Ens disposem a contemplar l'actitud de Jesús davant la mort d'un amic seu: Llàtzer.

Si aneu a Palestina i visiteu Betània, hi trobareu la casa de l'amistat, on visqueren Marta, Maria i Llàtzer.

Jesús havia vingut per a tots els homes, sense fer-hi distinció de persones, però tenia els seus amics íntims: els apòstols, i, d'una manera més íntima, en Pere, Joan i Jaume, i, entre els laics, Marta, Maria i Llàtzer, i d'altres.

Tots tenim necessitat d'amics. Jesús també en tenia.

La casa de Llàtzer era una casa amiga on Jesús hi anava amb freqüència per descansar, parlar amb confiança, esbargir-se i fruir de la companyia dels amics i les amigues.

Llàtzer es va posar malalt. Les seves germanes ho van comunicar a Jesús, tot dient-li: "Senyor, aquell que estimeu està malalt" .No li diuen ni que vingui, ni que el curi; només això: el que estimeu està malalt. Aquestes paraules eren suficients perquè Jesús fes el que havia de fer, igual que, si una mare rep l'avís que el seu fill està malalt, sap molt bé el que ha de fer.

L'evangelista ens fa notar que Jesús estimava molt Marta, Maria i Llàtzer.

Jesús, després d'esperar dos dies d'haver rebut l'avís, es va posar en camí, i quan va arribar a Betània, Marta, amb tota confiança, i com si el renyés una mica, li diu: Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara, jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu". La primera frase expressa el seu sentiment humà, i la segona la seva fe en Jesucrist. Com si digués, ja sé que estimes molt el meu germà i que faràs el que puguis per ell.

Jesús li contesta: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més Ho creus, això? Ella li digué: "Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu, el que havia de venir al món". Quin acte de fe més bonic!

Llavors, Marta va a dir a Maria: "El Mestre és aquí i et crida". Maria, caient als peus de Jesús, li fa la mateixa queixa de Marta. L'evangelista ens diu que Jesús es va commoure vivament i es contorbà, i va preguntar: "on l'heu posat?"

Mentre anava al sepulcre, Jesús es posà a plorar.

Un Déu que plora la mort d'un amic seu. No té vergonya de manifestar els seus sentiments de tristesa, i públicament demostra que l'estimava molt, de tal manera que els jueus deien: "Mireu com l'estimava".

També nosaltres, davant la mort del pare, o de la mare, d'un fill o d'un amic, hem plorat, malgrat que creiem en la resurrecció dels morts i que tornarem a veure aquelles persones volgudes que la mort ens ha arravatat.

Jesús mana que treguin la llosa, i Marta observa que el seu germà s'està descomponent i que fa pudor.

Aquell que al començament del món havia creat l'home per viure sense passar per la mort, ara, com a conseqüència del seu pecat, es troba davant la mort d'un amic que es descompon i fa pudor.

Jesús, que és la vida, reacciona dient: "Llàtzer, surt a fora". I aquell home que estava mort va tornar a la vida per les paraules de Jesús. El mort sortí. Estava lligat de peus i mans, amb les benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar".

Quina impressió! Jesús ja no plora; diria jo que riu, i els jueus que havien vingut, admirats, creien en Jesús.

Per acabar, vull recordar una idea fonamental del nostre cristianisme, tot recordant la resurrecció de Llàtzer i la del mateix Jesucrist, i es la nostra pròpia resurrecció.

El Catecisme de l'Església Catòlica (núm. 1014), parlant del sentit de la mort cristiana, cita aquestes paraules de sant Francesc d'Assís:

Jesús va dir a Marta que Ell era la resurrecció i la vida, i li va preguntar si ho creia, i ella li va contestar que sí, que creia que Ell era el Fill de Déu i el Messies.

Avui, també, el Senyor ens fa la mateixa pregunta a nosaltres: Creieu que Jo sóc la resurrecció i la vida? Que la nostra resposta sigui: Sí, ho crec, i per això celebrarem amb tristesa la vostra passió i mort, i amb alegria i goig la vostra resurrecció, en aquesta setmana santa que ja és molt a prop.