Farem, avui, un petit comentari de l’evangeli i després una breu història sobre
la Mare de Déu i de la seva basílica del Pilar.LA MARE DE DÉU DEL PILAR
(Sols text per imprimir)
Farem, avui, un petit comentari de l’evangeli i després una breu història sobre
la Mare de Déu i de la seva basílica del Pilar.
EXPLICACIÓ DE L’EVANGELI
Jesús parlava molt bé i una dona que l’escoltava, amb molta atenció, no va poder més i va cridar: Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar. (Lc 11,27)Aquestes paraules es refereixen a Maria, la mare de Jesús. Veritablement Maria va ser molt sortosa en concebre i tenir als seus braços el Fill de Déu, estar molts anys en la seva companyia i escoltar les seves paraules.
Però Jesús li respongué: Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden (Lc 11,28).
La resposta que dóna Jesús, no és un rebuig, sinó el desig de fer prevaler el sentit espiritual de les seves paraules.
Maria és gran per les dues coses: per ser mare de Jesús i encara més per haver estat fidel plenament a la paraula de Déu. Ella va dir a l’Àngel: Que es compleixin en mi les teves paraules (Lc 1,37).
Jesús ens exhorta a escoltar i guardar la seva paraula. La paraula té una influència molt gran en nosaltres. Som el que som gràcies a les paraules dels nostres pares i de les persones que hem escoltat i han penetrat en el nostre cor. La paraula de Jesús té molta més força, si la sabem capir i posar-la a la pràctica.
Després d’aquest petit comentari sobre l’evangeli, parlem un xic de la festa d’avui.
HISTÒRIA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR.
La seva festa és celebra el 12 d'Octubre, dia de la Hispanitat. L’himne de
- Canten les vostres glòries totes les generacions, us anomenen benaurada i la roca ferma de la columna, al costat de l'Ebre, la foraden a petons.
- Obre’ns els vostres braços, Mare, gira’ns els vostres ulls
misericordiosos, escampa’ns el vostre mantell, on ens acollim, sota la vostra
protecció.
¿És tradició? La veritat és que des de molt antic és venera la imatge de la Mare
de Déu del Pilar en aquest lloc de Saragossa (Espanya) i que des de temps immemorial
també es va aixecar, en el seu honor, una senzilla capella, que després donà lloc a la
gran basílica mariana, on avui rep visites de tots els cristians vinguts de totes parts
del món. I no hi ha dubte que és el Temple de la raça, el qual marca les fites per les
quals es mou la fe a Espanya i en els pobles que dels espanyols van rebre la fe de
Jesucrist i l'amor cap a la seva Mare.
Segons la tradició, la Mare de Déu, allà per l'any quaranta, quan encara vivia en
carn mortal l’apòstol sant Jaume, en acomiadar-se de Maria per anar a predicar la fe
de Jesucrist, li va prometre la Verge que en aquell lloc on més es convertissin al seu
Fill se li manifestaria ella. En arribar a les riberes de l'Ebre - l'actual Saragossa - es
van convertir set homes a la fe del Crist. La Mare de Déu va complir la seva promesa i se
li va aparèixer, portant una columna i pregant-li que edifiquessin una capella on fos
adorat el seu Fill Jesucrist per tots els segles i li va prometre miracles admirables
sobre tots els qui imploressin, en les seves necessitats, el seu auxili. Aquest pilar
quedarà aquí fins la fi dels temps, perquè mai li faltin
La Sagrada Escriptura parla de la columna que guiava el poble de
Déu durant el seu camí cap a la terra promesa. Aquesta columna deu ser per a nosaltres
aquest Pilar de Saragossa que ha rebut a través dels segles la fe dels nostres pares i
que ha emparat a quants a ella, a Maria , s'han dirigit.
Sempre té devots, vinguts de totes les parts d'Espanya i encara més d’enllà, per
venerar aquest sagrat lloc on resideix Maria, la Mare, la Senyora, sempre amb els braços
i el cor oberts per beneir, emparar, i consolar els qui l’invoquen amb devoció. No
només, el dia 12 d'octubre, que se celebra la seva festa, sinó cada dia milers de cors
s’agenollen davant d’Ella en aquest privilegiat lloc d'oració, de recepció de
sagraments i de vivència de la nostra fe.
Entre els grans prodigis obrats pel seu mitjà només recordem
aquests dos: L'esdevingut el 1637 amb Miguel Pellicer a qui li va retornar la cama sana,
després que la tingués tres anys i cinc mesos enterrada. Un altre prodigi és més
recent: En començar la guerra civil a Espanya, el 3 d'agost de 1936 els enemics de la fe
van llençar tres bombes sobre el temple. Una va caure davant de la Basílica que no va
causar desperfectes i les altres dues sobre la mateixa Santa Capella de la Mare de Déu,
sense explotar. Aquestes dues bombes, actualment estan penjades a una columna tocant a la
Capella on es venera la imatge de la Mare de Déu del Pilar
Que tingueu molt bon dia de la Mare de Déu.