FESTIVITAT
DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
24 de setembre. Festa de precepte a Barcelona
(sols text, per imprimir)
El
significat del títol "Mercè" és abans que res
"misericòrdia". La Verge és misericordiosa i també ho han de ser els
seus fills. Això significa que recorrem a ella principalment amb el desig
d'assemblar-nos a Jesús misericordiós.
El títol marià la Mercè es remunta a la fundació de l'Orde religiosa dels
mercedaris el 10 d'agost de 1218, a Barcelona. En aquesta època molts eren
captius dels moros i en la seva desesperació i abandó estaven en perill de
perdre el més preuat: la fe catòlica. La nostra beneïda Mare del Cel, donant-se
a conèixer com La Mercè, va voler manifestar la seva misericòrdia cap a ells
per mitjà d'aquesta orde dedicada a atendre'ls i alliberar-los.
Pius IX, l’any 1868,
va declarar patrona de la Diòcesi de Barcelona
a la Mare
de Déu de la Mercè. És, a més, patrona dels captius (presos) i de molts països
d’Amèrica.
La talla de la imatge de la Mercè que es venera a la basílica de la Mercè de Barcelona
és del segle XIV, d'estil sedent, com les romàniques.
L’any 1696, el papa Innocènci XII va estendre la festa de la
Verge de la Mercè a tota l'Església, i va fixar la seva data el 24 de setembre.
Però arran de la reforma litúrgica del concili Vaticà II, a l'any 1969, es va
suprimir del calendari universal.
Explicació de l’evangeli
Noces de Canà
(Jo 2,1-12)
Les noces en aquell temps i en un poble petit com era el
de Canà de Galilea, duraven alguns dies i eren molts els convidats. Una boda
era una festa per a tot el poble i possiblement molts que no hi eren convidats
passaven a fer el traguet de vi i saludar els nuvis.
Sembla que els convidats van beure més del que estava
previst o que hi anaren més persones de les que havien invitat.
Es coneix que la família era més aviat rica, perquè en el
banquet hi havia un cap de servei i el cambrers.
Presència de Jesús a les noces de Canà
Imagineu-vos que entrem a la sala dels convidat quan es
celebrava la festa de les noces de Canà, i mirem a tots els convidats asseguts
a la taula, cantant en mig d'una gran alegria i preguntéssim a Jesús el per què
havia anat a la festa i la resposta de Jesús seria perquè l'havien convidat.
Veuríem Jesús fent un bon paper, parlant, rient, cantant com el demés convidats
i finalment fent el primer miracle de la seva vida, la conversió de l'aigua en
vi.
Jesús, permeteu-me l'expressió, era una persona normal,
com nosaltres, a més a més de ser Déu,i participava de la festa com els altres
convidats.
Presència de Maria a les noces.
Maria també era una convidada i fa un bon paper. Ens
podem imaginar Maria asseguda a taula parlant, cantant i rient i potser ajudant
als cambrers.
La petició de la mare al fill.
Arriba un moment que la mare de Jesús, les dones sempre
són més observadores que els homes, observa que quelcom passa i cridant a un
dels criats li pregunta el que passava. Li respon que s' havia acabat el vi.
El vi en aquell temps era una cosa molt important en unes
noces. Actualment tampoc pot faltar el vi i el cava.
Unes noces amb aigua solament, quedarien aigualides.
La mare de Jesús pensant en la vergonya que passarien els
nuvis a un poble, que tot es comenta i possiblement que aquells nuvis podrien
passar a la història com els nuvis que els hi va faltar el vi en les seves
noces, doncs hi i va intervenir.
Maria indirectament demana un miracle a Jesús.
Coneixent Maria el poder de Jesús se li acostà i solament
li digué. " No tenen vi"(Jo 2,3).
Jesús, que era molt intel·ligent, va comprendre a
l'instant per on anava la seva mare i li va respondre: " Dona, i jo què
hi tinc a veure? Encara no arribat la meva hora" (Jo 2,4) Però Maria,
a qui no li faltava intel·ligència i com totes les mares coneixia molt bé
Jesús, va dir als criats : "Feu tot el que Ell us digui" (Jo
2,5). Són les úniques paraules que sabem de la Mare de Jesús. Per a nosaltres
que estimem Maria aquestes paraules són una norma pràctica de vida.
El miracle de Jesús.
Ja sabem el resultat. Jesús obra el seu primer miracle en
unes noces, per no aigualir la festa, per a que la festa continues amb cants,
joia i alegria pròpia d'una festa familiar.
Segurament cap de nosaltres hagués imaginat que el primer
miracle de Jesús per demostrar la seva divinitat, hagués estat la conversió de
l'aigua en vi. Cap home pot fer-ho i Ell ho va fer en aquesta festa de casament
d'uns nuvis amics d'Ell i de la seva Mare amb molta senzillesa.
Aplicació de la paraula de Déu
La paraula de Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra
vida pràctica. La Mare de Déu hagués pogut pensar que ella no hi tenia res a
veure en la falta del vi, era una convidada i invitada, però no, s'aixeca i
demana un miracle.
També en les nostra vida ens trobem en circumstàncies
semblats, que falta:
No diguem mai: no és el meu problema, sinó tot el
contrari, fem quelcom, com Maria, per convertir l'aigua en vi.
Abans d'acabar felicitem Maria pel gran exemple de solidaritat
que ens dóna, demanant a Jesús l'ajuda al nuvis que no tenien vi.
Que Jesús no falti en les nostres festes, noces,
baptismes, aniversaris etc.
Que creiem en Jesús amb molta fe, com els deixebles
cregueren en Ell.
Maria, Mare de Déu de l'alegria, pregueu per nosaltres.
_________________________________
Goigs de la Mare
de Déu de la Mercè
El
significat del títol "Mercè" és abans que res
"misericòrdia". La Verge és misericordiosa i també ho han de ser els
seus fills. Això significa que recorrem a ella principalment amb el desig
d'assemblar-nos a Jesús misericordiós. 