FESTIVITAT DE SANT PERE
(29 de juny)
Biografia de sant Pere
Sant Pere anomenat Simó i algunes vegades el trobem com Simeó (Act 15,14; 2 P 1,1) era Fill de Joan , nascut a Betsaida, poble
a prop del llac de Genesaret. Va viure a Cafarnaúm, era pescador i estava casat
i tenia sogra a qui Jesús va curar. El
seu germà es deia Andreu i tenien una barca pròpia (Lc 5,3). Va morir a Roma.
Encontre de Pere amb Jesús
Era seguidor de Joan el Baptista, com també el seu germà Andreu.
Joan Baptista va batejar Jesús i l’endemà passava Jesús i Joan fixant la mirada en Jesús va dir: Mireu l’Anyell de Déu i dos del deixebles de Joan
el van seguir i quedaren amb Jesús
aquell dia (Jn 1,33,-39).Un era
Andreu.
Andreu va anar a trobar Pere i li va dir que havien trobat el Messies i el
portà a Jesús.
Jesús en veure’l li va dir: Tu ets Simó, fill de Joan, Tu et diràs
Cefas, que vol dir pedra (Jn 1,42-43).
Pere es converteix en deixeble de Jesús
Pere segueix Jesús per alguns temps. L’acompanya a les noces de Canà, Judea
i Jerusalem i torna a Galilea.
Segueix en el seu treball de pescador, però molt aviat rep la crida del Senyor per seguir-lo i està
sempre amb ell.
Després de la pesca miraculosa Jesús diu a Pere: No tinguis por, d’ara
endavant seràs pescador d’homes. Ells deixaren les barques a terra, ho deixaren
tot i el seguiren (Lc 5,11; Mt
4,18,22; Mc 1,16-20),
Alguns aspectes de la vida de Pere
En la llista dels dotze quan Jesús els crida apareix el primer (Mt 3,14-16,
Lc 6,13-14).
Pere parla en nom de tots en diferents ocasions: Mt 15.15;19-27; Lc 12, 41.
Després de la multiplicació dels pans i dels peixos quan molts oients van deixar Jesús, Jesús preguntà si ells
també el volien deixar, Pere contestà al Senyor: A qui anirem? Tu tens
paraules de vida eterna i nosaltres
creiem i sabem que Tu ets els Sant de Déu (Jn 6, 68).
Present en la curació de la filla d’en Jaire, (Mc 5,37; Lc 8,51), i en la Transfiguració de Crist (Mt 17,1; Mc 5,37; Lc 9,28).
No volia que Jesús li rentés el peus en l’última Cena (Jn 13, 1-10).
Està en l’agonia de Jesús a l’hort de Getsemaní (Mt 17, 37; Mc 14,33).
Jesús, després de ressuscitar, s’apareix a Pere el mateix diumenge de la Resurrecció (Lc 24,34; 1 Cor 15,5).
Jesús s’apareix als apòstols i els dóna l’Esperit Sant (Jn 20,19).
Després de la seva mort, Jesús
s’apareix als apòstols a Jerusalem i els saluda dient: La pau sigui
amb vosaltres. Com el Pare em va enviar, així us envio jo a vosaltres. I
després de pronunciar aquestes paraules, va bufar sobre ells i els va dir: Rebeu l’Esperit Sant. (Jn 20,19-23).
És una escena impressionant que concreta la missió dels dotze després de la
resurrecció. Els apòstols es converteixen en portadors de l'Esperit Sant, que
prossegueix en ells la missió del propi Jesucrist. De fet. en aquest moment
ningú podia imaginar en què arribaria a convertir-se algun dia la persona de
Jesucrist, i el gran nombre de seguidors que tindria.
Als apòstols els era suficient
saber que ara duien dintre l'esperit de Crist i havien de difondre fora de les
fronteres d'Israel aquesta pau que Ell els havia portat, i les novetats que els
havia ensenyat.
Aquesta història té un simbolisme tan ric que no demana analitzar-la aquí en
detall. És la pesca miraculosa Els homes havien treballat envà tota la nit i
essent pescadors experts com eren, els resultava impensable la pesca, perquè ja
s'havia fet de dia. No obstant això, enviats per Jesús, obeeixen la seva
paraula i tornen a sortir i llavors se’ls concedeix aquesta pesca miraculosa.
Els erudits no han assolit desentranyar encara,
amb certesa, la xifra de cent cinquanta-tres peixos, que Joan consigna amb tanta cura. Hi ha qui diu que 153 era el nombre d'espècies conegudes
de peixos en aquell moment, i per tant, seria un símbol de la universalitat de
l'Església: gent de tots els pobles i races. És el símbol de
l'abundància promesa que transcendeix el moment. Demostra el poc capaç que és
l'esforç humà per a treure del mar del món els peixos i també convertir
les persones per a Déu. Al mateix
temps, insinua que sempre succeirà cosa semblant i que l'Església sempre podrà reunir gran
quantitat de persones en aquesta xarxa de Pere, el pescador.
L'escena continua. En un foc preparen el menjar, mengen junts peix i pa, i de
sobte Jesús es dirigeix a Simó Pere i li diu: Simó, fill de Joan , m'estimes més que
aquests? Pere, desconcertat, es limita a respondre: Sí, Senyor.
Tu saps que t’estimo. Una vegada, i altra, tres vegades, pregunta Jesús el
mateix al seu primer apòstol i sempre
rep la mateixa resposta: Sí, Senyor. Tu saps que t’estimo. Al
final, Pere ho diu fins i tot un poc
enfadat: Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo. Després
d'aquest preàmbul, Jesús diu a Pere: Pastura els meus anyells, i
novament, Pastura les meves ovelles, i al final: Pastura les meves
ovelles.
Pere rep la gran missió de pasturar
les ovelles de Jesús que som nosaltres, els qui creiem en Jesús i el seguim amb
fidelitat i amor.
Els apòstols pesquen peixos gràcies a Ell, però és Ell qui dóna de menjar.
És a dir, que al final l'esforç humà és ajudat pel mateix Crist.
En aquesta festivitat de sant Pere demanem
Que nosaltres seguim el Crist amb la mateixa fidelitat que ho va fer sant
Pere.
Que sapiguem penedir-nos dels nostres pecats com ho va fer sant Pere, que
va plorar amargament les seves negacions.
Que sapiguem donar la nostra vida per Jesucrist com ho va fer sant Pere.
Que sapiguem veure el Papa com a successor de sant Pere i l’escoltem.
Que passeu una bona festa de sant Pere.