Avui comencem l’Any nou. L’Església l’inaugura amb la solemnitat de la Mare de Déu, tot desitjant que sigui un dia, i un any, de pau per a tot el món.

Moltes coses podríem dir sobre la Mare de Déu. Podríem parlar de les seves gràcies i privilegis, de la seva virginitat, maternitat divina, presència en la via dolorosa, assumpció amb cos i ànima al cel i glorificació, omnipotència suplicant, etc., etc. Però això no ens és possible pel poc espai de temps de què disposem.

Parlarem de la seva vida a Natzaret, ressaltant la seva senzillesa i la seva humanitat, que trobem en aquella noia de Natzaret. Destaquem ara tres aspectes de Maria:

Maria, noia de poble.

Maria, esposa.

Maria, mare.

Natzaret, un poblet petit de la Galilea, a tres-cents metres d'alçada sobre el nivell del mar, a cent cinquanta quilòmetres de Betlem, en mig de la muntanya. Un poble de pagès, rodejat de muntanyes i dedicat a l'agricultura. Sabem que hi havia una sinagoga, una escola i una fusteria. El mateix que trobem en els nostres pobles petits de pagès. Molts dels veïns del poble són parents, i quan hi ha un esdeveniment es comenta i moltes vegades és critica.

Maria va viure a Natzaret amb els seus pares Anna i Joaquim. Anava a l'escola i freqüentava la sinagoga, i com que, en aquell temps, les cases no tenien aigua, anava a la font a buscar-ne. Si aneu a Palestina, i visiteu Natzaret, encara hi veureu la font on anava a buscar aigua la Mare de Déu.

També a Natzaret hi trobem Josep. Era fuster. En un poble petit, el fuster del poble és una persona important i generalment és guanya bé la vida. De Maria sabem que tenia una germana i diferents parents, que l'evangelista anomena "els germans de Jesús", encara que en realitat no eren germans sinó parents. La paraula "germà" s'ha d'entendre en un sentit ampli, com es feia llavors. Un dia va córrer pel poble la veu que Josep estava enamorat de Maria. Els comentaris deurien ser: fan una bona parella. Maria és una santa, i Josep un bon noi.

Les dues famílies és posaren d'acord, i es feren les esposalles dels dos joves. Les esposalles eren més que un prometatge, eren quasi un matrimoni, que després d'un any es ratificava per la llei.

Estant així les coses, un gran esdeveniment es va realitzar a la casa on vivia Maria.

Un àngel del Senyor es va aparèixer a Maria amb la proposta que sigui mare de Jesús. Després de l’esglai de veure un àngel a la seva cambra, Maria, una noieta d'uns quinze anys, parla amb tota naturalitat i valentia amb un àngel del Senyor. Diríem, ara, que dialoga amb l'àngel. Li diu que no compren el que li diu, ja que ella no coneix baró, i l'àngel li aclareix tots els seus dubtes. Quan ja ho veu clar, ella respon: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules (Lc 2,38).

Maria guarda en secret les paraules de l'àngel. No ho diu ni a Josep, el seu espòs. Fàcilment podem imaginar els sentiments de Maria la primera vegada que es troben tots dos. Ella sap molt bé que és la Mare de Déu, però no coneix els plans de Déu. Maria no es precipitarà. Esperarà la revelació de Déu.

La reacció de Josep, ja la coneixem. Nota que espera un fill. Ell sap molt bé que no és seu. Passa un mal moment. Què farà Josep? Pensa abandonar-la. Si la denunciava, Maria seria apedregada, perquè seria considerada adúltera. Com he dit abans, les esposalles eren considerades un matrimoni formal. Diu l’evangelista Mateu, sobre el naixement de Jesús: Maria, la seva mare, estava unida a Josep per acord matrimonial, i abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial (Mt 1,18-19) .

Josep és bo, i pensa abandonar-la, fins que l'àngel del Senyor surt al seu encontre i li diu: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva. El fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant (Mt 1,20).

¿Heu pensat, alguna vegada, en els sentiments dels dos, Josep i Maria, la primera vegada que es van veure desprès de la revelació de l'àngel ?

Pel poble de Natzaret corre una gran notícia, Maria espera un fill. Josep i Maria ja viuen junts. Han arribat a un acord. Maria serà verge i Josep respectarà la seva virginitat. També corre la notícia que la seva cosina Elisabet espera un fill, i que Maria, l'esposa de Josep, la va a ajudar. Maria es disposa a passar una llarga temporada a Judea, i Josep ho permet. És la caritat, que l'empeny. Es disposa a fer de criada, servint la seva cosina. Elisabet queda admirada que la Mare del seu Senyor vingui a ajudar-la. En arribar Maria, Elisabet cridà amb totes les forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?" (Lc 1, 42-43).

Torna Maria a Natzaret, i quan ja està bastant avançada esperant el seu fillet, la voluntat del Senyor és que vagi a Betlem, on naixerà el Messies.

A Betlem neix Jesús, però la felicitat de Maria no dura gaire. La voluntat del Senyor és que vagi a Egipte fins que mori Herodes. Uns tres anys, doncs, a Egipte.

Torna a Natzaret, i Maria és la dona del fuster, que té cura de la seva casa i ajuda el seu marit, filant, segons ens diu la tradició. La seva vida és molt senzilla.

La família de Jesús és una família treballadora que guanya el pa treballant. Jo diria que no era una família pobre, sinó una família obrera. Josep té un petit taller. Jesús l'ajuda, i Maria es guanya un petit jornal, a més a més de fer les feines de la casa. És una família eminentment religiosa. Cada dissabte van a la sinagoga, i més d'una vegada Josep i Jesús agafarien les Escriptures per llegir-les públicament. És la família millor de Natzaret. Les seves portes estan obertes a tothom, i tothom hi troba ajuda.

Quan Jesús tenia dotze anys pugen a Jerusalem, com feien cada any, i Jesús es queda en el temple. Quin disgust per a Maria i Josep! Jesús torna a Natzaret, i allí creixia en saviesa i gràcia davant de Déu i dels homes i era l'admiració dels seus pares i de tot el poble.

Els anys passen; tots es fan grans, com nosaltres ens en fem. Maria es queda vídua. El noi ja és gran i viu amb la seva mare. Potser no hem considerat mai la soledat de Maria en perdre Josep. Jesús li podia fer companyia, però no era la de Josep.

Arriba un moment que Jesús també deixa Natzaret, i Maria encara es trobarà més sola. Vídua i sola; encara que també acompanyarà Jesús en la seva vida pública i no hi tornarà mai més, a Natzaret, per estar-s'hi. Maria morirà a Jerusalem.

Per què he fet aquesta reflexió sobre la noia de Natzaret? Per exposar-vos que la vida de la Mare de Déu va ésser una vida senzilla, sense grans honors, que va passar dies d'alegria i dies de tristesa, i tot fent aquesta vida és va santificar.

Potser hem parlat tant de les grandeses de Maria, que hem oblidat la seva vida de noia, de mare, d'esposa, de vídua i de persona lliurada als altres.

Segurament que la nostra vida és molt semblant a la vida de la Verge. Hi ha dies de tot. També nosaltres ens podem santificar, com Maria, portant una vida plena d'amor a Déu i als proïsme en el lloc on la Providència vol que visquem, imitant la humilitat i la senzillesa de la noia de Natzaret, ja que tot arbre ha de créixer on Déu l’ha plantat.

Senyor, feu que els tres-cents seixanta-cinc dies d’aquest any, que avui comença, la nostra vida s’assembli a la vida de Maria, i que Ella, mare de Jesús i nostra, vetlli per tots nosaltres i ens ajudi a descobrir, estimar i seguir Jesús.