la
Mercè. Podem visitar la seva imatge amb el nen Jesús a la seva falda que
presideix el Temple de la Basílica de la Mercè .
Aquesta imatge és
del segle XIV
Jesús comença la
seva vida pública a Canà de Galilea, on la seva Mare li demana que faci un
miracle i encara que no havia arribat la seva hora, Jesús per complaure la
mare, el fa, la conversió de l’aigua en vi i els seus deixeble van creure en
ell.
Maria demanant, amb
molta delicadesa, un miracle, obté que els nuvis tinguessin vi i a més a més
que els deixebles creguessin en Jesús (Jo 2, 11).
Fet històric
La Mare de Déu
s’apareix a sant Ramon de Penyafort, a sant Pere Nolasc i al Rei Jaume I.
demanant-los que fundessin una orde religiosa, que als tres vots de castedat,
pobresa i obediència hi afegissin el vot de quedar-se en lloc dels cristians
que estaven en les masmorres dels moros, si estaven a punt de perdre la fe. Maria obté dues coses: que els
cristians, no perdin la fe i la seva alliberació. Maria manifesta una vegada
més la seva sol·licitud per aquells cristians que estaven en les presons i la
invocaven com a Mare protectora.
A Maria li diem
mare, perquè sabem molt bé el que representa la nostra mare de la terra en tota
la nostra vida.
Sobretot és la mare
que posa tendresa a la nostra vida: És ella principalment la que educa el
nostre cor. Per això és difícil de substituir la mare en una altra persona que
no ens hagi engendrat.
D’ella n’hem après
coses que no s’esborren en tota la vida i que serà una llum que il·luminarà
tota la nostra existència. La mare és un do de Déu.
Recordo, que en
moltes visites a malalts, que estaven a punt de morir, em parlaven de la seva
mare i dels bons consells que els donava. La mare sempre és la persona que té
cura dels seus fills, dóna bons consells i els vol bé.
Maria és mare de
Jesús i al mateix temps mare nostra, com ens ensenya l’Església. Les paraules
de Jesús que va dir a l’apòstol sant Joan :” a qui tens el teu fill”,
són també dirigides a tots nosaltres.
Si mirem a Maria
veiem que ella és la mare del Déu que
va donar-li un cor capaç d’estimar el seu Fill i també ens l’ha donat a
nosaltres, perquè fóssim estimats amb el mateix amor que Ella estima Jesús
Som també fills de
Maria i som tan estimats com Jesús. Quin privilegi el nostre! Agraïm-li.
Avui, festa de la
Mare de Déu de la Mercè, és un bon
moment per recordar la importància que juga Maria en la nostra vida cristiana
El Senyor ha volgut
que en la nostra vida espiritual poguéssim comptar també amb una mare que sap que la nostra fe, sovint, és dèbil i
vacil·lant.
Tots coneixem
l’origen d’aquesta invocació:: ajudar els cristians captius en terres del
moros. Les circumstàncies han variat pels homes i dones del nostre segle, però
també tenen necessitat de ser alliberats:
De l’egoisme, de l’orgull, de la mandra, de la por, de la fam, de la
incultura i de la droga i de tantes coses que els impedeixen de viure plenament
allò que són: fills de Déu, molt estimats i germans de Jesucrist.
Un dia en sortir al
carrer vaig veure el semàfor que estava verd i una noia al mig sense moure’s i
els cotxes aturats. Em vaig atansar a ella i vaig veure que estava drogada. Li
vaig dir que si volia que l’acompanyaria a casa seva i ella amb molt genit em
va contestar que la deixés tranquil·la i no l’amoïnés. La vaig forçar anar a la
vorera i li vaig repetir que si volia l’acompanyaria a casa seva i ella em va
repetir que no l’amoïnés.
De vegades, no pots
ajudar, perquè no es deixen. És veritat que nosaltres no ho podem resoldre tot,
però sí que podem aportar el nostre granet de sorra per anar destruint el mal
que hi ha en el món.
Aprenguem la gran
lliçó que ens dóna la Mare de Déu de la Mercè
A tenir cor sensible
a les necessitats dels altres, com ens
ha ensenyat ella mateixa en l’evangeli d’avui. Un cor esperançat on no hi
càpiga ni la tristesa, ni el rencor perquè són coses que deprimeixen i treuen
les ganes de fer el be.
Sobretot, un cor
fidel, capaç d’entusiasmar-se amb la bona nova de Jesús i voler com Ell ajudar
a les persones que ens envolten a ser lliures, a sentir-se més plenament fills
i filles de Déu.
Que passeu un bon
dia de la festa de la Mare de Déu de la Mercé i de la festa major de Barcelona.
_________________________________