Com aquells pastors anaren a Bet-Lèhem, nosaltres, també, avui, volem anar a Bet-Lèhem i, seguint les indicacions dels àngels, anem a una cova on trobem Maria, Josep i l'Infant Jesús col·locat en una menjadora.

Aquest petit Infant és la Paraula plena de vida, és Déu, i s'ha encarnat i habita entre nosaltres, la Llum que il·lumina les tenebres, el Messies, el Senyor, el Príncep de la Pau, l'Home nou, el Salvador, el Fill de Déu, la segona persona de la Santíssima Trinitat, i és també el Fill de Maria.

El Déu invisible és fa visible en aquest Infant, i és la gran prova de l'amor de Déu envers nosaltres, com diu S. Joan: Déu, de tal manera ha estimat el món, que li ha entregat el seu propi Fill (Jn 3,16). Aquesta és la nostra fe, i per això, avui som en aquest temple, la fe que celebrem, el dia gran de Nadal.

En aquesta nit de Nadal, posem la nostra mirada en els pastors. Diu sant Lluc (Lc 2,8-12): A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: "No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria; avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora". Els donà un senyal, que el trobarien en una menjadora, i ells hi anaren de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat en una menjadora, tal com els havia dit l'àngel.

Ens podem preguntar: per què havent-hi tanta gent, a Bet-Lèhem, que n'estava ple, i per això Josep i Maria no trobaren lloc on hostatjar-se (Lc 2,7), Déu escollí els pastors, perquè fossin els primers testimonis de l' encarnació del Fill de Déu?

La nostra resposta pot ser:

Perquè eren gent senzilla i humil. Així com Déu va mirar la petitesa de la seva serventa (Lc 1,48), com diu Maria, així també va mirar la senzillesa i la humilitat dels pastors. No eren poderosos, ni savis: eren senzillament uns bons pastor.

Perquè eren uns bons israelites i esperaven la vinguda del Messies. Com tot bon israelita, ells sabien que Déu havia escollit un poble, el d'Israel, per preparar la vinguda del Messies. Tal com diu Simeó, que s'estava en el temple de Jerusalem, quan Maria i Josep anaren a Jerusalem per la purificació de Maria i presentar l’Infant al Senyor: Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble (Lc 2,29-32).

Perquè estaven vetllant els seus ramats i complien el seu deure, com a bons pastors.

En saber la gran notícia del naixement de Jesús, els pastors van anar a Bet-Lèhem de pressa, sense entretenir-se, sense discutir el que els havia dit l'àngel.

Amb tota senzillesa, d'acord amb la seva vida, sense exigir unes grans proves, es posaren en camí. L’única prova que tenien era que trobarien l'Infant en una menjadora. Ja en tenien prou, havien vist un àngel, i això els era suficient.

Amb tota generositat deixaren els ramats i, malgrat ésser de nit, deien: Arribem-nos a Bet-Lèhem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber (Lc 2,15).

Amb alegria. Fàcilment podem imaginar l'alegria que tenien aquells pastors, tot anant cap a Bet-Lèhem, ja que encara ressonaven a les seves oïdes les paraules de l'àngel: Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria (Lc 2,10).

Hi anaren i presentaren els seus presents al recent nascut. Mostraren la seva fe en aquell nen, l'adoraren com a Déu, feren companyia a Maria i Josep, que s'hi trobaven sols, i segur que els deixaren alguna cosa, pròpia del seu ofici, encara que no ho faci constar l'evangelista.

Com a recompensa reberen el somriure de Maria i Josep, com a bons pares, i també la mirada d'aquell Infant, que és el fill de Déu, i fruïren de la contemplació del gran misteri de l'encarnació del Fill de Déu.

No podem imaginar els pastors sense vida, com tenen les figures del pessebre. Eren homes plens d'alegria i eufòria, i sens dubte, que besarien, amb molta reverència, Jesús i demanarien poder tenir en els seus braços aquell Infant, de la mateixa manera que fem nosaltres, quan una mare ens ensenya el seu primer fill. L'agafem, li fem alguna carícia, el besem i el tornem a la mare.

Els pastors se'n tornaren als seus ramats glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit (Lc 2,20), i explicaven el que havien vist i sentit. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors (Lc 2,18). Els pastors són els primers predicadors i apòstols de Jesucrist. També ho hem de ser nosaltres en aquestes festes de Nadal

Com l'àngel va cridar els pastors, també avui ens crida a nosaltres perquè anem a la cova de Bet-Lèhem i sapiguem veure en l'Infant aquell amor de Déu, aquella tendresa, aquella esperança confiada, que només Déu és capaç de donar.

En aquell Infant Déu s'ha fet un dels nostres, i això és la cosa més gran que ningú no hauria pogut arribar a somniar. Un Déu fet home, un Déu encarnat. El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat (Jn 1,14).

Mirant-te aquí, Jesús, ajagut en el pessebre, acompanyat de l'estimació de Maria i Josep, volem posar en les teves mans les nostres il·lusions, els nostres sofriments, les nostres pors, el nostre desig de fidelitat, volem posar-hi el món sencer, els qui estimem, i els qui no coneixem, els qui són a prop i els qui són lluny i sobretot els qui més pateixen i també els qui no us coneixen per tal que us coneguin.

Jesús, germà nostre, fill de Maria, fill de Déu, escalfa'ns amb la claror del teu amor i doneu a tot el món la pau i l'alegria que els àngels cantaven dient: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat (Lc 2,14).

Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava (Lc 2,19). També nosaltres, guardem-ho en el nostre cor i meditem-ho.

Bon Nadal us desitjo a tots vosaltres i a les vostres famílies.