HOMILIA DEL DIA 2 DE NOVEMBRE, DIA DELS FIDELS DIFUNTS 
(sols text, per imprimir)

Francesc Malgosa. Mujer triste.Germans i germanes, ens reunim avui aquí a l'església per recordar i per pregar pels nostres difunts i per tots els fidels difunts. Ho fem amb fe i amb confiança, perquè sabem que Déu ens estima sempre i ens omple sempre del seu amor. Per això li podem demanar, amb el cor ple de pau, que tingui amb Ell per sempre els familiars i amics nostres que han mort, i també tots els difunts, coneguts i desconeguts, homes i dones de qualsevol lloc del món, germans nostres. 

Aquest record i aquesta pregària la fem per mitjà de la celebració de l’Eucaristia. Jesús es fa present avui enmig nostre amb la seva paraula i amb el seu Cos i la seva Sang, que són aliment de vida eterna. I nosaltres ens unim a ell i renovem la nostra fe i la nostra esperança. 

El dia de la nostra mort és incert 

Tots sabem el dia  que vam néixer, però no sabem el dia que morirem. Algunes persones moren joves, altres ja tenen edat avançada, però tots tenim el desig de viure per sempre. 

Aquest desig, Déu l’ha posat en el nostre cor. 

Comparança d’un arbre i la persona humana 

La nostra vida es pot comparar a la vida dels arbres, als quals a la tardor els cauen les fulles ja envellides. Sembla com si la mort els hagués engolit; els fruits desapareixen. Però després d’un llarg hivern, la primavera esclata i els omple de vida nova exuberant.  

L’esperança reneix i la vida  es refà i es multiplica. 

En la vida de les persones ja adultes, en la majoria, els cauen les dents i les hi han de posar postisses; la vista disminueix i han de posar-se ulleres; els cabells es tornen blancs o desapareixen. Aquella agilitat que tenien en la joventut desapareix i han de caminar a poc a poc i sense córrer, i altres coses que podríem afegir. 

Jesucrist ens dóna esperança 

Quan el cor d’una persona estimada deixa de bategar, sembla la fi d’aquell que ha mort; sembla que la persona està condemnada a la destrucció total. Però la nostra fe en Jesucrist ens diu que la vida de la persona no acaba en la mort, sinó que està destinada a viure eternament a la presència del Senyor.  

Jesús digué 

Recordem aquelles paraules de Jesucrist: Jo sóc la resurrecció i la vida, qui creu en mi viurà,  encara que mori, i tot aquell que viu i creu en mi, no morirà (Jn11,25-26). 

I aquelles altres: Jo sóc el camí, la veritat i la vida (Jn14,6). 

La nostra fe en Jesucrist ens il·lumina 

La reflexió de la fe va il·luminant la ment i el cor. Anem trobant  la serenor que donen l’esperança i la certesa de l’amor incondicional de Déu, que no ens fallarà. 

Jesús ressuscitat és la garantia que la mort ens obrirà les portes de la vida eterna amb Déu, a tots els germans i germanes. 

Serà el moment de trobada definitiva amb la família a la casa del Pare, on viurem plenament la comunió dels Sants. 

Sabem que el Pare ens acollirà amb els braços oberts. Encara que, com el fill pròdig, arribem a casa amb els vestits fets malbé i bruts, si nosaltres acceptem la seva abraçada, el seu amor ens revestirà de gràcia i entrarem a casa seva, que també és la nostra. 

Jesús va tenir por a la mort 

Tots tenim por a la mort. Jesucrist també va tenir por i es mostra nerviós a Getsemaní. 

Jesús demana que passi aquest calze 

Aquell home que havia recorregut els camins de Palestina fent el bé, guarint malalts, ressuscitant morts i posant la vida en el cor i en el cos de les persones, davant de la mort, sent la necessitat d’estar sol i alhora d’estar amb el seus, sobretot amb els més íntims. 

Pregària de Jesús al Pare  

Escriu l’evangelista sant Lluc.

Va anar-se’n a la muntanya de les oliveres i el seguien també els deixebles. Un cop a aquest indret, va dir-los: Pregueu perquè no entreu en temptació. I ell, apartat un tret de pedra, es posà de genolls i pregà dient: Pare, si vols allunya de mi aquesta copa, però que no es faci la meva voluntat sinó la teva (Lc 22,39-42). 

Els prefacis dels difunts ens diuen 

El prefaci del difunts segon ens diu: 

Ell, un de sol, va morir perquè no moríssim tots nosaltres. Ell, un de sol es dignà sofrir la mort, perquè tots visquéssim per a vós eternament. 

El prefaci primer ens diu: 

Ell ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa. I així si ens entristeix la certesa que hem de morir  ens dóna consol  la promesa de la immortalitat que esperem. 

Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós, tan sols la transforma; i quan se’ls desfà  la casa de l’estada terrenal en troben una altra d’eterna al cel. 

Heus aquí algunes idees per meditar el dia d’avui, dia dels Fidels Difunts.