En aquesta nit santa de Nadal ens hem reunit no pas per escoltar una història, que fa anys que ja sabem, sinó per viure-la, per viure el naixement de Jesús a la cova de Betlem.

Permeteu-me que us la presenti en tres quadres, o actes, com vulgueu. El primer a Natzaret; el segon a Betlem, i el tercer a dalt d'una muntanyeta on els pastors guardaven els seus ramats.

Traslladem-nos a Natzaret; hi trobem una noieta, anomenada Maria, que rep la visita d'un àngel de part de Déu per proposar-li ser mare de Déu. Ella, amb tota senzillesa i després de dialogar amb l'àngel, li diu que no coneixia baró, i li respon: "Heus aquí l'esclava del Senyor, que es faci en mi segons la vostra paraula" (Lc 1, 38).

Hi trobem també Josep, esposat amb Maria, preparant les seves noces, quan, de sobte, una notícia corre pel poble. La filla d'Anna i Joaquim espera un fill. Josep no s'ho creu, però, davant la realitat, decideix, amb el cor ple de tristesa, abandonar-la. Fins que un àngel del Senyor li diu en somnis: "Josep, no tinguis por de rebre Maria per esposa. És veritat, és mare, però ha concebut per obra i gràcia de l'Esperit Sant". Josep, ple d'alegria, se'n va a veure Maria. Només en la mirada, Maria coneix que Josep sap el misteri de Nadal, i Josep, en la mirada de Maria comprèn que allò que li ha dit l'àngel és cert. La seva esposa és Mare de Déu.

Sant Joan Crisòstom es pregunta per què Maria no li va comunicar l'aparició de l'àngel, i respon que Josep no s'ho hagués cregut. Era tan gros el que li havia d’explicar que Josep hauria pensat que Maria havia perdut el cap. Martín Descalzo diu que aquesta trobada va ésser un dels moments més feliços de Josep i Maria (Vida y misterios de Jesús de Nazaret).

Deixem Natzaret i anem cap a Betlem. Un dia, Josep diu a Maria, que estava en cinta i faltaven molts pocs dies per al naixement de Jesús: "Anem a Betlem, que ens ho mana el Cèsar August, hem d'empadronar-nos-hi i veiem la mà de Déu que se serveix dels homes, agafem les coses més necessàries". Segurament en una somera fan el llarg camí de Natzaret a Betlem. Segur que no tenien cotxe. No troben lloc a la posada, es retiren a una establia i allí es compliren els dies que ella havia d'infantar i va donar a llum un infant, l'embolcallà i el posà en una menjadora.(Lc 2, 7)

Preguntem-nos, germans i germanes cristians que m'escolteu: Qui és aquest petit infant reclinat en una menjadora? Sant Joan, el teòleg, ens ho diu amb aquestes admirables paraules: "El Verb, que existia abans de la creació del món i és Déu, s'encarnà, es féu home i habità entre nosaltres" (Jn 1, 1-14). Misteris dels misteris. Un Déu encarnat.

Contemplem el rostre de Maria, ple de joia, ple d'alegria, posant-lo a la menjadora, com dient: "Aquest infant és meu i vostre perquè l'he concebut per a vosaltres".

Mireu també Josep, jo diria temorós, perquè sabia molt bé que Déu li posava als braços un gran tresor, el fill de Déu fet home (Lc 2, 8).

Deixem Betlem i fem cap a dalt, on es trobaven els pastors que vetllaven i guardaven els ramats, quan se'ls aparegué un àngel i els digué: "Us anuncio una bona nova. A la ciutat de David, avui us ha nascut el Salvador, que és el Crist Senyor".

Jo també us dic a vosaltres que m'escolteu: "Us anuncio una bona nova: ens ha nascut el Salvador, que és el Crist Senyor".

Ells, tots contents i delerosos d'arribar a Betlem, arribaren a l'establia i trobaren Jesús reclinat en una menjadora, tal com els havia dit l'àngel del Senyor.

Sant Bernat diu que avui hi ha un altre naixement molt important, quasi tan important com el que va tenir lloc ara fa dos mil anys, i és que avui neix Jesús en nosaltres. Si volem que Jesús neixi en el nostre cor, hem de posar a la pràctica aquesta oració tant bonica de Sant Francesc:

"Feu-me, Senyor, un instrument de la vostra pau:

Que on hi hagi odi, hi posi amor.

On hi hagi ofensa, hi posi perdó.

On hi hagi discòrdia, hi posi unió.

On hi hagi dubte, hi posi llum.

On hi hagi desesperació, hi posi confiança.

On hi hagi tristesa, hi posi alegria.

Mestre, feu que jo vulgui

consolar, més que no pas ser consolat,

comprendre, més que no pas ser comprès,

estimar, més que no pas ser estimat.

Perquè: és donant-nos que obtenim, és oblidant-nos que ens trobem, és perdonant que som perdonats, és morint que ressuscitem a la vida eterna".