FESTIVITAT DE L'EPIFANIA
(sols text, per imprimir)

 

(Unes idees tretes de l’homilia del papa Benet XVI pronunciada a la vetlla de les Jornades Mundials de la Joventut, el dia 20 agost 2005 a Colònia.)

 

Celebren, avui, la festa de tres savis, que no sabem els seus noms, però el poble cristià els anomena, els reis, Melxor, Gaspar i Baltasar.

 

Entre les persones que han portat alegria al món, uns dels principals són els Reis Mags que porten alegria als infants i als adults. Celebrem, també nosaltres cristians aquesta festa amb alegria en la celebració de la santa Missa.

 

L’evangeli ens ha explicat que havent nascut Jesús a Betlem, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i en arribar a Jerusalem preguntaven: “on és el Rei del Jueus, que acaba de néixer” ( Mt 2,1-2).

 

No sabem d’on venien, alguns diuen de la Pèrsia, i sembla que van venir de terres llunyanes.

 

El motiu era que havien vist una estrella que els indicava que havia nascut  el rei del Jueus.

 

Fàcilment podem imaginar-nos els comentaris dels qui es van quedar a casa, dient que eren gent utòpica i somiadora, però en realitat eren gent que tocaven de peus a terra i pensaven que el trobarien en un palau, per això es dirigeixen al palau del rei Herodes en busca del Rei dels Jueus.

 

Quedarien meravellats en arribar a Jerusalem i comprovar que ni els rei Herodes ni tota la ciutat no en saben res que havia nascut el seu Rei.

 

Van fer, el que és mes natural, anar a veure a Herodes i preguntar-li on havia nascut el Rei dels Jueus.

 

Déu es va servir d’un home dolent, sensual i sanguinari per indicar-los on el trobarien. L’evangelista diu que el rei Herodes els va dir: ”Aneu i informeu-vos en exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo, també, pugui anar a adorar-lo" ( Mt 2,8).

 

Déu es serveix dels homes, de vegades dolents, per fer conèixer la seva voluntat. Herodes els indica que vagin a Betlem perquè així estava escrit pel profeta.

 

Ells emprengueren el camí cap a Betlem i i van veure, altra vegada, l’estrella que havien vist a l’Orient i que els omplí d’alegria.

 

Aquesta es va parar sobre la casa on estaven Jesús, Maria i Josep (ja no estaven en un estable) i "van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria la seva mare es postraren per adorar-lo (Mt 2,11).

 

El seu camí havia acabat. Havien arribat a la meta. Però en aquest punt començava un nou camí interior per a ells, una peregrinació que canviaria tota la seva vida i la seva manera de pensar. S’havien imaginat un rei molt diferent del que havien trobat. Sabien que el món estava desordenat i per això estaven inquiets. Segurament havien sentit parlar dels grans profetes d’Israel, que profetitzaven un rei que estaria en harmonia amb Déu i que, en el seu nom, establiria un ordre en el món ple de pau i felicitat.

 

Havien emprès el camí amb aquesta convicció. En realitat buscaven la justícia i la pau que havia de venir de Déu i volien servir aquest Rei, postrant-se als seus peus i així, també ells, servir a la renovació del món.

 

Però en realitat el Mags segurament havien de canviar el concepte del rei Jesús i canviar ells mateixos. Ara, havien vist que el poder de Déu es diferent del poder dels grans del món. La manera d’obrar de Déu és diferent del que nosaltres imaginem i la voldríem imposar al mateix Déu. En aquest món, Déu no fa competència al poder del món i dels seus reis. Déu no té exèrcits. El poder de Déu és l’amor. Estimar constitueix la manera d’obrar de Déu i s’oposa a la injustícia, instaurant el regne de Déu, que és un regnat d’amor i de pau.

 

Els Mags adoren Jesús i aquesta adoració té un sentit de reverència i de servei. Li ofereixen or, encens i mirra, dons que ofereixen a Jesús com a Déu i com a home. Amb els seus dons volien reconèixer que aquell infant era el seu Rei. D'aquesta manera també volien mostrar que es posaven al seu servei amb el seu propi poder i les seves possibilitats, seguint el seu camí de amor i de justícia.

 

El Mags aprenen que el camí de l’amor i la justícia no es pot imposar per lleis humanes. Entenen que ells mateixos s’han de’ sacrificar i donar-se com va fer Jesús, que va morir en un creu. Aprenen que la seva vida s’ha d’acomodar a la manera com Déu exerceix el seu poder. Comprenen que han de convertir-se en homes de la veritat, del dret, del perdó, de la bondat i de la misericòrdia.

 

Sortint de Jerusalem han de seguir les petjades del vertader Rei, en el seguiment de Jesús.

 

Aplicació a la nostra vida cristiana

 

Els Mags són el primers que segueixen l’estrella i es posen en camí per anar a adorar Jesús. Després d’ells hi ha una llista, quasi infinita, d’homes i dones que, seguint l’estrella de la seva vocació cristiana, en buscar Jesús, han trobat, com els Mags trobaren, l’Infant Jesús en els braços de Maria.

 

Entre ells, sobresurten els sants canonitzats i molts altres que desconeixem, en les actituds, accions i vides dels quals es revela la riquesa de l’Evangeli, especialment el missatge d’amor donat per Jesús a l’últim sopar. Són com un gran llibre il·lustrat de la riquesa de l’Evangeli. Són com unes fites que ens assenyalen el camí que porta a Betlem. Són com senyals que ens indiquen la manera pràctica de ser veritables cristians. Hi trobem infants, joves i adults, tant homes com dones, que han estimat de veritat Jesucrist i s’han sacrificat i donat la vida per amor als germans.

 

La veritable revolució

Els que som grans hem vist veritables revolucions, el programa de les quals estava basat del tot en el poder humà, prescindint de Déu, com el feixisme i el comunisme. Les ideologies per si soles no salven el món si no van acompanyades de la mirada al creador, que és el garant de la nostra llibertat i el garant del que és realment bo per a la persona i per a la societat.

 

Els Mags trobaren l’autèntic Jesús, no com algunes persones que volen seguir un Jesús fet a la seva manera, i no pas com ens diu l’Evangeli i ens ensenya la nostra mare Església, malgrat les seves deficiències.

 

Jesús és l’aigua viva que surt de la font del cor de Déu

 

Permeteu-me abans d’acabar una comparació: Jesús és l’aigua via que surt de la font i ens porta a la vida eterna i l’Església és el canal per on ens arriba aquesta aigua. El  canal d'aigua pot ser més o menys bo i tenir els seus escapes, però gràcies a ell ens hem pogut rentar la cara aquest matí quan ens hem llevat, si ho hem fet. Gràcies a l’Església, amb els seus defectes, coneixem Jesús per adorar-lo i estimar-lo.

 

El Papa Joan Pau II ens ha mostrat el veritable rostre de l’Església en el gran nombre de sants que ha beatificat i canonitzat: Maximilià Kolbe, Edith Stein, la Mare Teresa Calcuta, el pare Pio, etc. I també ha demanat perdó pel mal que a través de la història han comès de paraula o d’obra les persones de  l’Església Catòlica..

 

Que els Reis ens portin cap a Betlem per adorar Jesús i oferir-li el present del nostre amor i amistat.

 

Que passeu un bon dia de l’Epifania.