LA
SAGRADA FAMÍLIA - C
(Sols
text per imprimir)
Fa molts pocs dies que ens trobàvem a la cova
de Betlem i contemplàvem el naixement de Jesús, l'amor del Pare en enviar-nos
el seu Fill. "Déu de tal manera ha estimat el món que li ha donat el
seu propi Fill" (Jo 3,16).
Tots hem celebrat amb alegria i joia la gran
festa de Nadal i avui, el primer diumenge després de Nadal, l'Església vol que
ens traslladem al poble de Natzaret per contemplar la família de Jesús.
En
aquell petit poble de Natzaret hi va viure Jesús trenta anys en família, i quan la deixa en troba una de molt més
gran. "Qui és el meu pare? i qui és
la meva mare?", pregunta Jesús, i respon: "els qui
escolten la paraula de Déu i la posen a la pràctica". Tots nosaltres
formem part de la família de Déu.
Posem els ulls a Natzaret i allí hi veiem una
família model, una família profundament
religiosa i complidora de la llei. Així, el vuitè dia del naixement de Jesús,
l'infant és circumcidat. Maria, sense tenir-ne necessitat, va al temple per
purificar-se i oferir l'ofrena d'un parells de coloms com a família pobra. Cada
dissabte tota la família anava a la sinagoga a escoltar la paraula de Déu i
cada any, segons el costum, en caravana festiva, pujava a la ciutat de
Jerusalem.
Tot israelita en complir els dotze anys
es considerava plenament responsable davant de la llei de Déu. Jesús complidor de la llei va pujar amb els seus pares a Jerusalem
i va anar al temple i s'hi va quedar discutint amb els doctors de la Llei.
El costum d'aquell temps era que els homes
anaven junts per un camí i les dones per un altre i després d'un dia de camí es
trobaven. Josep creia que Jesús anava amb Maria i Maria creia que anava amb
Josep. En trobar-se i veure que no hi anava el buscaren entre els parents i
coneguts i, en no trobar-lo, tornaren a Jerusalem. El tercer dia el trobaren al
temple assegut entre els doctors de la Llei, escoltant-los i fent-los
preguntes. Tots el qui el sentien quedaven meravellats de la seva
intel·ligència (Lc 2,46-47).
I ara ve el misteri. Els seus pares
quedaren sorpresos de veure'l allà i la seva mare li digué. "Fill, per què
t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia"
(Lc 2,48-49). Presteu atenció a les paraules de Maria, “El teu pare i jo”;
Maria diu clarament que Josep és el pare de Jesús.
Jesús els contesta: “Per què em buscàveu? No
sabíeu que jo he d’estar a la casa del meu Pare” (Lc 2,49). Són les primeres
paraules de Jesús, i aquestes ens parlen de la casa del Pare, perquè Jesús era
conscient de ser Fill de Déu i, com que és Fill de Déu, la seva casa és la casa
del Pare.
L'evangelista fa notar que Maria i Josep no
van entendre què els deia. Ells no comprengueren aquesta resposta (Lc
2,50). No ho van entendre, però la seva fe va suplir el que no entenien. Tant Maria
com Josep eren persones de molta fe.
Jesús va tomar a Natzaret i va seguir baix
l'autoritat de Josep i Maria i creixia en saviesa, estatura i gràcia davant de
Déu i dels homes. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu
i dels homes (Lc 2,52). Jesús va viure en una família exemplar.
Algunes conseqüències per la nostra vida
cristiana i familiar
En aquest dia d'avui, dedicat a la família,
parlem un xic de la família i contemplem la família com quelcom meravellós. És el lloc on trobem les nostres arrels,
ens sentim acollits i compresos! La nostra mirada es dirigeix a la família quan
la vida es posa trista. És el lloc on juguen els infants, els joves troben les
primeres il·lusions, els esposos manifesten el seu amor, els fills respecten i
estimen els pares, els ancians són recolzats pels fills, néts i demés. La família és una petita comunitat d'amor segons la voluntat del
Senyor.
No hi ha res tan trist com una persona sense família o una família dividida per l'egoisme. Si féssim una enquesta de les persones que han estat a les
presons fàcilment veuríem que la causa del seu mal comportament venia, moltes
vegades, d'una família desunida.
Avui en dia, la família és atacada
contínuament. Moltes vegades, el divorci és alabat, les relacions
prematrimonials consentides, l'avortament aprovat, les parelles de fet estan a
l'ordre del dia, i el nombre de residències per als avis cada dia és més gran.
La família
cristiana ha de donar a conèixer Jesucrist. El Papa en l'encíclica Famíliaris consortio, ho diu d'aquesta manera:
"La família i el matrimoni cristià
edifiquen l'Església. Dintre la família
la persona humana no sols és engendrada i progressivament introduïda,
mitjançant l'educació, a la comunitat humana, sinó que mitjançant la
regeneració del baptisme i l'educació en la fe, és introduïda a la família de
Déu, que és l' Església." (N. 15).
Cristians i cristianes que m'escolteu,
estimeu la família, defenseu la família i sigueu propagadors dels valors
familiars i d'aquesta manera cooperareu a formar una societat justa i
agradable, ja que la societat és un conjunt de famílies.
Que Jesús que va tenir una gran experiència
familiar beneeixi totes les famílies i que totes tinguin com exemplar la gran
família de Natzaret.
AIGUA
FRESCA PER LA NOSTRA FAMÍLIA
La família cristiana es podria comparar a una
sínia (antic aparell que servia per treure aigua d’un pou o canal), que en els
seus catufols (contenidors per a l’aigua) va traient aigua fresca. La sínia no
es pot deixar sense funcionar, necessita moure's, sinó es rovella i no pot
treure aigua fresca i regalada.
De l'aigua fresca n’esperem:
1. Que segueixi cultivant l'amor dintre la parella, i que ajudi a seguir orientant els fills, nores, néts, renéts i la nova família sobrevinguda pels casaments dels fills.
2. Que sigui fresca per regar l'esvelta planta de la fe, que hem rebut dels nostres pares, per tal que creixi i la sapiguem transmetre als fills, i a tota la nostra família.
3. Que faci que no es perdí la il·lusió de viure, malgrat que el nostre cos es vagi desgastant.
4. Que serveixi per no enyorar el temps passat, pensant que era millor. El millor temps és el present i el que vindrà.
5. Saber acceptar i adaptar-nos als canvis de l'Església, de la societat, i de tot el que sigui bo.
6. Seguir enamorats del matrimoni i dedicar-nos amb un gran amor a l'espòs, esposa i fills.
7. Aigua fresca per seguir treballant per la parella i la família en aquests moments que sembla que trontolla.
8. Que el nostre matrimoni sigui exemple, per l'amor que tenim a Jesucrist i perquè ens estimem de veritat.
9. Saber treballar per la nostra comunitat cristiana i per l'Església i per la societat en que vivim.
10. Dedicar-nos més a la família, als germans, veïns, pobres i en general a tota persona necessitada.
Moltes altres aigües fresques podríem afegir, que vosaltres, millor que
jo, podríeu explicar i manifestar.