LA SAGRADA FAMÍLIA - B
(Sols text per imprimir)

Després del dia tan bonic i emocionant en  que celebràvem el naixement de Jesús a la cova de Betlem, l'Església ens presenta un quadre familiar en la festa que recordem avui de la Sagrada Família.

Aquell nen que veiem a la cova de Betlem, als quaranta dies va ser presentat pels seus pares al Temple per complir el que manava la llei de Moisès. Maria i Josep són complidors de la llei, perquè obeint la llei, obeeixen  Déu. Complint el que prescriu la llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor (Lc 2,23).

Fixem-nos en els personatges que intervenen per treure conseqüències pràctiques per la nostra vida cristiana.

La persona de Jesús

La figura principal és el nen Jesús. Sant Lluc redacta una pàgina plena de doctrina teològica. Presenta Jesús com el Messies dels pobres, sotmès a la llei, consagrat al servei del seu Pare, Salvador i Redemptor, llum per al món pagà i glòria d'Israel.

Jesús és el Salvador per a tots els homes de bona voluntat, sense mirar races, color o llengua.

Maria i Josep

El pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor (Lc 2, 22).

També trobem Maria i Josep, que es presenten al Temple com una família pobra. Les famílies no pobres presentaven un anyell, les pobres un parell de tórtores o dos colomins. Jesús va voler néixer pobre i en una família pobra.

El van dur a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. El fill primogènit de Maria es presentat al Senyor i consagrat. Jesús és una persona consagrada a Déu i sempre farà la seva voluntat.  

Simeó

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós, que esperava l'hora en el que Israel seria consolat i tenia en ell l'Esperit Sant (Lc 2,25),

Josep i Maria i el nen Jesús van trobar, allí, Simeó, ancià venerable, que prenent el nen als seus braços va exclamar; Ara, Senyor deixeu que el vostre servent se'n vagi en pau, com li havíeu promès. El meus ulls han vist el Salvador (Lc 2,29-30). Déu li va donar la gràcia de veure el Messies, perquè era un home honrat i piadós, com ens ha dit l'evangeli i l'Esperit Sant habitava en ell i impulsat per l'Esperit Sant va anar al Temple.

L'ancià Simeó és un exemple per a tot cristià. També l'Esperit Sant habita en nosaltres pel baptisme. Som temples de l'Esperit Sant i ens hem de deixar moure i guiar per l'Esperit Sant per trobar Déu i veure en els nostres germans la persona de Jesucrist i per a això hem ser homes justos i honrats com ell era.Com ell va prendre Jesús als seus braços, nosaltres el prenem en el nostre cor quan anem a combregar amb fe.  

La profetessa Anna

Trobem, també, una anciana molt simpàtica, que havia viscut set anys casada i després vídua fins els vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del Temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions (Lc 2,37). Era una dona religiosa, perseverant i apòstol. Donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida (Lc 2,38). Anna és portadora de la noticia tan esperada. És una evangelista, i és sorprenent constatar com una dona de vuitanta-quatre anys sap la novetat i la duu als altres.

Retiro a Natzaret

Quan hagueren complert tot el que manava la llei del Senyor, tornaren a Galilea, el seu poble de Natzaret (Lc,2,39). Notem que l'evangelista diu que Natzaret era el poble de Jesús, on havia crescut i passat la seva joventut. Finalment Maria i Josep es van retirar a viure a Natzaret, on Jesús creixia en edat, saviesa i gràcia davant de Déu i dels homes.

Tots creixem en edat, els anys passen, important és créixer en saviesa de les coses de Déu i en gràcia davant de Déu i dels homes, perquè  ells veient les nostres bones obres glorifiquin al Pare que està en els cels.

Reflexió sobre la família de Natzaret i la nostra

Nadal és una festa que té molts aspectes, com una pedra preciosa amb moltes cares. La festa que avui celebrem no tan sols no ens allunya. sinó que ens mena al cor de Nadal. La família de Natzaret és una família plena d'amor a Déu. obedient a la llei, amb alegries i penes, com són les nostres famílies.

Mirant la Sagrada Família veiem, que Déu ha vingut al món en el si d'una família. Podia venir al món d'una altra manera, però va triar la virginitat de Maria i la bondat i honradesa de Josep per fer-se present al món en una família. Podem dir que Déu s'ha fet familiar i proper naixent i vivent en una família model, com és la família de Natzaret.

Déu s'ha fet humà, es sotmet a la llei com tot israelita. La família de Natzaret viu tots els avatars, que pugui viure qualsevol família.

Com Jesús, nosaltres hem nascut en una família i el projecte de Déu és que la família sigui el niu de tot infant i que trobi el caliu per créixer com va créixer Jesús, en edat i gràcia davant de Déu i dels homes.

Aquest és el projecte de Déu, però la realitat és que les nostres famílies, malgrat tenir per model la Sagrada Família, moltes vegades estan molt lluny de servir com a model, perquè tots som pecadors i plens de defectes. No tenim aquella santedat que tenien Josep i Maria.

A la llum de la fe, hem d'intentar exercir l'aprenentatge de l’amor. Hem d'aprendre a respectar la llibertat personal, perdonar, comprendre el altres, assumir les persones tal com són, no tal com nosaltres voldríem, com Déu el

nostre Pare del cel ens assumeix i ens compren i es fa càrrec de les nostres debilitats.

Que la fe ens porti a mirar  les nostres famílies amb els ulls d'un Déu que ens ha estimat fins a encarnar-se i viure en una família.

Avui és molt freqüent parlar dels mals de la família, de la seva crisi, i és veritat que la família trontolla per moltes causes. Els temps han canviat i la família s'ha d'adaptar als temps. El cotxe, la televisió, ara l'internet, les vacances, les residències d'ancians, la soledat de les parelles quan els fills es casen, o deixen la casa paterna, etc. Tot això fa que el concepte de família vagi canviant, si és en bé, cal alabar-ho.

Moltes d'aquestes coses són bones i les hem d'acceptar, encara que els adults no pensem de la mateixa manera que els joves, això ha passat sempre i passarà, perquè la vida és moviment i tot moviment porta un canvi. Els hem d'acceptar en els ulls  de la fe, que ha de ser com una torxa que il·lumini tota la nostra conducta cristiana, que vol dir posar a la pràctica el manament de Jesucrist, estimeu-vos els uns ais altres com jo us he estimat.

Que passeu un bon dia de la Sagrada Família.