DIFUNTS
(Jn 11,17-34)
(sols text, per imprimir)

Germans i germanes: Ens hem reunit en aquest temple de  .................... per pregar  pel nostre germà/na ..... ............que  ens ha deixat i estem celebrant aquesta eucaristia en memòria d’ell/a.

Per què preguem?

Perquè tenim fe. Escriu  sant Pau: la fe és la  seguretat de les coses que hom espera i la convicció de les que no veu (He11,3).

Perquè creiem en la vida eterna. Hem vingut al món per estar-hi una temporada, més llarga o més curta, i  esperem fruir eternament de la presencia del Senyor. Per sempre estarem amb el Senyor (1Tes 4,17).

Perquè estimàvem el nostra germà/na difunt/a i  per donar el condol a la seva família

Comentari a la paraula de Déu

La paraula de Déu, que suara hem acabar d’escoltar, ens pot ajudar en aquests moments de tristesa i dolor.

L’evangeli, que hem llegit ens ha parlat de la mort d’un amic de Jesús, Llàtzer i que Jesús va anar a Betània per donar el condol a les seves germanes, Marta i Maria i al mateix temps per consolar-les. Jesús tenia amics i amigues com nosaltres en tenim.

Quan Jesús arribà a Betània, Llàtzer feia quatre dies que estava enterrat. Marta en veure Jesús li diu: Senyor, si haguéssiu estat aquí, no s’hauria mort el meu germà. Però fins i tot, ara jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

Jesús li diu: EL teu germà ressuscitarà.

Marta li respon: Ja sé que ressuscitarà en el  moment de la resurrecció, el darrer dia.

Jesús li diu: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell que  creu en mi, no morirà mai més. Ho creus això?

Ella li respon: Sí Senyor. Jo crec que Tu ets  el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món (Jn11, 20-27).

Llavors, Jesús tot commogut va preguntar on l’havien posat

I  quan arribaren al lloc on era, li ensenyaren una cova tancada per  un llosa. El cadàver ja feia fortor.

Jesús manà treure la llosa i cridà amb tota la força: Llàtzer surt a fora (Jn11,43).

L’amic de Jesús que feia quatre dies que estava sepultat, va tornar a la vida. Penseu en l’alegria de Llàtzer, de les seves germanes i de la gent que hi havia en veure Llàtzer ressuscitat.

És admirable l’actitud de Jesús davant de la mort del seu amic, Llàtzer . Primer consola les seves germanes, Marta i Maria, els dóna el condol, davant de la mort del seu amic  plora, tot un Déu que plora pel seu amic davant de la seva sepultura i finalment, fent ús de la seva divinitat el ressuscita, demanant que el deslliguin de les benes d’amortallar i del mocador que portava a la cara i diu que el deixin caminar.

Aplicació de la paraula de Déu .

Ens podem preguntar el per què resem i oferim el sant sacrifici en sufragi del nostre germà/na, .................?

Perquè tenim posada la nostra esperança en el Senyor.

Som cristians i la nostra esperança és el Senyor. Sant Pau  escrivia als telessalonisencs . Volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. Tal com creiem que Jesucrist  morí i ressuscità, també creiem que Déu s’endurà amb Jesús  els qui han mort en ell (1Te  4,13-14).

Perquè creiem en la resurrecció dels morts.

Jesús ens ha dit en l’evangeli: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà, i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai mes ( Jn 11, 25-26).

Sant Pau escriu als filipencs. Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel i esperem el Salvador Jesucrist, el Senyor (Fl 3,20).

Jesús morí en una creu per la nostra salvació i esperem fruir de la vida eterna amb la seva companyia.

Perquè el nostre germà/na, pot necessitar les nostres oracions

L’home és bo, però està inclinat al mal i moltes vegades, en la seva vida, traspassa els manaments del Senyor i necessita ser purificat per veure Déu. Aquesta purificació  l’obtén en el purgatori Nosaltres el podem ajudar en les nostres pregàries, especialment en la santa missa.

Feliços els net de cor, ells veuran Déu. (Mt 5,8).

L’església ens aconsella la missa pels nostres difunts

El Concili Tridentí diu que podem ajudar els nostres difunts principalment pel sacrifici de l’altar (Trid, ses,22,c 2.3).

Pregària de santa Mònica.

Santa Mònica diu al seu fill Agustí: Poseu el meu cos on vulgueu, no us preocupi res, solament us demano que  us recordeu de mi davant de l’altar, allí on us trobeu (Confessions 9,11,27).

Sant Cebrià, en el segle tercer, diu que celebraven el sant sacrifici de la missa pels difunts el dia de la seva mort

(Es pot fer un petit comentari de la seva vida cristiana, familiar etc).

Que la nostra pregària sigui acceptada pel Senyor i ens concedeixi molts anys de vida per pregar pel nostre difunt/a ...........