LA SAGRADA FAMÍLIA - C
(Sols text per imprimir)

Façana del naixement. Temple de la Sagrada Família de Barcelona. Antoni Gaudí.Fa molts pocs dies que ens trobàvem a la cova de Betlem i contemplàvem el naixement de Jesús, l'amor del Pare en enviar-nos el seu Fill. "Déu de tal manera ha estimat el món que li ha donat el seu propi Fill" (Jo 3,16).

Tots hem celebrat amb alegria i joia la gran festa de Nadal i avui, el primer diumenge després de Nadal, l'Església vol que ens traslladem al poble de Natzaret per contemplar la família  de Jesús.

 En aquell petit poble de Natzaret hi va viure Jesús trenta anys en família,  i quan la deixa en troba una de molt més gran. "Qui és el meu pare? i qui és  la meva mare?", pregunta Jesús, i respon: "els qui escolten la paraula de Déu i la posen a la pràctica". Tots nosaltres formem part de la família  de Déu.

Posem els ulls a Natzaret i allí hi veiem una família  model, una família profundament religiosa i complidora de la llei. Així, el vuitè dia del naixement de Jesús, l'infant és circumcidat. Maria, sense tenir-ne necessitat, va al temple per purificar-se i oferir l'ofrena d'un parells de coloms com a família pobra. Cada dissabte tota la família anava a la sinagoga a escoltar la paraula de Déu i cada any, segons el costum, en caravana festiva, pujava a la ciutat de Jerusalem.

Tot israelita  en complir els dotze anys  es considerava plenament responsable davant de la  llei de Déu. Jesús complidor  de la llei va pujar amb els seus pares a Jerusalem i va anar al temple i s'hi va quedar discutint amb els doctors de la Llei.

Jesús al Temple de Jerusalem. Sagrada Família de Barcelona.El costum d'aquell temps era que els homes anaven junts per un camí i les dones per un altre i després d'un dia de camí es trobaven. Josep creia que Jesús anava amb Maria i Maria creia que anava amb Josep. En trobar-se i veure que no hi anava el buscaren entre els parents i coneguts i, en no trobar-lo, tornaren a Jerusalem. El tercer dia el trobaren al temple assegut entre els doctors de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots el qui el sentien quedaven meravellats de la seva intel·ligència (Lc 2,46-47).

I ara ve el misteri. Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà i la seva mare li digué. "Fill, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia" (Lc 2,48-49). Presteu atenció a les paraules de Maria, “El teu pare i jo”; Maria diu clarament que Josep és el pare de Jesús.

Jesús els contesta: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo he d’estar a la casa del meu Pare” (Lc 2,49). Són les primeres paraules de Jesús, i aquestes ens parlen de la casa del Pare, perquè Jesús era conscient de ser Fill de Déu i, com que és Fill de Déu, la seva casa és la casa del Pare.

L'evangelista fa notar que Maria i Josep no van entendre què els deia.  Ells  no comprengueren aquesta resposta (Lc 2,50). No ho van entendre, però la seva fe va suplir el que no entenien. Tant Maria com Josep eren persones de molta fe.

Jesús fuster. Sagrada Família de Barcelona.Jesús va tomar a Natzaret i va seguir baix l'autoritat de Josep i Maria i creixia en saviesa, estatura i gràcia davant de Déu i dels homes. A mesura que Jesús creixia, avançava  en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes (Lc 2,52). Jesús va viure en una família  exemplar.

Algunes conseqüències per la nostra vida cristiana i familiar

En aquest dia d'avui, dedicat a la família, parlem un xic de la família i contemplem la família  com quelcom meravellós. És el lloc on trobem les nostres arrels, ens sentim acollits i compresos! La nostra mirada es dirigeix a la família quan la vida es posa trista. És el lloc on juguen els infants, els joves troben les primeres il·lusions, els esposos manifesten el seu amor, els fills respecten i estimen els pares, els ancians són recolzats pels fills, néts i demés.  La família és una petita  comunitat d'amor segons la voluntat del Senyor.

No hi ha res tan  trist com una persona sense família  o una família dividida per l'egoisme.  Si féssim una enquesta de les persones que han estat a les presons fàcilment veuríem que la causa del seu mal comportament venia, moltes vegades, d'una família  desunida.

Avui en dia, la família és atacada contínuament. Moltes vegades, el divorci és alabat, les relacions prematrimonials consentides, l'avortament aprovat, les parelles de fet estan a l'ordre del dia, i el nombre de residències per als avis cada dia  és més gran.

La família  cristiana ha de donar a conèixer Jesucrist. El Papa en l'encíclica Famíliaris  consortio, ho diu d'aquesta manera: "La família  i el matrimoni cristià edifiquen l'Església. Dintre la família  la persona humana no sols és engendrada i progressivament introduïda, mitjançant l'educació, a la comunitat humana, sinó que mitjançant la regeneració del baptisme i l'educació en la fe, és introduïda a la família de Déu, que és l' Església." (N. 15).

Cristians i cristianes que m'escolteu, estimeu la família, defenseu la família i sigueu propagadors dels valors familiars i d'aquesta manera cooperareu a formar una societat justa i agradable, ja que la societat és un conjunt de famílies.

Que Jesús que va tenir una gran experiència familiar beneeixi totes les famílies i que totes tinguin com exemplar la gran família  de Natzaret. 

                                       AIGUA FRESCA PER LA NOSTRA FAMÍLIA 

La família cristiana es podria comparar a una sínia (antic aparell que servia per treure aigua d’un pou o canal), que en els seus catufols (contenidors per a l’aigua) va traient aigua fresca. La sínia no es pot deixar sense funcionar, necessita moure's, sinó es rovella i no pot treure aigua fresca i regalada.                 

De l'aigua fresca n’esperem:

1. Que segueixi cultivant l'amor dintre la parella, i que ajudi a seguir orientant els fills, nores, néts, renéts i la nova família  sobrevinguda pels casaments dels fills.   

2. Que sigui fresca per regar l'esvelta planta de la fe, que hem rebut dels nostres pares, per tal que creixi i la sapiguem transmetre als fills, i a tota la nostra família.

3. Que faci que no es perdí la il·lusió de viure, malgrat que el nostre cos es vagi desgastant.

4. Que serveixi per no enyorar el temps passat, pensant que era millor. El millor temps és el present i el que vindrà.

5. Saber acceptar i adaptar-nos als canvis de l'Església, de la societat, i de tot el que sigui bo.

6. Seguir enamorats del matrimoni i dedicar-nos  amb un gran amor a l'espòs, esposa i fills.

7. Aigua  fresca per seguir treballant per la parella i la família  en aquests  moments que sembla que  trontolla.

8. Que el nostre matrimoni sigui exemple, per l'amor que tenim a Jesucrist i perquè ens estimem de veritat.

9. Saber treballar per la nostra comunitat cristiana i per l'Església i per la societat en que vivim.

10. Dedicar-nos més a la família, als germans, veïns,  pobres i en general a tota persona necessitada.

Moltes altres aigües fresques  podríem afegir, que vosaltres, millor que jo, podríeu explicar i manifestar.