SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU - 1 de gener
(Sols text per imprimir)

La circumcisió del Senyor.Avui és Cap d'Any, la circumcisió del Senyor, l'octava de Nadal, el dia de la pau i, finalment, la festa litúrgica de Santa Maria Mare de Déu.

Convocats per Jesucrist, comencem l'any a l'entorn de la seva taula. No podíem començar millor aquest any. Independentment de com estiguem cadascun de nosaltres, tant si estem contents com si estem tristos, venir aquí a celebrar l'Eucaristia significa saber i viure que no estem sols, que Jesús ens acompanya, que és en nosaltres per donar-nos força en aquest any que comencem i per continuar caminant pel camí de l'Evangeli.

Avui és un dia de festa, amb ganes que les coses vagin bé. La nostra salutació en el dia d'avui és: Bon any! Desitgem que ens vagin bé totes les coses, personalment, i que vagin bé també al conjunt de la humanitat, a tots els homes i dones de tot arreu. Un propòsit hauríem de fer en començar aquest any: el de procurar ser nosaltres feliços complint la voluntat de Déu i, encara que nosaltres som molt poca cosa, contribuir que els altres siguin més feliços o, al revés, que hi hagi menys patiment al nostre voltant.

Manifestem tots aquests desigs, tots aquests sentiments, en el record d'una persona molt estimada, molt propera a tots nosaltres: Maria, la mare de Jesús, la Mare de Déu. Per això la nostra reflexió serà sobre la festa litúrgica: la maternitat de la Mare de Déu. Maria és mare de Jesús com a home i com a Déu. L'àngel va dir a Maria: "No tinguis por, Maria, Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob i el seu regnat no tindrà fi " (Lc 1,30-33).

La litúrgia ens porta de nou a l'establia, on els pastors adoraren l'infant Jesús, i contaven a tothom el que els havien dit d'aquell infant, i tothom en quedava meravellat (Lc 2,17-18). Maria, la Mare de Jesús, conservava aquests records en el seu cor i els meditava (Lc 2,19). No és difícil imaginar el que Maria sentia en contemplar Jesús nat. Vosaltres, mares que m'escolteu, sabeu per experiència el que sentíreu quan la llevadora us va portar el primer fill i el va posar als vostres braços.

Maria sabia que Jesús era el Fill de Déu. Li havia dit l'Àngel: "L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu" ( Lc 1,35). Aquell fill, que era carn de la seva carn, era al mateix temps fill de Déu.

Maria també sabia el nom d'aquell infant, Jesús, que vol dir Déu salva. Els pastors li havien explicat que l'àngel del Senyor els havia dit: " Avui a la ciutat de David us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor" ( Lc 2,11)

Que Jesús era el Salvador del món. Ella n'estava contenta, malgrat que la salvació venia per l'arbre de la creu.

Que el seu fill era el més gran nascut de dona i que el seu regnat no tindria fi (Lc 1,33). Sabia que aquell fill seu no es podia comparar ni amb cap patriarca, ni amb cap profeta, ni amb cap rei de la terra.

Que aquell infant era el seu fill i que l'estimaria sobre tota criatura. Jesús no ha estimat més ningú, aquí a la terra, que la seva mare Maria.

Que el seu fill seria estimat de generació en generació.

Que nosaltres els cristians estimaríem Jesús, i també a ella per ser la Mare de Déu i de l'Església.

Sant Lleó el Gran explica que, quan va néixer Jesús, també vàrem néixer nosaltres, perquè quan neix el cap neixen també els membres, i qui és mare del cap és mare també dels membres; per això anomenem Maria, Mare de Déu i Mare de l'Església.

Moltes altres coses sabia Maria com a Mare de Déu, més de les que sabem nosaltres, i totes aquestes coses les conservava i meditava en el seu cor.

Com Maria, nosaltres conservem i meditem les meravelles que el Senyor ens ha fet: el do de la vida, el do de la salut, el do de tenir uns pares que ens estimem, el do de sentir-nos estimats per moltes persones, el do de ser cristians, el do de tenir el pa de cada dia, etc.

I totes aquestes coses, i moltes d'altres, demanem-les al Senyor per aquest any que avui comencem, i no oblidem que ens doni el do de la pau a nosaltres, a les nostres famílies i a les nacions.

Esperem, aquest any que avui comença:

que augmenti la nostra fe;

que la nostra comunitat sigui més viva i més missionera;

que tornin a la pleta els qui l'han abandonada;

que el malestar a causa de la violència, guerres, fam, divisions, etc., s'acabi;

que els governants trobin camins de diàleg per ser portadors de pau;

que trobem aquella pau interior que sols Crist ens pot donar.

PREGÀRIA

Senyor, doneu-me:

SERENITAT per acceptar les coses que no puc canviar.

VALOR per canviar les coses que puc canviar.

SAVIESA per veure-hi la diferència.

A tothom, UN BON I FELIÇ ANY us desitjo.

PER COMENÇAR L'ANY

Jesús no té mans;

només té les nostres mans

per realitzar el seu treball, avui.

Jesús no té peus,

només té els nostres peus

per guiar els homes pel seu camí.

Jesús no té llavis;

només té els nostres llavis

per parlar d'Ell als homes.

Jesús no té ajuda;

només té la nostra ajuda

per reunir els homes al seu voltant.

Nosaltres som l'única Bíblia

que la gent pot llegir, encara.

Nosaltres som l'últim missatge de Déu

escrit en els fets i les paraules.

(Text del segle XIV)