FESTIVITAT DE SANT JOSEP

Celebrem, avui, unes de els festes més importants i celebrada de l’Església, la festivitat de sant Josep, espòs de Maria.

És el patró de l’Església, i també és el dia del seminari. Sant Josep va tenir cura de Jesús i també en té que no faltin vocacions sacerdotals a l’Església ,que Jesús fundà.

La nostra reflexió sobre sant Josep serà presentar la seva vida especialment treta de les dotze citacions que ens fan de la seva persona els evangelistes en els tres evangelis, Mateu, Lluc i Joan.

EL pare de sant Josep

Sabem qui eren els pares de Maria, l’esposa de Josep, sant Joaquim i santa Anna per la tradició, la mare de sant Josep no la sabem ja que l’evangelista  solament ens diu que el seu pare es deixa Jacob.. «Jacob va ser el pare de

Josep, l’espòs de Maria» (Mt i, 16).

Vivia a Natzaret, era d’ofici, fuster, encara que la paraula que usa l’evangelista   és mot general.

Un acord l’unia Maria “Maria estava unida per un acord matrimonial amb un home que es deia Josep” (Lc 1,27; Mt 1, 18).

Un acord matrimonial era  més que una promesa de matrimoni

Sabem que la seva descendència era de David, el rei, per això va tenir d’anar a Betlem a empadronar-se. «Descendent de David» (Lc 1,27).

Josep s’assabenta que Maria, la que tenia de ser la seva esposa, esperava un fill. No sabem com ho va saber, però en un poble petit, com era Natzaret, les noticies corren molt de presa. Maria no li havia dit res, però era veritat. Maria esperava Jesús per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Sant Joan Crisòstom es pregunta el per què Maria no  li va dir que esperava el  Messies, i respon que era tan gros i tan sobrenatural que Josep no s’ho hagués cregut.

Que farà Josep?

Resol no difamar Maria «que ha concebut un fill per obra de l’Esperit Sant.  Abans de viure junts, Josep el seu espòs, que  era un home just, i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial» (Mt i, 18-19).

La voluntat de Déu canvia aquesta decisió:

«Se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor, que li digué: "Jo­sep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria per es­posa a casa teva; el fill que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble» (Mt i, 20-21).

Josep fa el que Déu vol : «Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill» (Mt 1, 24-25). L'edicte de César August posa Josep i Maria camí de Betlem: «També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill». (Lc 2-1-5). «Josep li va posar el nom de Jesús» (Mt 1, 24).

Déu comunica la seva voluntat a Josep i va a Egipte :

«Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor s'aparegué en somnis a Josep i li digué: "Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte» (Mt 2, 13).

Déu comunica la seva voluntat a Josep ^:

«Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li di­gué: "Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant».

 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel» (Mt, 2, 19-21).

Presentació de Jesús al temple: «Portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los...»(Lc 2, 22, 33). Als dotze any , Jesús va al Temple per Pasqua. Els pare de Jesús anaven cada any a Jerusalem Acabats els dies de la celebració, quan s’entornaven  el noi es quedà a Jerusalem sense que el seus pares se’n adonessin ... Al cap de tres dies el van trobar al temple. En veure’l allà  els seus pares van quedar sorpresos (Lc 2,41-48). 

Jesús, obedient a Natzaret: «Després, baixa amb ells a Natzaret i els era obedient» (Lc 2, 51).     

 Creien Jesús fill de Josep:

 «No és el fill del fuster?» (Mt 13,55). «Jesús, segons creien, era fill de Josep» (Lc 3, 23). «I deien: No es el fill  de Josep, aquest?» (Lc 4, 22). «Es Jesús, fill de Josep, de Natzaret» (Jn 1, 45). «Aquest, no es Jesús, fill de Josep?» (Jn 6, 42).

Heus aquí la vida de sant Josep treta dels evangelistes i podríem continuar-la traient dels  evangelis apòcrifs, però prefereixo no fer-ho i penso que el pare de Jesús, i l’espòs de Maria, va tenir una bona i dolça mort acompanyat de Jesús i de Maria. 

Els bons cristians s’encomanen a sant Josep i li demanen poder tenir una bona mort. 

Demanem a sant Josep que enviï vocacions al seminari.

Que passeu una bona festa de sant Josep.