8 de setembre
Celebrem
amb goig el naixement de santa Maria, Verge;
d’ella
ens ha nascut el sol de justícia, Crist, Déu nostre
Qui
era Josep?
Era
un home de poble, un home de Natzaret que es guanyava la vida fent de fuster i,
més que de fuster, feia de tot. La paraula que empra l'evangelista és d'artesà,
i sembla que, en un poblet com Natzaret, que tenia unes cinquanta cases, no hi
havia molta feina per guanyar-se la vida fent solament de fuster. Per a mi era
un home que ho arreglava tot. Era un home bo, en el sentit literal de la paraula.
Un home respectat pel poble i reconegut per la seva bondat.
Era
un home unit a Maria per acord matrimonial. Segons els costums d'aquells temps,
abans del matrimoni tenien lloc les esposalles. Era un acte formal en el qual es
reunien les dues famílies a la casa de la núvia i feien els tractes de
matrimoni. El nuvi donava unes monedes a la núvia i li deia: "Jo sóc el
teu promès", i ella responia: "Jo sóc la teva promesa". Encara
que no vivien junts fins després del matrimoni, quasi ja es consideraven casats.
Josep
era l'escollit per Déu per fer de pare a Jesús.
Que
poc es podia pensar ell el gran paper que tindria en la història de la salvació!
Era
un home creient, que freqüentava la sinagoga cada dissabte i coneixia la
sagrada escriptura. Per tot això, Déu l'escollí per fer de pare adoptiu de
Jesús.
I
com va saber que Déu l'havia predestinat per aquesta gran missió? No ho va
saber per Maria. Potser alguna veïna li va fer notar que Maria esperava un fill,
i ell no en sabia res. Llavors va començar a preguntar-se què hauria de fer.
Ell sabia que Maria era una santa i no comprenia com podia esperar un fill. Com
que era bo, no volia denunciar-la. Maria seria apedregada per adúltera. Què
fer-hi? Va resoldre abandonar-la. "Maria, la seva mare, estava unida amb
Josep per acord matrimonial, i, abans de viure junts, ella es trobà que havia
concebut per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home
just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord
matrimonial" (Mt 1,18-19).
Ens
podem preguntar per què Maria no li va explicar l'aparició de l'àngel. Sant
Joan Crisòstom diu que Maria no li va dir res perquè era tan gros el que li
havia d’explicar que Josep no s'ho hauria cregut. Ella mateixa, malgrat veure
l’àngel, quasi no ho creia i li preguntà com seria això si ella no coneixia
baró.
Déu,
per mitjà d'un àngel, que se li aparegué en un somni, li va aclarir tots els
seus dubtes dient-li que Maria havia concebut per obra i gràcia de l'Esperit
Sant, que ell faria de pare i posaria el nom de Jesús al fill de Maria.
Sempre
es parla del sofriment de Josep i no parlem del sofriment de Maria. Ella també
patia en aquesta situació. En despertar, Josep va anar a veure Maria, i en la
cara li va conèixer que Déu li havia parlat. Josep estava content . Ara ja
podien parlar de les dues aparicions, confrontar les paraules dels àngels i fer
projectes per a la nova vida que començaria en el seu matrimoni. Martin
Descalzo diu que mai no han existit dos nuvis més feliços com Josep i Maria
passejant sota el sol, aquell dia.
Josep
va ser digne de fer de pare de Jesús i tenir-lo en els seus braços, perquè
era un home de fe, d'esperança i de caritat.
Maria
va ser una digne mare, plena d’amor i de fe.
Que
peseu un bon dia del naixement de la Mare de Déu
Nosaltres
també serem dignes de rebre el Senyor el dia de Nadal, si som homes i dones de
fe, d'esperança i de caritat.
Segons
la tradició la Mare de Déu va néixer a Jerusalem a la casa de Joaquim i Anna
on vivien els seus pares. Estava al costat de la piscina Probàtica ( Jo 5,1-9),
on ara està construïda la magnífica basílica de santa Anna, edificada el
segle V.
En aquesta Basílica, sant Joan Damascé va pronunciàr la cèlebre homilia sobre el naixement de la Verge en el segle VIII. El protoevangeli apòcrif de sant Jaume parla del part miraculós de santa Anna.
Aquesta
festa es celebrava ja a l’Orient
en el segle VI i la trobem a Roma l’any 701, introduïda pel papa Sergi I.
Celebrem
amb alegria el naixement de Maria.