Solemnitat de Sant Josep

19 de març
(sols   text, per imprimir)

Avui celebrem la gran festa de sant Josep. És una festa molt celebrada en l'Església per ser el seu patró i la majoria dels cristians li tenim molta devoció per la gran missió que va tenir en la vida de Jesús i com la va desenrotllar

1.      Comentari de l’evangeli

2.      Reflexió sobre pa personalitat de sant Josep

1. Comentari de l’evangeli

El costum d'aquell temps era que els homes anaven junts per un camí i les dones per un altre i després d'un dia de camí és trobaven. Josep creia que Jesús anava amb Maria i Maria amb Josep i en trobar-se i veure que no hi anava el buscaren entre els parents i coneguts i en no trobar-lo tornaren a Jerusalem i el tercer dia el trobaren al temple assegut entre els doctors de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots el qui el sentien quedaven meravellats de la seva intel×ligència. (Lc 2,46-47).

2. Permeteu-me  que us presenti, avui, la gran figura de Josep, ja que ell és un personatge important en el naixement de Jesús.

Qui era Josep? Era un home de poble, un home de Natzaret que es guanyava la vida fent de fuster i, més que de fuster, feia de tot. La paraula que empra l'evangelista és d'artesà, i sembla que, en un poblet com Natzaret, que tenia unes cinquanta cases, no hi havia molta feina per guanyar-se la vida fent solament de fuster. Per a mi era un home que ho arreglava tot. Era un home bo, en el sentit literal de la paraula. Un home respectat pel poble i reconegut per la seva bondat.

Era un home unit a Maria per acord matrimonial. Segons els costums d'aquells temps, abans del matrimoni tenien lloc les esposalles. Era un acte formal en el qual es reunien les dues famílies a la casa de la núvia i feien els tractes de matrimoni. El nuvi donava unes monedes a la núvia i li deia: "Jo sóc el teu promès", i ella responia: "Jo sóc la teva promesa". Encara que no vivien junts fins després del matrimoni, quasi ja es consideraven casats.

Josep era l'escollit per Déu per fer de pare a Jesús. Què poc es podia pensar ell el gran paper que tindria en la història de la salvació!

Era un home creient, que freqüentava la sinagoga cada dissabte i coneixia la sagrada escriptura. Per tot això, Déu l'escollí per fer de pare adoptiu de Jesús.

I com va saber que Déu l'havia predestinat per aquesta gran missió? No ho va saber per Maria. Potser alguna veïna li va fer notar que Maria esperava un fill, i ell no en sabia res. Llavors va començar a preguntar-se què hauria de fer. Ell sabia que Maria era una santa i no comprenia com podia esperar un fill. Com que era bo, no volia denunciar-la. Maria seria apedregada per adúltera. Què fer-hi? Va resoldre abandonar-la. "Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial, i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial" (Mt 1,18-19).

Ens podem preguntar per què Maria no li va explicar l'aparició de l'àngel. Sant Joan Crisòstom diu que Maria no li va dir res perquè era tan gros el que li havia d’explicar que Josep no s'ho hauria cregut. Ella mateixa, malgrat veure l’àngel, quasi no ho creia i li preguntà com seria això si ella no coneixia baró.

Déu, per mitjà d'un àngel, que se li aparegué en un somni, li va aclarir tots els seus dubtes dient-li que Maria havia concebut per obra i gràcia de l'Esperit Sant, que ell faria de pare i posaria el nom de Jesús al fill de Maria.

Sempre es parla del sofriment de Josep i no parlem del sofriment de Maria. Ella també patia en aquesta situació. En despertar, Josep va anar a veure Maria, i en la cara li va conèixer que Déu li havia parlat. Josep estava content . Ara ja podien parlar de les dues aparicions, confrontar les paraules dels àngels i fer projectes per a la nova vida que començaria en el seu matrimoni. Martin Descalzo diu que mai no han existit dos nuvis més feliços com Josep i Maria passejant sota el sol, aquell dia.

Josep va ser digne de fer de pare de Jesús i tenir-lo en els seus braços, perquè era un home de fe, d'esperança i de caritat. Nosaltres també serem dignes de rebre el Senyor el dia de Nadal, si som homes i dones de fe, d'esperança i de caritat.

.. .Reflexió

Josep, pare de Jesús.

Queda molt clar en l'evangeli que Maria va tenir Jesús per obra i gràcia de l'Esperit Sant. Ella mateixa diu que no coneix baró, malgrat això Josep és tingut per pare de Jesús. Sant Agustí explica que el mateix Jesús reconeix com a pare Déu i sant Josep.

Quan Jesús es va quedar al Temple de Jerusalem, Maria li preguntà: "Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia?" ( Lc 2,49). Maria diu a Jesús "el teu pare" referint-se a sant Josep.

"Simeó va anar al temple, guiat per l’Esperit Sant i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu... El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell"( Lc 2,27-33). L’evangelista diu el "seu pare", referent-se a sant Josep.

Reflexionem, ara, sobre algunes aspectes de la seva vida.

Josep fa sempre la voluntat de Déu.

Josep vol separar-se de Maria. Déu li diu en somnis que no tingui por de rebre Maria, perquè porta el fill de Déu en les seves entranyes: "Josep, Fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva, el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant" (Mt 1, 20).

Josep escolta la paraula de Déu i fa la seva voluntat. Considera com un do de Déu fer de pare de Jesús i rep, amb amor, a Maria a casa seva. D'ara endavant serà el custodi de Maria i de Jesús i farà el seu paper d'una manera admirable. Aniran a Betlem, a Egipte, tornaran a Natzaret. Josep sempre està disposat a fer la voluntat de Déu encara que no sigui la seva voluntat. No m'imagino sant Josep tot content, havent de deixar Judea i anar a un país estranger i lluny com era Egipte.

 Josep mestre d'oració.

Santa Teresa de Jesús ens diu que Josep és un gran mestre d'oració. Parlava amb tota naturalitat amb Jesús. Parlava com un pare parla al seu fill i aquest era Déu. També parlant amb Maria, parlava amb la Mare de Déu. Treballant per la família, unia la vida contemplativa amb la vida activa. La casa de Natzaret veritablement era una església domèstica. Es respirava sempre un gran amor a Déu.

Sant Josep feu que les nostres llars se semblin a la casa de Natzaret.

Josep un home just i treballador.

Sant Mateu posa dues paraules claus de sant Josep just i fuster: "No és el fill del fuster? La seva mare, no és aquella que es diu Maria?"(Mt 13,55). Jesús era conegut com el fill del fuster. Josep, com a treballador, sempre està disposat a servir al poble de Natzaret.

D’altra banda, Josep, precisament perquè era just, no vol denunciar Maria, passa la seva vida sense fer soroll i se santifica en la seva senzilla i humil fusteria. És probable que nosaltres no passarem a la història, però sí que passarem a la vida eterna i ens trobarem amb Jesús, Maria i Josep, si la nostra vida és semblant a la d’ells.

Sant Josep, us venerem i us estimem de veritat perquè vàreu ser l'home just que Déu donà a la verge Maria com a espòs; perquè vàreu ser el servent fidel i prudent que Déu posà com a cap de la família de Natzaret perquè fes de pare del vostre Fill unigènit i perquè protegiu a l'Església com el seu Patró.

Permeteu-me que acabi amb una invitació perquè tots i cadascun de nosaltres sapiguem demanar amb seriositat i profunditat que sapiguem buscar Jesús com ell i Maria el buscaren Jerusalem. I el trobaren al Temple

QUÈ PASSEU UN BON DIA DE SANT JOSEP!

Avui dia del Seminari.