L’evangeli que suara hem escoltat ens ha
parlat de la mort d’un fill d’una mare
que era viuda i com Jesús el va ressuscitar. MISSA DE DIFUNTS
(Lc 7,11-17)
(sols
text, per imprimir)
L’evangeli que suara hem escoltat ens ha
parlat de la mort d’un fill d’una mare
que era viuda i com Jesús el va ressuscitar.
Jesús se n’anà a un poble anomenat Naïm.
L’acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s’acostava a l’entrada del
poble es trobà que duien a enterrar un mort. fill únic, d’una mare que era
viuda. (Lc 7,11-12).
Dues comitives és troben. Una comitiva que
acompanya la mort. i una altra que acompanya la vida.
Jesús es trobà amb una pobra vídua que anava acompanyant el seu
fill. Anaven cap el cementiri i de sobte veieren una altra comitiva que
acompanyava Jesús. Les dues es trobaren.
No és gens difícil
imaginar‑se les cares d’aquelles persones. .La mare plorava, els
acompanyants també i Jesús i els seus acompanyants amb cara seriosa.
Les dues comitives es pararen i Jesús digué a
la mare que anava a enterrar el seu fill. " No ploris" (Lc
7,13). La gent mirà Jesús i
veuen que Jesús no era indiferent al dolor i el sofriment d'aquella pobra mare.
L'evangeli ens diu que el Senyor la veié i se’n compadí (Lc 7,13 ).
És el Jesús home, que es commou. És el Jesús
Déu que mana que la comitiva es pari i usant del seu poder diví, diu al jove
que torni a la vida, i aquell jove, per les paraules del Senyor, va tornar a la
vida. Jesús digué: Jove ! Aixeca’t. El mort va incorporar-se i començà a
parlar i Jesús el va donar a la seva mare. Tothom es quedà esglaiat i
glorificaven Déu (Lc 7,14-15).
Jesús amb molta delicadesa el donà a la seva
mare. Imaginem-nos l’alegria de la mare en rebre el seu fill.
Abans us he dit que us imaginéssiu les cares
dels acompanyants, ara us invito a imaginar-vos els seus ulls. Aquells ulls
plens de dolor de la mare, ara estaran extasiats, aquells ulls morts del jove
ara contemplaren Jesús, aquells ulls plorosos de la comitiva ara estaran plens
d'alegria i goig.
Germans. Trobar
Jesús és troba la vida.
Podria ara fer
ressaltar la divinitat de Jesús dient que solament Déu pot tornar la vida als
homes, però avui prefereixo ressaltar la seva humanitat, per a què no
veiem Jesús un ser llunyà, un
personatge molt diferent de nosaltres, una persona massa important i que no ens
inspiri la confiança que ens deu inspirar un amic. És molt difícil ser amic amb
una persona que la veus molt lluny o massa diferent de tu.
“Veniu a Mi, tots els que esteu cansats i
angoixats que jo us ajudaré."
Jesús és la persona, bona, humil,
misericordiosa, que s'entrega als altres, busca la seva alegria i el seu
consol.
Els cristians hem de saber imitar Jesús. Hem de ser altres Crist. Que les
persones que ens vegin, sàpiguen veure una imatge de Jesús a la terra. Els que
veien sant Francesc d'Asís veien la imatge de Jesús. Els sants són aquells que
porten Jesús en les seves paraules, en
les seves obres i en la seva manera de
fer.
Germans i germanes que m’escolteu penseu que
la mort és el primer pas per l’eternitat. EL prefaci de la missa de difunts
diu: Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós,
tan sols la transforma, i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal en
troben una altra eterna al cel.
Jesús ens diu.: Jo
sóc la resurrecció i la vida, qui creu en mi, encara que mori, viurà i i tot
aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai
més (Jn 11,25-26).
Sant Pau diu: Per sempre estarem amb el
Senyor (Te 4, 17).
Recordo les paraules del
Concili Vaticà que
diu que Déu ha
sembrat en el nostre
cor una llavor d’eternitat que ni
cap persona pot matar, ni
cap ciència pot destruir (GS 18).
Déu no ens ha
creat per morir
per sempre, sinó que
permet la mort
tenint en compte la nostra
resurrecció.
La vida de l home és
pot comparar en un pelegrinatge que fem
cap a l’eternitat,
fruint de les meravelles d’aquesta
terra amb totes les
seves qualitats d'esveltesa i bellesa, per arribar a la vertadera pàtria
que és el cel i fruir de la presència del Déu que ens ha creat.
Aquesta és la nostra fe
i perquè tenim fe i creiem en la resurrecció de Jesucrist i la nostra
ens hem reunit en aquest temple per pregar pel nostre difunt/a tot confiant que
la nostra oració el/la pot ajudar i que com a cristians és el millor que podem
fer per la seva ànima.
Si es creu convenient se’n pot fer un petit
resum de la seva vida, ressaltar alguna qualitat o manera d’obrar de la seva
vida, com a cristià, espòs/a, fill/a,
...................de.....................2............. .........