Benvolguts N. i N.NOCES
D'EN N. i N.
(sols
text, per imprimir)
Benvolguts N. i N.
Siguin les primeres paraules meves de felicitació perquè heu volgut casar-vos per l’Església amb el sacrament
que Jesucrist va instituir per beneir els matrimonis cristians.
Heu vingut aquí perquè el Senyor consagri el vostre amor, davant meu, ministre de l'Església i davant dels vostres pares, familiars i amics i també de la comunitat que amb joia han presenciat aquesta celebració i pregat
per vosaltres.
Crist beneeix
generosament el vostre amor i enriqueix amb un nou sagrament aquells qui,
ja santificats pel baptisme, s'uneixen en matrimoni.
Aquest nou sagrament els enforteix
per viure sempre fidels l'un
a l'altre i per complir tots els altres deures de la vida matrimonial.
Església us ha preguntat si us caseu sense cap coacció i lliurement, perquè
l’Església en donar-vos aquest sacrament del matrimoni vol assegurar-se que ho
feu amb tota llibertat, que és un do que Déu ens ha donat com a persones.
I vosaltres heu contestat que ho feu lliurament i sense cap coacció.
També us ha preguntat si esteu disposats a
estimar-vos durant tota la vida
en l’estat matrimonial i vosaltres heu contestat que hi esteu disposats.
El matrimoni cristià es fonamenta en l’amor del marit envers l’esposa i en
l’amor d’aquesta envers el seu marit.
Com totes les coses humanes l’amor s’ha de cultivar, si no desapareix. Cal
que augmenti de dia en dia. I no tant sols us heu d’estimar, sinó que també heu
d’honorar-vos l’un a l’altre.
L’Església us demana que acolliu amb amor els fills que rebreu de Déu i que els educareu segons Llei de Crist i de
l’Església.
Explicació
de l’evangeli:
Noces de
Canà (Jo 2,1-12)
Les noces en
aquell temps i en un poble petit com era el de Canà de Galilea, duraven alguns
dies i eren molts els convidats. Una boda era una festa per a tot el poble i
possiblement molts que no hi eren convidats passaven a fer el traguet de vi i a
saludar els nuvis.
Sembla que els
convidats van beure més del que estava previst o que hi anaren més persones de
les que havien invitat.
Es coneix que
la família era més aviat rica, perquè en el banquet hi havia un cap de servei i
el cambrers.
Presència de
Jesús a les noces de Canà
Imagineu-vos
que entrem a la sala dels convidats quan es celebrava la festa de les noces de
Canà, i mirem a tots els convidats asseguts a la taula, cantant en mig d'una
gran alegria i preguntéssim a Jesús el per què havia anat a la festa i la
resposta de Jesús seria perquè l'havien convidat. Veuríem Jesús fent un bon
paper, parlant, rient, cantant com el demés convidats i finalment fent el
primer miracle de la seva vida, la conversió de l'aigua en vi.
Jesús,
permeteu-me l'expressió, era una persona normal, com nosaltres, a més a més de
ser Déu, i participava de la festa com els altres convidats.
Presència de
Maria a les noces.
Maria també era
una convidada i fa un bon paper. Ens podem imaginar Maria asseguda a taula
parlant, cantant i rient i potser ajudant als cambrers.
La petició
de la mare al fill.
Arriba un
moment que la mare de Jesús, les dones sempre són més observadores que els
homes, observa que quelcom passa i cridant a un dels criats li pregunta el que
passava. Li respon que s' havia acabat el vi.
El vi en aquell
temps era una cosa molt important en unes noces. Actualment tampoc pot faltar
el vi i el cava.
Unes noces amb
aigua solament, quedarien aigualides.
La mare de
Jesús pensant en la vergonya que passarien els nuvis a el poble, que tot es comenta i possiblement
que aquells nuvis podrien passar a la història com els nuvis que els hi va
faltar el vi en les seves noces, doncs hi i va intervenir.
Maria
indirectament demana un miracle a Jesús.
Coneixent Maria
el poder de Jesús se li acostà i solament li digué. " No tenen vi"(Jo
2,3).
Jesús, que era
molt intel·ligent, va comprendre a l'instant per on anava la seva mare i li va
respondre: " Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no arribat la meva
hora" (Jo 2,4) Però Maria, a qui no li faltava intel·ligència i com
totes les mares coneixia molt bé Jesús, va dir als criats: "Feu tot el
que Ell us digui" (Jo 2,5). Són les úniques paraules que sabem de la
Mare de Jesús. Per a nosaltres que estimem Maria aquestes paraules són una
norma pràctica de vida.
El miracle
de Jesús.
Ja sabem el
resultat. Jesús obra el seu primer miracle en unes noces, per no aigualir la
festa, per a que la festa continues amb cants, joia i alegria pròpia d'una
festa familiar.
Segurament cap
de nosaltres hagués imaginat que el primer miracle de Jesús per demostrar la
seva divinitat, hagués estat la conversió de l'aigua en vi. Cap home pot fer-ho
i Ell ho va fer en aquesta festa de casament d'uns nuvis amics d'Ell i de la
seva Mare amb molta senzillesa.
Aplicació de
la paraula de Déu
La paraula de
Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra vida pràctica. La Mare de Déu hagués
pogut pensar que ella no hi tenia res a veure en la falta del vi, era una
convidada i invitada, però no, s'aixeca i demana un miracle.
També en les
nostra vida ens trobem en circumstàncies semblats, que falta:
- el vi de la salut
- el vi de la feina,
- el vi de la pau familiar,
- el vi de l'amistat,
- el vi de l'alegria,
- el vi de l'esperança,
- el vi de la il·lusió. etc.
No diguem mai:
no és el meu problema, sinó tot el contrari, fem quelcom, com Maria, per
convertir l'aigua en vi.
Acabem demanant al Senyor que el vostre matrimoni sigui molt feliç i que sapigueu donar exemple d’una família cristiana que estima Deu i la seva mare Maria.