Fa cinquanta anys que ens reuníem a l’església parroquial del
........................ per acompanyar
els esposos........... per celebrar les seves noces. Noces d’or del
matrimoni
................... i ....................
(Lectures:
Tb 8,5-10 / 1Cor 13,1-8 / Jn 15,9-17)
(sols
text, per imprimir)
Fa cinquanta anys que ens reuníem a l’església parroquial del
........................ per acompanyar
els esposos........... per celebrar les seves noces.
En aquell
moment el sacerdot us va preguntar si estàveu disposats a
contraure matrimoni i si us prometíeu
fidelitat i amor per a tota la vida i vau respondre que sí i vau rebre la
gràcia sacramental.
Per això,
avui, en reunim en aquest temple per celebrar els cinquanta anys del vostre matrimoni.
Segurament que aquell dia l’evangeli va ser
les bodes de Canà de Galilea, on Jesús va convertir l’aigua en vi i la festa va
poder continuar amb molta alegria.
El
sacerdot que va presidir el vostre matrimoni en l’homilia us deuria parlar de
Jesús i la seva mare, Maria i de la fidelitat i l’amor en el matrimoni.
L’amor s’ha
de cultivar sinó es pot perdre i vosaltres l’heu cultivat, per això podeu
celebrar les vostres noces d’or.
Parlem,
doncs, de l’amor a Déu i als germans i apliquem-ho al marit i a la muller.
La definició de
Déu, que a mi m'agrada, és la que ens ofereix sant Joan en la seva carta, quan
ens diu que Déu és amor (1 Jn 4,8).
Hi ha moltes
definicions de Déu, però la més agradable i real és que Déu és amor.
Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill
únic, perquè visquem gràcies a ell (1 Jn 4,9).
Hem meditat,
detingudament, alguna vegada, que Déu és amor i que ens estima més que el pare
i la mare i que qualsevol amic?
Potser alguna vegada, en la nostra vida, hem
dubtat de l'amor de Déu, perquè la nostra visió és parcial i interessada. Si
ens ve aquesta temptació, mirem Jesucrist crucificat i mort per nosaltres i
reconeixerem l'amor de Déu.
ESTIMAR ELS GERMANS
Per ser cristians, no n'hi ha prou d'estimar
Déu, també hem d'estimar els germans.
L’evangeli
d’avui ens recorda aquestes paraules de Jesús: El meu manament és que us
estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (Jn 15,12).
El marit ha
d’estimar l’esposa i aquesta l’espòs de veritat com Jesús ens estima.
Un dia parlant, amb un senyor que no era
practicant, li vaig dir que el que m'agradava més del missatge de Jesús era la
llibertat que dóna als fills de Déu i el missatge de l'amor.
Ell em va
respondre que totes les religions parlen d'amor. Això és veritat, però l'amor
que ens demana Jesús és diferent, i li vaig recordar les paraules de Jesús: Estimeu-vos
els uns als altres com Jo us he estimat (Jn 15,12). Li vaig remarcar, com
Jo us he estimat. Tots sabem com ens ha estimat Jesús, que ha donat la seva
vida per nosaltres morint en una creu.
L’evangeli
d’avui ens diu: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels
seus amics (Jn 15,13).
Tu, marit has
de donar la teva vida per la teva esposa i tu, esposa per l’espòs.
Déu és la
font de l'amor
La font no som
nosaltres, és Déu. San Joan ens diu: No som nosaltres qui ens hem avançat a
estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant que ha enviat el
seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats (1 Jn
4,10).
Quan estimem
els germans, passem l'amor de Déu que passa per nosaltres.
El matrimoni
cristià és fonamenta en l’amor i Déu és la font.
En una reunió
de contraents, quan el sacerdot explicava que els esposos s'han d'estimar tota
la vida, i, així, es comprometien, un
nuvi el va interrompre dient-li: Com em puc jo comprometre a estimar
la meva esposa per a tota la meva vida, si no sé el que faré el dia de demà? El
sacerdot li va preguntar si estimava Déu, i ell li va contestar que sí , doncs
passa l'amor matrimonial que ve de
Déu a la teva esposa i pensa que l'amor
de Déu és etern.
Per a
Jesús, estimar suposa intimitat
Entrar l'un al
món de l'altre. Si no hi ha aquesta intimitat, no hi ha amor vertader. Jesús
ens ho diu clarament amb aquestes paraules: Ja no us dic servents, perquè el
servent no sap el que fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè
us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare (Jn 15,15 ). Que n’és
de bonic, pensar que Jesús vol ser el nostre amic! Per tal que hi hagi amistat,
diu Ciceró, en el tractat De l'amistat, és imprescindible que hi hagi
amor. Sense amor no hi ha vertadera amistat.
A més a més, per
què hi hagi veritable amistat, hi ha d'haver correspondència, Si Jesús vol
ser amic nostre i nosaltres no volem ser-ho, ja ens pot estimar Ell, que no hi
haurà veritable amistat.
Els esposos han
de tenir molta intimitat, diàleg i amor, més del que es pot tenir als amics.
Per a
Jesús, estimar vol dir complaure la persona estimada
Jesús, que
estima el Pare, sempre fa la seva voluntat. El meu menjar és fer la voluntat
del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra ( Jn 4,34). Per això ens diu
que qui l'estima guarda els seus manaments . No tothom que em diu:
"Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat
del meu Pare del cel (Mt 7,21).
L’espòs ha de
complaure a l’esposa i l’esposa a l’espòs i manifestar-se l’amor que tenen.
Anècdota
Un dia estant al despatx, en
entrar un amic cristià i molt alegre li vaig dir: quina mala cara que fas.
Ell em va contestar que era l’aniversari del seu casament i que tenia
costum d’anar a comprar un ram de flors i en arribar a casa fer un petó a la seva esposa i entregar-li el ram i a la
tarda anar junts a missa. Ella preparava
un bon dinar.
Aquell dia, en
arribar a casa, ell es va posar a la taula com de costum i ella en veure que no
li deia res, es va posar nerviosa i li
va dir: ja no te’n recordes......Ell es
va aixecar i també es va posar nerviós
i es va armar la de sant Quintin.
:No sé si el dinar els hi va fer profit i si anaren a missa i a confessar. Va ser un núvol que passa i aviat va sortir el sol altra vegada.
Dues idees he
volgut exposar breument: que Déu és amor i que el distintiu del cristià és
l'amor. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us
tindreu entre vosaltres (Jn 13,35)..
- L'amor no és un sentiment, és una manera de tractar i veure els altres com a germans i obrar en conseqüència.
- L'amor és l'actitud de Déu envers nosaltres, no de paraula sinó d'obra, donant-nos el seu propi Fill.
- L'amor és estimar el proïsme com Jesús en estima, no de qualsevol manera.
Hi ha persones
que tenen moltes paraules, però els hi manca l'amor. Es poden comparar a un
diccionari amb moltes paraules, però que no hi hagués la paraula tan important,
la paraula amor.
En la
primera lectura hem escoltat el que Tobies digué a la seva esposa:” Som fills d’un poble sant i no podem
unir-nos com ho fan els qui desconeixen Déu”
Es van llevar, doncs, i pregaven demanant a
Déu que els guardés (Tb
8,5-6).
Hi ha persones que tenen necessitat del metge, del
psicòleg, del mestre i del pa de cada dia per viure i no veuen, o no volen
veure, la necessitat del qui els dóna el pa de cada dia, que és Déu, i per això
en prescindeixen, o passen i el desconeixen
en un acte tan important com és la celebració del matrimoni.
Gràcies per la
vostra invitació.
Que la Mare de Déu ens augmenti a tots la fe, us ajudi en la vostra vida
matrimonial i que la podeu fruir per molts anys amb la companyia del vostres fills,
familiars i amics.
..................................Pvre.