HOMILIA DEL DIA 2 DE NOVEMBRE, DIA DELS
FIDELS DIFUNTS
(sols
text, per imprimir)
Germans i germanes, ens reunim avui aquí a l'església per recordar i per pregar pels nostres difunts i per tots els fidels difunts. Ho fem amb fe i amb confiança, perquè sabem que Déu ens estima sempre i ens omple sempre del seu amor. Per això li podem demanar, amb el cor ple de pau, que tingui amb Ell per sempre els familiars i amics nostres que han mort, i també tots els difunts, coneguts i desconeguts, homes i dones de qualsevol lloc del món, germans nostres.
Aquest record i aquesta pregària la fem
per mitjà de la celebració de l’Eucaristia. Jesús es fa present avui enmig
nostre amb la seva paraula i amb el seu Cos i la seva Sang, que són aliment de
vida eterna. I nosaltres ens unim a ell i renovem la nostra fe i la nostra
esperança.
El dia de la nostra mort és incert
Tots sabem el dia
que vam néixer, però no sabem el dia que morirem. Algunes persones moren
joves, altres ja tenen edat avançada, però tots tenim el desig de viure per sempre.
Aquest desig,
Déu l’ha posat en el nostre cor.
Comparança
d’un arbre i la persona humana
La nostra vida es pot comparar a la vida dels arbres,
als quals a la tardor els cauen les fulles ja envellides. Sembla com si la mort
els hagués engolit; els
fruits desapareixen. Però després d’un llarg hivern, la primavera esclata i els
omple de vida nova exuberant.
L’esperança reneix i la vida es refà i es multiplica.
En la vida de les persones ja adultes, en la majoria,
els cauen les dents i les hi han de posar postisses; la vista disminueix i han
de posar-se ulleres; els cabells es tornen blancs o desapareixen. Aquella agilitat
que tenien en la joventut desapareix i han de caminar a poc a poc i sense córrer,
i altres coses que podríem afegir.
Jesucrist
ens dóna esperança
Quan el cor d’una persona estimada deixa de bategar, sembla la fi
d’aquell que ha mort; sembla que la persona està condemnada a la destrucció
total. Però la nostra fe en Jesucrist ens diu que la vida de la persona no
acaba en la mort, sinó que està destinada a viure eternament a la presència del
Senyor.
Jesús
digué
Recordem aquelles paraules de Jesucrist: Jo sóc
la resurrecció i la vida, qui creu en mi viurà, encara que mori, i tot aquell que viu i creu en mi, no morirà
(Jn11,25-26).
I aquelles altres: Jo sóc el camí, la veritat
i la vida (Jn14,6).
La nostra fe en Jesucrist ens il·lumina
La reflexió de la fe va il·luminant la ment i el cor.
Anem trobant la serenor que donen
l’esperança i la certesa de l’amor incondicional de Déu, que no ens fallarà.
Jesús ressuscitat és la garantia que la mort ens
obrirà les portes de la vida eterna amb Déu, a tots els germans i germanes.
Serà el moment de trobada definitiva amb la família a
la casa del Pare, on viurem plenament la comunió dels Sants.
Sabem que el Pare ens acollirà amb els braços oberts.
Encara que, com el fill pròdig, arribem a casa amb els vestits fets malbé i
bruts, si nosaltres acceptem la seva abraçada, el seu amor ens revestirà de
gràcia i entrarem a casa seva, que també és la nostra.
Jesús va tenir por a la mort
Tots tenim por a la mort.
Jesucrist també va tenir por
i es mostra nerviós a Getsemaní.
Jesús
demana que passi aquest calze
Aquell home que havia recorregut els camins de Palestina fent el bé,
guarint malalts, ressuscitant morts i posant la vida en el cor i en el cos de
les persones, davant de la mort, sent la necessitat d’estar sol i alhora d’estar
amb el seus, sobretot amb els més íntims.
Pregària de Jesús al Pare
Escriu
l’evangelista sant Lluc.
Va anar-se’n a la muntanya de les oliveres i el seguien també els
deixebles. Un cop a aquest indret, va dir-los: Pregueu perquè no entreu en
temptació. I ell, apartat un tret de pedra, es posà de genolls i
pregà dient: Pare, si vols allunya de mi aquesta copa, però que no es faci la
meva voluntat sinó la teva (Lc 22,39-42).
Els
prefacis dels difunts ens diuen
El prefaci del difunts segon ens diu:
Ell, un de sol, va morir perquè no moríssim tots
nosaltres. Ell, un de sol es dignà sofrir la mort, perquè tots visquéssim per a
vós eternament.
El prefaci primer ens diu:
Ell ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa.
I així si ens entristeix la certesa que hem de morir ens dóna consol la
promesa de la immortalitat que esperem.
Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós,
tan sols la transforma; i quan se’ls desfà
la casa de l’estada terrenal en troben una altra d’eterna al cel.
Heus aquí algunes idees per meditar el dia d’avui, dia dels Fidels Difunts.