Antífona de la missa:Antífona de la missa:
Aquests són els qui, mentre vivien en aquest
món,
Van plantar l’Església
amb la seva sang;
Han begut el calze del Senyor
Avui, celebrem la festa de sant Pere i sant Pau, dos
homes molt diferents per la seva manera
de ser. Pere fou un senzill pescador, Pau fou
un rabí, una persona erudita. Però tenen una cosa en comú: tots dos van estimar Jesús
i tots dos ho van testificar morint
màrtirs a Roma.
Són un exemple de fidelitat per a nosaltres.
Jesús fa una pregunta una mica
indiscreta als seus deixebles: Què diu la gent qui és el fill de l'home?
(Mt 16,13). En aquesta pregunta, Jesús vol saber què diu la gent d'Ell. Ells li
respongueren: Uns diuen que és Joan el Baptista; d'altres Elies; d'altres,
Jeremies, o alguns dels profetes (Mt 16,14). Aquest era el concepte que
tenia la gent de Jesús: un gran profeta, un gran home. Concepte real, però no complert.
Jesús és més que Joan el Baptista, Elies,
Jeremies.
Jesús Fill de Déu i home
Com ens diu Pere en l'evangeli que suara hem escoltat:
Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu (Mt 16,16).
En la Transfiguració escoltem la veu del Pare, que diu:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo (Mc 9,7).
Diu el Concili Vaticà II: "El Fill de Déu va
treballar amb les seves mans humanes, va pensar amb la seva intel·ligència
humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà. Nascut de la
Verge Maria, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant amb tot a
nosaltres, fora del pecat" (Gs 22,2).
Alguns aspectes de la persona i de la vida de Jesús
Jesús resava
Moltes nits les passava resant. Ja pregava per nosaltres,
pobres pecadors. Sant Agustí diu: "Prega per nosaltres, prega en
nosaltres i a Ell preguem. Prega per nosaltres com a sacerdot nostre que és;
prega amb nosaltres en tant que és el nostre cap; a Ell preguem com a Déu
nostre" (comentari al Salm 85).
Jesús feia miracles
Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el
Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: "Ets tu el qui ha de
venir o n'hem d'esperar un altre?" Jesús els respongué: "Aneu a
anunciar a Joan el que sentiu i veieu. Els cecs hi veuen, els coixos caminen,
els leprosos queden purs, els sords hi senten i els morts ressusciten, els
pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç el qui no em rebutjarà!"
(Mt 11,2-6).
És el crucificat
Aquest home tan extraordinari, aquest Fill de Déu, és va
deixar agafar a Getsemaní (Lc 22,39); va ser acusat pels dirigents religiosos
del seu poble (Lc 22,66): recordeu Anàs i Caifàs, és condemnat a mort per
l'autoritat romana, Pilat (Lc 23,1), i ell mateix va portar la creu fins al
calvari (Lc 23,26), on va ser crucificat enmig de dos lladrés (Lc 23,33) i va
morir (Lc 23,44).
Però la meva fe no és solament en un Crist mort, sinó
també ressuscitat: L'àngel digué a lés dones: "No tingueu por
vosaltres. Sé que busqueu Jesús el crucificat. No hi és aquí. Ha ressuscitat,
tal com havia predit" (Mt 28,5-6). Sant Marc ens ho descriu d'aquesta
manera: Van entrar al sepulcre (les dones) i veieren a la dreta un jove vestit
de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu: "No us espanteu, vosaltres
busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat; no és aquí. Mireu el
lloc on l'havien posat" (Mc 16, 5-7).
Missatge de Jesús
La persona de Jesús no és solament admirable per la seva
vida, sinó també pel seu missatge. Quan va néixer, els àngels cantaven:
Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima (Lc.2,14). En primer lloc donar glòria a Déu
i després ser portadors de la pau: Benaurats els portadors de la pau, perquè
d'ells és el regne del cel (Mt 5,9). I sobre tot pel seu testament: Un
manament us dono: que us estimeu els uns al altres com jo us he estimat (Jn
13,34).
Jesús és el meu Senyor, el meu mestre, el meu amic, qui
m'ha promès que estaré eternament amb ell si compleixo els seus manaments.
Prefaci de la missa
Pere, el capdavanter de la confessió de la fe, Pau, el que
la posa a la llum. Pere instituí la primer
església amb la resta d’Israel. Pau evangelitzà els altres pobles
cridats a la fe.
Així, per camins
diversos, tots dos aplegaren
l’única família de Crist, els uneix una idèntica corona i tot el món els
venera.
"I
vosaltres, qui dieu que sóc?" (Mt 16,15).
És una pregunta que fa Jesús als seus deixebles -i que
també ens fa a cadascun de nosaltres.
Per a un creient, aquesta és la pregunta clau. Perquè
ser cristià, com sabem, és creure en una
Persona: en Jesús.
La pregunta a fer-nos és si Jesús, per a mi, és de
veritat el cep a través del qual m'arriba
la saba vivificant que regenera constantment els meus pensaments, el meu cor, la meva forma d'actuar.
"Tu ets
Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església" (Mt 16,18).
"Església", etimològicament, significa
"assemblea", és a dir, un grup de persones que tenen quelcom en comú i que es reuneixen per
festejar-ho i viure-ho.
Per tant, Jesús no ha vingut a cridar grups de persones
disperses, creients individuals, sinó
a construir una comunitat d’homes i dones que viuen i expressen la se va fe.
A vegades se sent dir: "Jo crec, però no
practico".
Evidentment, nosaltres no hem de condemnar ningú i cal
reconèixer que hi ha persones
d’aquestes que ens donen lliçons de generositat.
Però sí que hem de dir que la fe viscuda individualment
no és la que ha vingut a proposar-nos Jesús. Entre d’altres raons perquè fa més
difícil la solidaritat i, fins i tot, el manteniment de la mateixa fe.
"Les portés del Reialme de la Mort no li
podran resistir"(Mt 16,18).
Aquesta profecia,
feta gairebé fa més de dos mil anys, s’està complint. L'Església, malgrat les
dificultats,
segueix endavant.
Amb certa
freqüència l’Església és criticada. Algunes vegades, amb tota la raó, altres, potser no és tan
justa la crítica.
Però amb tota humilitat cal reconèixer que Església és plena de defectes.
Al costal d’homes
i donés generosos, plens de bondat i de coratge, n'hi trobem d'altres, que també es
diuen cristians,
i donen, no obstant, una imatge molt negativa de l'Església.
Això sempre ha
estat així, començant per Pere, el primer papa, i sempre ho serà.
Perquè l'Església
no és una comunitat d’homes i donés perfectes, sinó de pecadors. Però de
pecadors que
intenten ser millors amb l'ajut del Senyor.
És aquesta força del
Senyor, no la nostra, la que farà que l'Església segueixi endavant
“El poble cristià professa una devoció
especial als apòstols Pere i Pau, per molts motius.
Pere és el qui dóna el primer cop de
timó a la barca dels dotze quan volen deixar el Mestre, ja que no s'avenen a
"menjar la seva carn i a beure la seva sang".
Pere marca el rumb: A qui anirem? ..." L'opció de Pere arrossega els
dotze i continua arrossegant-nos avui darrere d'Aquell qui ens promet la Vida.
La confessió de la messianitat
de Jesús -"Tu ets el Crist, el Fill del Déu vivent"- constitueix Pere
en Pedra de l'Església a la qual hem estar incorporats — pedres vives — per l'Esperit.
La devoció a Pere
es, doncs, connatural al
cristià.
Pau és tota una altra cosa. Pau és el primer de la nostra colla. El primer dels feliços per haver cregut en Crist sense haver-lo vist.
Quan Pere lloa la primera
generació cristiana -"... vosaltres que sense haver-lo vist
l'estimeu..."- pensava, en primer lloc,
no en dubto, en Pau.”( Afinant de Joan Jarque Pvre)
Que passeu un bon dia de sant Pere i sant Pau.