Comentari a
l’evangeliLA
SAGRADA FAMÍLIA - B
(Sols
text per imprimir)
Comentari a
l’evangeli
Virtuts de
Maria, esposa de Josep
Paraules del
Concili Vaticà II sobre la família
Costums de casa
nostra
La
llei
En el llibre de l’Èxode està escrit: “Jahvéh parlà a Moisès i li digué: El que per primera vegada obri el si maternal entre els fills d’Israel, home o bèstia és meu” (Ex 13,1-2). Tot seguit recorda aquell dia que el poble d’Israel va sortir d’Egipte, de la casa d’esclavitud.
Ofrena
Diu l’evangelista Lluc: Passats el dies que manava la llei de Moisès referent a la purificació, el pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor ( Lc 2 22).
Maria i Josep presenten al Senyor el seu fill, complint el ritual establert. Li presenten allò que més estimen.
El qui és transportat pels querubins i cantat pels serafins, avui és dut al temple, d'acord amb la llei i col·locat en braços de l'ancià Simeó com sobre un altar. De Josep rep dons agradables a Déu: un parell de tórtores, signe de l'Església immaculada i del nou poble.
Simeó en reconèixer el compliment de les promeses i beneir la Verge Mare de Déu, prediu en ella els signes de la passió.
Demana al Senyor permís per a anar-se’n dient: Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles, llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble (Lc 2, 29-32).
Virtuts de Maria
Aquest esdeveniment de la purificació de Maria és un bell passatge on apareix la Mare de Déu practicant les més formoses virtuts cristianes.
• La humilitat. Maria se sotmet a la llei i s'humilia fins al punt de no aparèixer ni com Mare de Déu ni com mare que concebés virginalment; ella no necessitava purificar-se.
De què havia de purificar-se la santíssima Verge, que ni
va tenir pecat original ni mai va cometre la més lleu falta de pecat personal?
• L'obediència. Ella, en realitat no hauria d'estar subjecta a la llei
de la purificació per haver concebut virginalment el seu fill. No obstant això
obeeix amb tota docilitat i submissió.
• La puresa. Maria, encara que no té taca legal, no dubta en
purificar-se. Nosaltres, en canvi, no som tan diligents a purificar la nostra
consciència, tantes vegades tacada pel pecat i necessitada de perdó i neteja.
• La pobresa. Les dones riques oferien un anyell en la cerimònia de la
purificació. Maria, la serva humil del Senyor, no tem a aparèixer en públic com
pobra. Per això presenta l'ofrena pròpia de les famílies pobres, consistent en
el lliurament de dos tórtores o dos colomins.
Demana a Maria aquestes virtuts tan belles i alhora tan necessàries per a santificar-te de debò. Imita-la. Contempla-la en la major intimitat del teu cor.
Simeó
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l’hora que Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies, el Senyor ( Lc 2,22).
Qui
era Simeó? Un home just i piadós. Dues característiques que tot cristià ha de
tenir; ser just, piadós i tenir
l’Esperit Sant amb ell. Tots el batejats hem rebut l’Esperit Sant en el
baptisme i som els seus temples.
Les altres persones que estaven al temple solament van veure un nen i els seus pares com els altres, en canvi Simeó va veure el Messies, el Senyor. L’evangelista fa notar que Simeó tenia en ell l’Esperit Sant.
L’Esperit Sant afina la vista interior; ens fa veure les persones com a germans i la nostra vida dirigida cap al cel.
Un monjo de l’Església Oriental escriu: A Simeó l’Esperit Sant li va revelar que no moriria sense veure el Salvador. Com voldria jo tenir tal seguretat! Veure Jesús abans de morir! No veure’l pas amb els ulls del cos, però veure’l, veure’l veritablement amb els ulls de la fe.
Anna
Una velleta, simpàtica de vuitanta quatre any, es passava la vida que li restava al temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions, i parlava del nen a tots aquells que esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida.
Com
la podem imitar tots aquells que ja passem de la segona joventut!
Llegiu. Paraules del Concili
Vaticà.
Obligació
de fomentar la dignitat del matrimoni i
de la família
Gaudiem et spes, segona part, capítol 1.
JESÚS, AL CENTRE DE LA VIDA FAMILIAR
En la nostra
tradició catalana, hi ha uns costums que ajuden les famílies i les persones a viure un Nadal cristià, un Nadal que
sigui la festa de Jesús. No permetem que la societat de consum i el materialisme ens buidin Nadal del
seu significat humà i diví.
Us voldria recordar algunes tradicions de casa nostra, que ens ajudaran
a guardar o a recuperar el sentit cristià de Nadal.
— El pessebre: L'hauríem de fer
en el lloc on la família se sol reunir. Es una manera senzilla i molí
catequètica de recordar que Nadal és la
festa de Jesús. Fem-hi participar els ¡infants!
— Les nadales: El cant de les
nadales tradicionals farà vibrar el cor i suscitarà
records molt entranyables.
— Les felicitacions
nadalenques: Si n'enviem, que recordin la vinguda de Jesús i el seu missatge d'amor i de pau.
— La participació de la
família en la missa de Nadal: Es un dels moments mes importants de la celebració del Nadal. Hi acollim Jesús, personalment.
— L’àpat familiar: Un àpat familiar festiu, viscut amb
senzillesa i sense pressa; en un caliu d'amor i d'atenció a les persones.
— El tió: Una Irradiació que
tant ens Il·lusionava quan érem infants.
— Els pastorets: Ens faran
passar una bona estona; portem-hi els infants. Serà una bona experiència per a
ells.
— Les campanyes de
solidaritat: Procurem participar en alguna de les campa aquests dies. Ens ajudarà a viure el Nadal de Jesús, un Nadal d'amor i
d'atenció a les persones.
Fem que el nostre Nadal sigui el Nadal.
( De noves pregàries de Josep Codina)
Que passeu una bona festa de la sagrada Família