FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

24 de setembre
(sols text, per imprimir)

Avui celebrem una festa important per a nosaltres, els qui vivim a Barcelona i també per a tots els catalans d’una manera especial i  per a tots el cristians d’arreu del món, la festa de la Mare de Déu de la Mercè

 

La mare de Déu de la Mercè és la patrona de l’Arxidiócesi de Barcelona i la patrona de la ciutat  és santa Eulàlia.

 

Tota la nostra atenció s’hauria de centrar amb Maria, com a  Mare de Jesús i també mare nostra.

 

Encara que de Mare de Déu, la verge Maria, només n’hi ha una, la que està plena de glòria al cel en cos i ànima, de fet, cada poble, cada comarca de la nostra terra la coneix dessota una advocació diferent: Montserrat, Núria, Queralt......

 

Nosaltres els qui vivim a la ciutat comtal la tenim baix la invocació de la mare de Déu de la Mercè. Podem visitar la seva imatge amb el nen Jesús a la seva falda que presideix el Temple de la Basílica de la Mercè .

Aquesta imatge és del segle XIV

 

Maria a Canà de Galilea

 

Jesús comença la seva vida pública a Canà de Galilea, on la seva Mare li demana que faci un miracle i encara que no havia arribat la seva hora, Jesús per complaure la mare, el fa, la conversió de l’aigua en vi i els seus deixeble van creure en ell.

 

Maria demanant, amb molta delicadesa, un miracle, obté que els nuvis tinguessin vi i a més a més que els deixebles creguessin en Jesús (Jo 2, 11).

 

Fet històric

La Mare de Déu s’apareix a sant Ramon de Penyafort, a sant Pere Nolasc i al Rei Jaume I. demanant-los que fundessin una orde religiosa, que als tres vots de castedat, pobresa i obediència hi afegissin el vot de quedar-se en lloc dels cristians que estaven en les masmorres dels moros, si estaven a punt de perdre la  fe. Maria obté dues coses: que els cristians, no perdin la fe i la seva alliberació. Maria manifesta una vegada més la seva sol·licitud per aquells cristians que estaven en les presons i la invocaven com a Mare protectora.

 

Maria mare

 

A Maria li diem mare, perquè sabem molt bé el que representa la nostra mare de la terra en tota la nostra vida.

 

Sobretot és la mare que posa tendresa a la nostra vida: És ella principalment la que educa el nostre cor. Per això és difícil de substituir la mare en una altra persona que no ens hagi engendrat.

 

D’ella n’hem après coses que no s’esborren en tota la vida i que serà una llum que il·luminarà tota la nostra existència. La mare és un do de Déu.

 

Recordo, que en moltes visites a malalts, que estaven a punt de morir, em parlaven de la seva mare i dels bons consells que els donava. La mare sempre és la persona que té cura dels seus fills, dóna bons consells i els vol bé.

 

La nostre devoció a la Mare de Déu

 

Maria és mare de Jesús i al mateix temps mare nostra, com ens ensenya l’Església. Les paraules de Jesús que va dir a l’apòstol sant Joan :” a qui tens el teu fill”, són també dirigides a tots nosaltres.

 

Si mirem a Maria veiem que ella és la mare del Déu que  va donar-li un cor capaç d’estimar el seu Fill i també ens l’ha donat a nosaltres, perquè fóssim estimats amb el mateix amor que Ella estima Jesús

 

Som també fills de Maria i som tan estimats com Jesús. Quin privilegi el nostre! Agraïm-li.

 

Avui, festa de la Mare de Déu de la  Mercè, és un bon moment per recordar la importància que juga Maria en la nostra vida cristiana

 

El Senyor ha volgut que en la nostra vida espiritual poguéssim comptar també amb una mare que  sap que la nostra fe, sovint, és dèbil i vacil·lant.

 

La mare de Déu de la Mercè en el segle XXI

 

Tots coneixem l’origen d’aquesta invocació:: ajudar els cristians captius en terres del moros. Les circumstàncies han variat pels homes i dones del nostre segle, però també tenen necessitat de ser alliberats:  De l’egoisme, de l’orgull, de la mandra, de la por, de la fam, de la incultura i de la droga i de tantes coses que els impedeixen de viure plenament allò que són: fills de Déu, molt estimats i germans de Jesucrist.

 

Anècdota

 

Un dia en sortir al carrer vaig veure el semàfor que estava verd i una noia al mig sense moure’s i els cotxes aturats. Em vaig atansar a ella i vaig veure que estava drogada. Li vaig dir que si volia que l’acompanyaria a casa seva i ella amb molt genit em va contestar que la deixés tranquil·la i no l’amoïnés. La vaig forçar anar a la vorera i li vaig repetir que si volia l’acompanyaria a casa seva i ella em va repetir que no l’amoïnés.

 

De vegades, no pots ajudar, perquè no es deixen. És veritat que nosaltres no ho podem resoldre tot, però sí que podem aportar el nostre granet de sorra per anar destruint el mal que hi ha en el món.

 

Aprenguem la gran lliçó que ens dóna la Mare de Déu de la Mercè

 

A tenir cor sensible a les necessitats  dels altres, com ens ha ensenyat ella mateixa en l’evangeli d’avui. Un cor esperançat on no hi càpiga ni la tristesa, ni el rencor perquè són coses que deprimeixen i treuen les ganes de fer el be.

Sobretot, un cor fidel, capaç d’entusiasmar-se amb la bona nova de Jesús i voler com Ell ajudar a les persones que ens envolten a ser lliures, a sentir-se més plenament fills i filles de Déu.

  

Que passeu un bon dia de la festa de la Mare de Déu de la Mercé i de la festa major de Barcelona.

 _________________________________

Goigs de la Mare de Déu de la Mercè