En totes les cases cristianes hem fet el pessebre per celebrar el naixement de Jesús. Potser, sense reflexionar massa, hem contemplat aquest infant, fill de Maria, deixant-se portar per la tendresa que sempre inspira un nen petit de bolquers, traduïda en cants, sopars, dinars i amb paraules agradables de felicitació: BON NADAL.

Això és bonic, però és accidental. És força més important la contemplació del misteri de Nadal, com la Paraula. Entenem per Paraula la segona persona de la Santíssima Trinitat que és el Fill, que s’ha fet home per amor nostre.

L’evangeli d’avui ens ha dit, d’una manera teològica, què és Nadal amb breus paraules: La Paraula era Déu ... El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle (Jn 1,1;14).

Tots sabem què és la paraula humana. La paraula és el do preciós amb què ens comuniquem els homes. Aquest do pel qual els altres coneixen el que nosaltres pensem, el que ens mou i motiva els nostres actes. La paraula és l’expressió del pensament.

Amb la paraula manifestem als altres el nostre amor, la nostra admiració, el nostre respecte, el nostre menyspreu; amb la paraula destruïm o construïm, demostrem el grau de maduració, i ens servim de la paraula per manifestar la nostra felicitat o el nostre dolor. Moltes altres coses podríem dir de la paraula humana. Tot això i més ho podem aplicar a Jesús, que és la Paraula feta home.

Centrem, ara, la nostra atenció en el que ens diu l’evangeli que suara hem acabat de llegir i d'escoltar. És un evangeli meravellós, teològic i ple de doctrina, que ara intentaré, donar-vos algunes idees, perquè us puguin servir per a la vostra vida cristiana.

La Paraula es va fer carn (Jn 1,14)

Aquest infant, que contemplem a la cova de Betlem, la Paraula feta home, és la segona persona de la Santíssima Trinitat. Jesús neix per plantar el seu tabernacle entre els homes per sempre. Jesús no solament va estar en aquest món durant trenta-tres anys, sinó que resta entre nosaltres per sempre en el sacrifici de la missa, en la sagrada comunió i en el sagrari, perquè nosaltres l’adorem i el visitem com el nostre Mestre, Senyor i Amic.

ALGUNES QUALITATS D’AQUESTA PARAULA

Sant Joan escriu: Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era en Déu i la Paraula era Déu (Jn 1,1).

Aquestes paraules recorden les primeres paraules del Gènesis.

Sant Joan afirma que la Paraula, que és Jesús encarnat, és Déu, i en tan que Déu ja existia abans de la creació del món.

Creiem fermament que Jesús és Déu.

Aquesta és la raó fonamental de per què milions de persones l’han seguit, el seguim, i el seguiran, i han donat la seva vida per Jesús.

Per Ell, tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense Ell (Jn 1,3).

Tot fou creat per Ell. Per les coses creades podem arribar al Creador. Si admirem aquest món creat, que nosaltres en fruïm, ho devem a Déu, que per mitjà de la Paraula ho va fe, i aquesta Paraula és Jesús, el Fill de Maria que avui contemplem plens de joia i alegria a la cova de Betlem.

Tenia en Ell la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor (Jn 1,9).

Jesús és la llum que brilla en les tenebres del món per portar als homes la revelació de Déu. Jesús, amb la seva paraula, ens ha donat a conèixer el Pare, i la seva persona és la revelació del Pare, perquè qui veu Jesús veu el Pare. Déu, Fill únic, que està en el si del Pare, és que l’ha revelat (Jn 1,18). Jesús vingué al món per revelar-nos els secrets de Déu.

Tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix ser fills de Déu (Jo 1,12).

Jesús es va encarnar perquè nosaltres fóssim fills de Déu. Quan els apòstols demanaren a Jesús que els ensenyés a pregar, les primeres paraules que van sortir dels llavis de Jesús van ser: Pare nostre, que esteu en el cel (Mt 6,9), i sant Pau treu la conseqüència que, si som fills, som hereus del cel: Si som fills, també som hereus (Rm 8,17).

Aquí, en l’Eucaristia, tenim l’ocasió de penetrar en el misteri de Crist, com a Paraula de Déu.

Sempre que ens reunim per celebrar l’Eucaristia hem de descobrir que el pa i el vi, convertits en el cos i la sang de Jesús, és la Paraula, que és va fer carn per amor nostre, com ens ha explicat molt bé sant Joan en l’evangeli d’avui.

Senyor, Jesús, us dono les més expressives gràcies per haver vingut al món, fer-me conèixer algunes coses del cel i per ser fill de Déu.

Gràcies, Jesús.

Que tingueu un bon diumenge.