Aquells pastors, plens de joia i alegria, s'encaminaren cap a Betlem en busca del Messies, el Salvador.

En aquesta nit santa, tu i jo ens hem encaminat cap al temple en busca del Senyor. En el cos estem en aquest temple, però, en el nostre pensament, fàcilment podem posar-nos en un raconet de la cova de Betlem i contemplar el gran misteri que va tenir lloc fa dos mil anys.

T'invito a fer una composició de lloc i observar aquella gent senzilla, com eren els pastors, que van amb alegria a Betlem.

El pastor que va endavant diu: "Entreu, nois, és aquí", i aquells pastors, admirats i no acabant de creure el que veien, adoraren Jesús i li presentaren els seus obsequis. Jesús es manifesta als pastors, gent senzilla, humil, i jo diria marginada, ja que eren gent sense lletres ni cultura. La realitat és que Déu es troba bé entre els humils.

Els pastors ja han marxat, i nosaltres ens aixequem i amb tota humilitat i senzillesa ens acostem a sant Josep i li demanem que ens expliqui quelcom del que està succeint.

Josep, amb cara riallera, ens explica que estava esposat amb una noia, que es deia Maria, i que va tenir un gran disgust. Maria esperava un fill. No podia entendre que aquella noia tan bona esperés un fill. Ens diu que va passar uns dies molts dolents i que no sabia què fer, però es va posar a les mans de Déu i el Senyor li va revelar que no tingués por d'acollir Maria a casa seva, perquè ella havia concebut per obra de l'Esperit Sant. Com vaig respirar en saber aquesta bona nova!, afegeix Josep.

Aquest infant que ara veieu és el fill de la meva esposa Maria i, al mateix temps, Fill de Déu.

Josep també ens explica que ell i la seva esposa Maria han buscat allotjament per tot Betlem, però que les portes estaven tancades per a ells i que per això estan en aquesta establia.

També Maria ens vol contar quelcom. Ens diu que està molt contenta, perquè ella sap que el fillet que té als seus braços és el fill de les seves entranyes i que l'ha concebut per obra de l'Esperit Sant. El mira i el remira, li toca la barbeta, l'infant somriu, ella li fa el primer petó de mare. Una de les coses més boniques que podem veure és quan el metge, o la llevadora, posa el primer fillet als braços de la mare i ella li fa el primer petó de mare.

L'infant també ens vol dir quelcom. No parla, però tots sabem el missatge que porta als homes que estimen el Senyor. El missatge que ens porta Jesús és un missatge d'amor. Que Déu ens estima, i la gran prova de l'amor de Déu és Ell mateix. Ens dirà sant Joan: "Déu de tal manera ha estimat el món que li ha donat el seu propi Fill" (Jn 3,16). Com els pares estimen els fills, encara més el nostre Pare, que està al cel, ens estima.

Aquest és el missatge que ens porta Jesús, i és que ens estimem els uns als altres com Ell ens ha estimat (Jn 15, 12).

Nadal vol dir amor. Nadal sense amor no és Nadal.

El nou catecisme de l'Església catòlica ens diu que el Verb es va fer home per fer-nos participants de la naturalesa divina, i cita aquestes paraules de sant Tomàs: "El Fill unigènit de Déu, volent fer-nos partícips de la seva divinitat, va prendre la nostra naturalesa humana perquè, havent-se fet home, fes déus als homes".

Ens acomiadem de Maria i Josep, fem un petó a l'infant Jesús, sortim de la cova i hi trobem els àngels que canten: "Glòria a Déu a les altures, i pau als homes que estima el Senyor" (Lc 2, 14).

Sembla que els àngels ens diguin: "Aneu-vos-se'n en pau". I aquesta pau que es respira a la cova de Betlem, porteu-la als vostres fills, germans i amics, tot recordant aquestes paraules de Jesús: "Benaurats els portadors de la pau, perquè ells veuran Déu" (Mt 5, 9).

Que la pau i l'amor que ens porta Jesús habitin en els nostres cors i que aquests dies siguin dies de felicitat en celebrar la festa de Nadal.

Apropem-nos a l'Infant de Betlem

amb els ulls senzills dels pastors,

amb el cor enamorat de Maria, la mare,

amb la tendresa serena de Josep,

perquè, avui i cada dia, sigui Nadal,

en el cor de tots nosaltres,

en les nostres llars,

en el barri i arreu del món.

Cada dia pot ser Nadal per als homes,

si ens deixem estimar per Déu,

si ens estimem com a germans.

El Nadal de Déu

sempre és un Nadal d'amor.

(Josep Codina).