LA
SAGRADA FAMÍLIA - C
(sols
text, per imprimir)
2.
Reflexió
sobre pa personalitat de sant Josep
1. Comentari
de l’evangeli
En aquella petita ciutat de Natzaret hi va
viure Jesús trenta anys en família i quan la deixa en troba una de molt més
gran. Qui és el meu pare i qui és la meva mare, pregunta Jesús, i respon els
que escolten la paraula de Déu i la posen a la pràctica. Tots nosaltres formem
part de la família de Déu.
Posem els ulls a Natzaret i allí hi veiem
una família model, una família profundament religiosa i complidora de la llei.
Així, el vuitè dia del naixement de Jesús l'infant és circumcidat; Maria, sense
tenir-ne necessitat, va al temple per purificar-se i oferir l'ofrena d’un
parells de coloms com a família pobra, cada dissabte tota la família anava a la
sinagoga a escoltar la paraula de Déu i cada any, segons el costum, en caravana
festiva, pujava a la ciutat de Jerusalem.
Tot israelita en complir els dotze anys es
considerava plenament responsable davant de la llei de Déu. Jesús complidor de
la llei va pujar amb els seus pares a Jerusalem i va anar al temple i s’hi va
quedar discutint amb els doctors de la Llei.
El costum d'aquell temps era que els homes
anaven junts per un camí i les dones per un altre i després d'un dia de camí és
trobaven. Josep creia que Jesús anava amb Maria i Maria amb Josep i en
trobar-se i veure que no hi anava el buscaren entre els parents i coneguts i en
no trobar-lo tornaren a Jerusalem i el tercer dia el trobaren al temple
assegut entre els doctors de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots
el qui el sentien quedaven meravellats de la seva intel·ligència (Lc
2,46-47).
Els seus pares quedaren sorpresos de
veure’l allà i la seva mare li digué. " Fill, ¿per què t’has portat així
amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia" (Lc 2,48-49).
Hi ara ve el misteri. Josep i Maria el
troben al temple i la mare li pregunta el per què s’ha quedat al temple. No
sabies que el teu pare i jo et buscàvem plens de dolor?. Presteu atenció en
les paraules de Maria " El teu pare i jo " Maria diu clarament que
Josep és el pare de Jesús.
Jesús els contesta ¿ per què em buscàveu
?. No sabíeu que jo dec estar a la casa del meu Pare?.(Lc 2,49). Són les
primeres paraules de Jesús i aquestes ens parlen de la casa del Pare, perquè
Jesús estava conscient de ser Fill de Déu i com que és Fill de Déu la seva casa
és la casa del Pare.
L'evangelista fa notar que Maria i Josep no
van entendre el què els deia. Ell no comprengueren aquesta resposta (Lc
2,50). No ho van entendre però la seva fe va suplir el que no entenien. Tant
Maria com Josep eren persones de molta fe.
Jesús va tornar a Natzaret i va seguir baix l’autoritat de Josep i Maria i creixia en saviesa, estatura i gràcia davant de Déu i dels homes. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes ( Lc 2,52).
Jesús va viure en una família exemplar.
2.
Reflexió
sobre pa personalitat de sant Josep
Permeteu-me que us presenti, avui, la gran figura de
Josep, ja que ell és un personatge important en el naixement de Jesús i el dia
u de gener parlarem de la Mare de Déu.
Qui era Josep?
Era un home de poble, un home de Natzaret que es guanyava la vida fent de
fuster i, més que de fuster, feia de tot. La paraula que empra l'evangelista és
d'artesà, i sembla que, en un poblet com Natzaret, que tenia unes cinquanta
cases, no hi havia molta feina per guanyar-se la vida fent solament de fuster.
Per a mi era un home que ho arreglava tot. Era un home bo, en el sentit literal
de la paraula. Un home respectat pel poble i reconegut per la seva bondat.
Era un home
unit a Maria per acord matrimonial. Segons els costums d'aquells temps, abans
del matrimoni tenien lloc les esposalles. Era un acte formal en el qual es
reunien les dues famílies a la casa de la núvia i feien els tractes de matrimoni.
El nuvi donava unes monedes a la núvia i li deia: "Jo sóc el teu
promès", i ella responia: "Jo sóc la teva promesa". Encara que
no vivien junts fins després del matrimoni, quasi ja es consideraven casats.
Josep era
l'escollit per Déu per fer de pare a Jesús. Què poc es podia pensar ell el gran
paper que tindria en la història de la salvació!
Era un home
creient, que freqüentava la sinagoga cada dissabte i coneixia la sagrada
escriptura. Per tot això, Déu l'escollí per fer de pare adoptiu de Jesús.
I com va saber
que Déu l'havia predestinat per aquesta gran missió? No ho va saber per Maria.
Potser alguna veïna li va fer notar que Maria esperava un fill, i ell no en
sabia res. Llavors va començar a preguntar-se què hauria de fer. Ell sabia que
Maria era una santa i no comprenia com podia esperar un fill. Com que era bo,
no volia denunciar-la. Maria seria apedregada per adúltera. Què fer-hi? Va
resoldre abandonar-la. "Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per
acord matrimonial, i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut
per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no
volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord
matrimonial" (Mt 1,18-19).
Ens podem
preguntar per què Maria no li va explicar l'aparició de l'àngel. Sant Joan
Crisòstom diu que Maria no li va dir res perquè era tan gros el que li havia
d’explicar que Josep no s'ho hauria cregut. Ella mateixa, malgrat veure
l’àngel, quasi no ho creia i li preguntà com seria això si ella no coneixia
baró.
Déu, per mitjà
d'un àngel, que se li aparegué en un somni, li va aclarir tots els seus dubtes
dient-li que Maria havia concebut per obra i gràcia de l'Esperit Sant, que ell
faria de pare i posaria el nom de Jesús al fill de Maria.
Sempre es parla
del sofriment de Josep i no parlem del sofriment de Maria. Ella també patia en
aquesta situació. En despertar, Josep va anar a veure Maria, i en la cara li va
conèixer que Déu li havia parlat. Josep estava content . Ara ja podien parlar
de les dues aparicions, confrontar les paraules dels àngels i fer projectes per
a la nova vida que començaria en el seu matrimoni. Martin Descalzo diu que mai
no han existit dos nuvis més feliços com Josep i Maria passejant sota el sol,
aquell dia.
Josep va ser
digne de fer de pare de Jesús i tenir-lo en els seus braços, perquè era un home
de fe, d'esperança i de caritat. Nosaltres també serem dignes de rebre el
Senyor el dia de Nadal, si som homes i dones de fe, d'esperança i de caritat.
Reflexió
Josep, pare
de Jesús.
Queda molt clar
en l'evangeli que Maria va tenir Jesús per obra i gràcia de l'Esperit Sant.
Ella mateixa diu que no coneix baró, malgrat això Josep és tingut per pare de
Jesús. Sant Agustí explica que el mateix Jesús reconeix com a pare Déu i sant
Josep.
Quan Jesús es
va quedar al temple de Jerusalem, Maria li preguntà: "Fill meu, per què
t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia?" (Lc 2,49). Maria diu a Jesús "el teu pare"
referint-se a sant Josep.
"Simeó
va anar al temple, guiat per l’Esperit Sant i quan els pares entraven
amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el
prengué en braços i beneí Déu... El seu pare i la seva mare estaven
meravellats del que es deia d'ell" (Lc 2,27-33). L’evangelista diu el "seu
pare", referint-se a sant Josep.
Reflexionem,
ara, sobre algunes aspectes de la seva vida.
Josep fa
sempre la voluntat de Déu.
Josep vol
separar-se de Maria. Déu li diu en somnis que no tingui por de rebre Maria,
perquè porta el fill de Déu en les seves entranyes: "Josep, Fill de
David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva, el fruit
que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant" (Mt 1, 20).
Josep escolta
la paraula de Déu i fa la seva voluntat. Considera com un do de Déu fer de pare
de Jesús i rep, amb amor, Maria a casa seva. D'ara endavant serà el custodi de
Maria i de Jesús i farà el seu paper d'una manera admirable. Aniran a Betlem, a
Egipte, tornaran a Natzaret. Josep sempre està disposat a fer la voluntat de
Déu encara que no sigui la seva voluntat. No m'imagino sant Josep tot content,
havent de deixar Judea i anar a un país estranger i lluny com era Egipte.
Josep
mestre d'oració.
Santa Teresa de
Jesús ens diu que Josep és un gran mestre d'oració. Parlava amb tota naturalitat
amb Jesús. Parlava com un pare parla al seu fill i aquest era Déu. També
parlant amb Maria, parlava amb la Mare de Déu. Treballant per la família, unia
la vida contemplativa amb la vida activa. La casa de Natzaret veritablement era
una església domèstica. Es respirava sempre un gran amor a Déu.
Sant Josep feu
que les nostres llars s’assemblin a la casa de Natzaret.
Josep un
home just i treballador.
Sant Mateu posa
dues paraules claus de sant Josep: just i fuster: "No és
el fill del fuster? La seva mare, no és aquella que es diu Maria?" (Mt
13,55). Jesús era conegut com el fill del fuster. Josep, com a treballador,
sempre està disposat a servir al poble de Natzaret.
D’altra banda,
Josep, precisament perquè era just, no vol denunciar Maria, passa la seva vida
sense fer soroll i se santifica en la seva senzilla i humil fusteria. És
probable que nosaltres no passarem a la història, però sí que passarem a la
vida eterna i ens trobarem amb Jesús, Maria i Josep, si la nostra vida és
semblant a la d’ells.
Sant Josep, us
venerem i us estimem de veritat perquè vàreu ser l'home just que Déu donà a la
verge Maria com a espòs; perquè vàreu ser el servent fidel i prudent que Déu
posà com a cap de la família de Natzaret perquè fes de pare del seu Fill unigènit i perquè protegiu l'Església com el seu Patró.
Permeteu-me que
acabi amb una invitació perquè tots i cadascun de nosaltres sapiguem demanar
amb seriositat i profunditat que sapiguem buscar Jesús com ell i Maria el
buscaren Jerusalem. I el trobaren al Temple
QUE PASSEU UN BON DIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA