LA SAGRADA FAMÍLIA - ABC

Nadal és una festa que té molts aspectes, com una pedra preciosa amb moltes cares. La festa que avui celebrem no tan sols no ens allunya, sinó que ens mena al cor de Nadal. La família de Natzaret és la família plena d'amor a Déu. obedient a la llei, amb alegries i penes, com són les nostres famílies.

Mirant a la Sagrada Família veiem, que Déu ha vingut al món en el sí d'una família. Podia venir al món d'una altra manera, però va triar la virginitat de Maria i la bondat i honradesa de Josep per fer-se present al món. Ara podem dir que Déu s'ha fet familiar, proper, naixent i vivent en una família model, com és la família de Natzaret.

A Déu se l'ha fet humà sotmès a la llei com tot israelita. Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi, fill primer, sigui consagrat al Senyor (Lc2,22-23).

La família de Natzaret viu tots els esdeveniments, que pugui viure qualsevol família.

La contemplació de la llar de Natzaret és una invitació a adonar-nos-en que el Fill de Déu segueix el mateix camí que els altres infants, va créixer en el sí d'una família. Jesús visqué trenta anys de la seva vida, abans de començar el seu ministeri públic, portant una vida normal. Era tingut pel fill del fuster Josep, formant-se i forjant la seva personalitat en el marc d'aquesta família. A la falda de Mana, la mare i al costat de Josep artesà, va aprendre moltes coses, sobretot del camp i de la vida domèstica, com ho veiem en les paràboles.

Una família, en molts aspectes, semblant a les nostres, amb moltes angunies i incerteses  i també alegries, però una família que visqué plenament la seva fidelitat a Déu.

 En aquest sentit esdevé model exemplar per les nostres famílies, alhora que esdevé també un motiu per pregar per elles.

Com Jesús, nosaltres hem nascut en una família i el projecte de Déu és que la família sigui el niu de tot infant i que trobi el caliu per créixer com va créixer Jesús, en edat i gràcia davant de Déu i els homes.

Escriu l’evangelista Lluc de Jesús Infant: "Jesús es feia gran, avançava en enteniment I tenia el favor de Déu i dels homes " (Lc 2,52).

Aquest és el projecte de Déu, però la realitat és que les nostres famílies, malgrat tenir per model la Sagrada Família, estan molt lluny de servir com a model, perquè tots som pecadors i plens de defectes. No tenim aquella santedat que tenien Josep i Maria.

A la llum de la fa fe hem d'intentar viure l’ aprenentatge de l'amor. Hem d'aprendre a respectar la llibertat personal, perdonar, comprendre el altres, assumir les persones tal com són, no tal com nosaltres voldríem que fossin, com Déu ,el nostre Pare del cel, ens assumeix i ens compren i es fa càrrec de les nostres debilitats.

Que la fe ens porti a mirar les nostres famílies amb els ulls d'un Déu que ens ha estimat, donant la seva vida per a nosaltres, fins a encarnar-se i viure en una família.

Avui és molt freqüent parlar dels mals de la família, i de la seva crisi i és veritat que la família trontolla per moltes causes. Els temps han canviat i la família s'ha d'adaptar als temps. El cotxe, la televisió, ara l’internet, les vacances, les residències d'ancians, la soledat dels pares quan els filis es casen, o deixen la casa paterna_; etc. Tot això són coses que s'han de tenir present per conservar els valors de la família com per exemple: la fidelitat en el  matrimoni i l'amor en tots els que la composen.

Moltes coses d'aquestes són bones i les hem d'assumir, encara que els adults no pensem de la mateixa manera que els joves, la qual cosa ha passat sempre i passarà, perquè la vida és moviment i tot moviment porta un canvi i les hem d'acceptar en els ulls de la fe, que ha de ser com una torxa que il·lumini tota la nostra conducta cristiana, i del manament de Jesucrist:" estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat (Jo 15,12).

Abans d'acabar, permeteu que us posi un exemple d'una mare que anima el seu fill petit, perquè no trenqui la llei del Senyor, davant de les amenaces del rei Antíoc, del (llibre segon dels Macabeus." Com que el minyó no cedia, el rei va cridar la mare i l'exhortava a aconsellar el seu fill que es salvés.

Havent-la pregat molt ella accedí a aconsellar el minyó, acotada cap a ell, mofant-se del cruel tirà, va parlar al fill en la llengua materna com segueix: " Fill, apiada't de mi que t'he dut nou mesos al ventre, t'he alletat tres anys i t'he pujat fins els anys que ara tens, alimentant-te. Et suplico, fill, que miris el cel i la terra, i veient tot el que hi ha, sàpigues que Déu ho ha creat del no-res i també que el llinatge dels homes ha estat fet d'aquesta manera. No t'espantis d'aquest botxí, sinó, que digne dels teus germans, accepta la mor fi  que jo et retrobi, amb els teus germans, en el temps de la misericòrdia... Després dels fills va morir, per últim, la seva mare" (2M 7,26-39).

Que la nostra pregaria, en el dia d'avui, sigui perquè hi hagin moltes famílies cristianes de veritat, que els pares sàpiguen ser pares i els fills correspondre el seu amor i d'una manera especial pels infants que no poden gaudir del caliu familiar, sigui per la raó que sigui.

Que tingueu un bon diumenge vosaltres i tota la vostra família.