Missa funeral d’un infant
batejat
Introducció
Evangeli
(Mc 10,13,16).
Germans
ens hem reunit en aquesta casa d’oració acompanyant a una família
dolorosament afectada per la mort d’un infant, nen/a.......Aquest infant que
pel baptisme fou cridat a la família dels fills de Déu, ha arribat en poc
temps al terme del seu camí, marcat amb la senyal de la creu.
Ara nosaltres
l’encomanarem a l’Església del cel, a fi de que el Senyor el rebi en el seu
Regne i per a que no falti la pau i l’esperança especialment als seus pares.
Aquesta
eucaristia que anem a celebrar és diferent de les altres.
La casulla
del celebrant és blanca i no morada, la paraula de Déu és sobre
l’actitud del Jesús i els infants, i el seu comentari no és sobre la
misericòrdia de Déu i el perdó del pecats. Tot és diferent.
Escoltem
l’evangeli de sant Marc sobre l’actitud de Jesús i els infants: Alguns
presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els
deixebles els renyaven. En veure-ho Jesús s’indignà i els digué: “ Deixeu
que els infants vinguin a mi. No els impediu, perquè el Regne de Déu és dels
qui són com ells. Us asseguro que qui no aculli el Regne de Déu com l’acull
un infant, no hi entrarà pas.” I els prenia en braços
i els beneïa tot imposant-los les mans. (Mc 10,13).
Aquest
Jesús, que és el Fill de Déu, i tan gran, abraça els infants, que són molt
petits, que li són presentats, els beneeix
i els imposa les mans.
Ells
són la imatge de la puresa, de la sinceritat i de la veritat que resplendeixen
en Déu
Aquest
Jesús també en el dia d’avui, pares que m’escolteu, abraça el vostre
fill, que és fill de Déu pel baptisme que vosaltres vau desitjar i que el
sacerdot li va tirar les aigües baptismals.
Jesús no li
perdona els pecats perquè no en té. Ha conservat la gràcia baptismal rebuda
en el baptisme i el premia estant al seu costat al cel.
Som
ciutadans del cel
Com ciutadans
del cel podem viure en aquest món, tan bonic, tan digne de ser estimat,
malgrat el mal que hi ha, però no és el nostre lloc definitiu. Som ciutadans
del cel. O dit d’una altra manera la nostra casa pairal és la casa del Pare.
Ens consola i
ens estimula pensar que el que hi
ha a l’altra banda del llindar de la mort no és el no-res, ni la nuvolosa de
la dissolució. El més enllà és el lloc de la ciutadania, per tant en un lloc
en que cadascú és troba com a
casa, el lloc on després de transformat el nostre pobre cos per obra de
l’Esperit, som configurats al cos gloriós de Crist. La nostra vertadera pàtria
és el cel.
La
mirada amorosa de Déu ens acull i veient-lo tal com és, el podem estimar sense
cap rèmora i amb totes les nostres forces.
Déu ha
cridat el vostre fill
El Senyor,
segons els pla de la seva providencia, ha volgut cridar aquest infant, que, pel
baptisme, ja havia estat comptat
entre els fills adoptius de Déu.
Aquest infant
que ha mort, ressuscitarà i viurà una vida nova i sense fi. Diu sant Pau:
Per sempre estarem amb el Senyor (1Tes
4,17).
Paraules als
pares
Vosaltres
pares heu col·laborat amb Deu en
el pla de la creació. Aquest cos tan petit ha estat investit de l’ànima que
és immortal, que és hereditària de la vida eterna, i és gran.
Vosaltres
pares heu tingut cura, amb molt
d’amor, del vostre fill,
l’haveu assistit, consolat i heu estat sempre al seu costat. amb molt de
sacrifici. El millor que heu pogut fer en la vostra vida és donar la vida al
vostre fill i acompanyar-lo en tot moment.
Com
que sou pares cristians i creieu en
Jesucrist i en la vida eterna,
penseu que la vostra separació serà temporal, ja que estem segurs que està en
el cel on el tornareu a trobar, el veureu i fruireu de la seva companyia si
continueu estimant Jesucrist i
poseu en pràctica el manament de l’amor que Ell ens ha donat: Estimeu-vos
els uns als altres com Jo us he estimat (Jn 15,12).
Que Maria, la
Mare de Déu, que va veure morir el seu fill, Jesús, a la creu us assisteixi,
consoli i ajudi a viure intensament una vida cristiana per poder reunir-vos amb
el vostre fill que està al cel.
Us dic, en nom
del Senyor, que en el cel, teniu
un intercessor davant de Déu.