LA SAGRADA FAMÍLIA - B
(Sols text per imprimir)

L'Església, que és una gran pedagoga, ens fa progressar en el coneixement de Jesús. No fa gaires dies que vèiem l'infant Jesús nascut a Betlem posat en una menjadora, i com els pastors l'adoraven, i els àngels cantaven "Glòria a Déu a les altures i pau als homes que estima el Senyor" (Lc 2,14).

Avui, deixem Betlem i ens traslladem a un poblet sense importància on Jesús va passar tota la seva joventut i on trobem la Sagrada Família, exemple i model de totes les famílies cristianes.

Vull fer ressaltar que Déu va voler venir al món en una família. Podia aparèixer d'altres maneres, però no va ésser així, va voler viure en una família, com tots nosaltres.

La família de Natzaret era una família oberta a Déu. Déu ocupa el primer lloc, no l'últim, en els dies festius i en els dies feiners, en el treball i en el lleure, en les alegries i també en les penes. Una parella i un fill, que sempre estan disposats a fer la voluntat del Senyor. Una família complidora de la llei de Moisès, com ens explica sant Lluc en la purificació de Maria i en la presentació de Jesús al temple (Lc 2,21-38).

Una família pobra, però no miserable. Segons la tradició, Josep era fuster i Maria filava. Un fuster en un poble petit és un home que sosté la casa, i la seva muller l'ajuda. Així era la casa de Natzaret, una família humil, senzilla i sense pretensions de riquesa. La seva ofrena al Temple, un parell de coloms, demostra la seva situació (Lc 2, 24).

Una família solidària amb els germans. Veiem Maria anar a servir la seva cosina Elisabet (Lc 1,39), i Jesús vingué per anunciar la bona nova als pobres.

Si volguéssim resumir en dues paraules com era la família de Natzaret, diríem que era una família plena de Déu i d'amor als germans.

Les nostres famílies estan formades per la parella, els fills, els avis i altres familiars.

Permeteu-me que us digui quelcom a tots vosaltres en aquesta festa de la Sagrada Família.

A les parelles, els dic el que ens ha dit sant Pau en la segona lectura (Col 3,12-21): Que se suportin i que es perdonin, a més a més d’estimar-se i créixer en l’amor. Per què hi ha tants divorcis? Perquè les parelles no se suporten.

Als pares, els recomano que s'estimin de veritat, que el seu amor augmenti cada dia més, que la paraula de Deu habiti en la seva llar cristiana i que eduquin cristianament els seus fills. Moltes vegades ja hem parlat de l'educació que els pares han de donar als fills. Recordeu que no n'hi ha prou amb paraules, sinó que les paraules han d'anar acompanyades dels exemples. Si el pare, o la mare, no respecta els avis, com poden demanar que ell, o ella, sigui respectat pels seus fills?

També a vosaltres, pares, us vull dir que quan veieu que el vostre deure us obliga a dir un no, encara que us costi, ho heu de fer. Educar no vol dir sempre sí, perquè és més fàcil.

Als fills, els recordo la primera lectura. Que honrin els seus pares i els respectin, encara que repapiegin. Abans es deia que hi havia molts fills que no tenien pares, ara podem dir que hi ha molts pares que no tenen fills. Un dels grans negocis, actualment, són les residències d'avis. Per què un pare que ha alimentat, ha aguantat, ha educat i ha fet homes molts fills, aquests no poden tenir a casa el pare per alimentar-lo i, sobretot, donar-li amor i benestar?

Finalment, voldria remarcar el gran respecte i estima que s'ha de tenir per les persones retirades. Moltes vegades sembla que només serveixen per portar els nens a l'escola, per anar a comprar o fer alguna feina de la casa.

L'evangeli ens parla de dos vells (Lc 2,25-38): un home ancià i una vella de vuitanta-quatre anys. Tots dos, plens de Déu, fent un bon servei i estimats i venerats pel poble.

L'experiència d'una persona gran no es paga amb diners.

Demanem al Senyor per les famílies que tenen problemes, per les famílies separades, divorciades: que el Senyor les ajudi i que trobin el bon camí que els assenyala la família de Natzaret.

PARAULES DE JOAN PAU II ALS ESPOSOS, EL 3 MAIG 1998

"Vosaltres, esposos cristians, estigueu a punt de donar testimoni de la vostra vocació matrimonial: l'harmonia a la llar, esperit de fe i de pregària, exercici de les virtuts cristianes, l'obertura als altres, sobretot als més pobres, la participació en la vida eclesial, la serena fortalesa per afrontar les dificultats diàries, constitueixen el terreny favorable per a la maduració vocacional dels vostres fills. Considerada com a "església domèstica", la família sostinguda per la gràcia sacramental és l'escola permanent de la civilització de l'amor, on és possible aprendre que sols del do lliure i sincer d'un mateix brota la plenitud de la vida".