SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
L’Església,
que és una gran pedagoga, en començar l’any posa a la nostra contemplació la
gran figura de Maria, amb el nom de Mare de Déu.
De tots el títols
que li podem donar, cap no li escau millor que
aquell amb què la designem habitualment: Mare de Déu.
Tot el que Déu va
fer en ella abans i després del naixement de Jesús, tots els episodis i
misteris, el seu pelegrinatge en la fe fins a esdevenir signe d’esperança ferma
per al poble cristià, troben la seva raó de ser en funció de la maternitat
divina, Maria, Mare de Déu.
Maria abans de
ser Mare de Déu
Maria era una noia
de Natzaret, de Galilea, un poble molt petit, que estimava Déu i portava una
vida molt santa.
Un
dia va rebre la vista de l’arcàngel, sant Gabriel, a casa seva. Ella era verge
i estava desposada amb un jove anomenat Josep, del casal de David
Mai havia vist un
arcàngel i en veure’l es desassossegà
en escoltar la salutació que li donava
arcàngel
L’Arcàngel li diu:
Alegra’t, plena de gràcia. El Senyor és amb tu.
Maria es preguntava
què volia dir aquesta salutació, per això l’àngel li va dir: No temis,
Maria, que has
trobat gràcia davant Déu.
Concebràs al teu si i infantaràs un fill i per nom li diràs Jesús. Ell serà gran, i
se l’anomenarà Fill de l’Altíssim.
Déu Senyor
li donarà el tron de David , pare seu, i regnarà al casal de Jacob
eternament , i el seu regnat no tindrà fi. (cf. Lc 1,26-33)
Sant Josep
Sant Josep era bo i
honrat.
Pren com esposa a
Maria per a tota la vida.
Josep desposat amb
Maria es va assabentar que ella esperava un fill i ell sabia que no era seu.
Una noia, tan santa i bona com era Maria, esperava un fill. No era una
xafarderia de poble sinó que era veritat
No se’n sabia avenir
i com que era just no volia denunciar-la.
Va resoldre
deixar-la en secret i mentre ell hi pensava se li aparegué un àngel en somni i
li va dir que prengués Maria com esposa, perquè havia concebut per obra de
l’Esperit Sant.
Josep ja estava
tranquil i sens dubte que, en despertar-se, la primera cosa que va fer va ser
anar a la cas de Maria.
En arribar els dos es van mirar i solament en
la mirada Maria va comprendre que Josep sabia que Jesús havia sigut
concebut per obra de l’Esperit Sant.
Moltes vegades la
mirada parla millor que les paraules.
L’evangeli de
sant Mateu ho explica:
És d'aquesta
manera que Jesús, el Crist, fou engendrat: essent promesa la seva mare, Maria, amb Josep, abans de
viure plegats, fou trobada que havia concebut de l’Esperit Sant.
Josep, el seu
home, que era just i no la volia denunciar públicament, va pensar de
repudiar-la en secret.
Mentre s’ho
rumiava, vet aquí que un àngel del Senyor se li va aparèixer en un somni i li va dir: Josep, fill de
David, no tinguis por de prendre a casa Maria, la teva dona, perquè el que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant; tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús,
perquè ell salvarà el poble del seus pecats. (Mt 1,18-21)
Es pot preguntar el
per què Maria no ha va dir a Josep. Si li hagués dit que se li havia aparegut
un àngel que li havia dit que seria la mare del Messies tan esperat, difícilment Josep
l'hauria creguda.
Testimoni d’un
sant
De les cartes de sant Atanasi, bisbe
(Carta a Epictet, 5-9: PG 26, 1058. 1062-1066)
El Verb va prendre la naturalesa humana de Maria.
El Fill neix del
llinatge d'Abraham, tal com
va dir l'Apòstol, per això calia que es fes en tot semblant als germans i
assumís un cos com el nostre. I aquesta és la funció de Maria, donar-li un cos
que pugui oferir el nostre com a propi d'ell.
L'Escriptura recorda
també el part i diu: Ella embolcallà el seu fill; els pits de Maria van
ser proclamats sortosos, perquè havien alletat Crist, i per l'infant fou ofert
un sacrifici, ja que era el primogènit de la seva mare.
Maria es posa entre el seu Fill i els homes en la realitat de les seves privacions, indigències i sofriments. Es posa "al mig", o sigui, fa de mediadora no com una persona estranya, sinó en el seu paper de mare, conscient que com a tal pot - més aviat "té dret de"- fer present al Fill les necessitats dels homes.
La seva mediació,
per tant, té un caràcter d'intercessió: Maria "intercedeix" pels
homes» (RM 21).
El
Concili Vaticà i magisteri de l’Església
El Vaticà II i el
magisteri postconciliar han precisat
les característiques del ministeri matern (munus maternum): tal
mediació no és necessària i de cap manera obscureix, substituix o és paral·lela
a la de Crist, únic mediador entre Déu i l'home (cf. 1Tim 2,5; LG 60). És, a més,
subordinada (RM 39) i participada,
atès que l'única mediació de Crist no exclou, sinó suscita en les criatures una
multiforme cooperació, provenint de la gràcia divina (RM 38). No obstant
això, la mediació de Maria és especial i extraordinària per un doble motiu:
perquè està fundada, tant en la maternitat divina, pròpia i única de Maria (RM 38), com en la
seva plenitud de gràcia, és a dir, en la santedat (RM 39).
Testimoni del
papa Pau VI
Afirmava Pau VI que , «en la Mare de Déu tot és referit a
Crist i tot depèn d'ell: en vistes a ell. Déu Pare la va triar des de tota
l'eternitat com Mare santa i la va adornar amb dons de l'Esperit Sant que no
van ser concedits a cap altre.» (MC 25)
El poble cristià
sempre ha tingut una devoció gran a Maria, com a Mare de Déu i l'ha invocada en
les seves alegries i penes com a mare del cel que sempre escolta la pregària
del seus fills.
Invoquem-la d’una
manera especial avui en la solemnitat de Maria, mare, en començar l’any perquè
ens beneeixi i ens ajudi en aquest any nou.
___________________
BENEÏU - NOS, SENYOR!
Senyor,
quan encetem
aquest nou any,
sentim la nostra
responsabilitat
de col·laborar
en la construcció d’una humanitat, que vivint d’acord amb el vostre projecte,
obri camins de solidaritat i de pau en el món.
Beneïu cada un
del 365 dies de l'any nou;
beneïu les
nostres famílies;
beneïu el
nostre treball.
Que el vostre
Esperit il·lumini la nostra mirada
i ompli d'amor i
de generositat el nostre cor.
Que Maria, mare
de Jesús i mare nostra,
vetlli per tots
nosaltres i ens ajudi
a descobrir, a
estimar i a seguir Jesús
Josep Codina i Farrés.
(Noves pregàries amb ritme d'Evangeli i de vida, p. 34, Claret, 1998)