FESTIVITAT DE SANT PERE I SANT PAU

Avui és la festa dels dos grans apòstols de Jesucrist, sant Pere i sant Pau, dues columnes fonamentals de l'església de Jesucrist, dos homes, dos seguidors qualificats de Jesucrist, que donaren la seva vida, pel martiri, al Senyor.

¿ Sabeu qui és sant Pere? No faltaria més que no el coneguessiu, si l'evangeli i el fets del apòstols ens parlen d'ell més de cent cinquanta vegades.

Pere era pescador i el seu germà Andreu li diu que ha trobat el Messies i el porta a Jesús. Jesús fixant en ell la mirada, li digué." tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefas, que vol dir pedra "(Jo 1,42).

De llavors ençà, Pere deixa les xarxes i segueix Jesús fins a la mort. Admirador profund de Jesús i per això, quan Jesús pregunta qui diuen els homes qui sóc jo, ell respon : Tu ets el Messies, el Crist el fill de Déu viu ! Quina resposta més assenyada!

Si tu tinguessis de respondre aquesta pregunta.¿ què diries qui, i què és Jesús? Jesús li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel i jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel (Mt 16,16-19).

En l’evangeli trobem Pere moltes vegades. Veiem Pere a la muntanya del Tabor contemplant Jesús transfigurat; caminant sobre les aigües en el llac de Tiberíades; no vol que Jesús li renti els peus a la última Cena, i confiant amb les seves forces diu a Jesús: Ni que em calgui morir amb tu no et negaré ( Mc14,31) Aquesta resposta la dóna a Jesús, quan Jesús li diu: que abans que el gall canti per segona vegada, ell l'haurà negat tres vegades.

Pere és gran, però també era pecador com som nosaltres. Davant d’una de les criades del gran sacerdot, que en veure'l escalfant-se li diu " Tu també hi anaves amb el Natzarè, amb Jesús". Però Ell ho va negar: No sé ni entenc del que em parles". Llavors va sortir a fora, al vestíbul, i un gall va cantar (Mc14,66-68) Després de negar-lo tres vegades, va plorar amargament el seu pecat. No sé si serà veritat, però els historiadors diuen que tenia dos senyals de tant de plorar sota els ulls.

Jesús estimava Pere tal com era, com ens estima a nosaltres i una de les primeres aparicions, després de ressuscitar, va ser a ell. Jesús és bo i sap perdonar i se li apareix i li va pregunta: ¿" Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests ?" Ell respongué " Sí, Senyor, vós sabeu que us estimo " Jesús li diu :" Pastura els meus anyells " Per segona vegada li pregunta " Simó, fill de Jonás, m'estimes" Ell li respon: " Sí, Senyor , vós sabeu que us estimo "Jesús li diu : "pastura les meves ovelles " Li pregunta Jesús per tercera vegada:" si l'estimava i li respongué ." Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo " Jesús li diu:" pastura les meves ovelles " (Jo,21,15-17).

També un dia el Senyor ens preguntarà a nosaltres, si l'estimem i que li puguem respondre: Senyor malgrat el meu orgull, les meves faltes i pecats tu saps que jo t'estimo de tot cor.

També celebrem, avui, la festa de sant Pau. Encara que sigui molt breument permeteu-me que us digui quelcom, sobre aquest gran apòstol de Jesucrist.

Pau anomenat Saule, jueu, educat als peus de Gamaliel, ple de zel de Déu (Fets,22,3), i perseguidor dels cristians. Quan el protomàrtir Esteve era apedregat, Saule ho contemplava i guardava la roba dels que el mataven.

Pau anava a Damasc per empresonar els cristians i pel camí se li apareix el mateix Jesús i li diu " Saule, Saule, per què em persegueixes. Saule cau del cavall i li diu " Senyor què vols que faci" ( Fets 22, 10).

Pau es batejat i es retira a l'Aràbia i després empren els tres viatges apostòlics per donar a conèixer Jesús, especialment als gentils.

Tota la seva vida és una entrega a Jesús. A la comunitat cristiana dels gàlates li diu " Estic crucificat amb Crist, ja no visc jo, sinó que és Crist que viu en mi (Gal 2, l9-20) i als cristians de Filip els escriu: La meva vida és Crist (Fil 1,21). Que nosaltres també puguem dir: la meva vida és Crist-

Les ensenyances de sant Pau són moltes i jo vull ressaltar l'himne a la caritat i a l'amor de la carta als corintis: La caritat és pacient, és servicial,.. no s'irrita. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho tolera (1 Cor,13,4-7).

Sant Pere i sant Pau van llençar molta llavor i aquesta llavor ha donat molt de fruit i nosaltres en participem. També nosaltres hem de tirar molta llavor, Potser, no en veurem el fruit. No sempre fructificarà, però moltes vegades sí que fructificarà i es possible, que nosaltres mai ho sapiguem.

ANÈCDOTA.

Un dia estava al despatx i es presentà un senyor i em digué: a V. fa anys que el conec i ara he sabut que està a aquesta parròquia i he vingut a saludar-lo i a donar-li les gràcies. Jo li vaig respondre que, de moment, no el coneixia. Naturalment que no em pot conèixer si fa molts anys que no ens hem vist. Llavors, va explicar-me que feia vint-i-cinc anys que ell va venir al meu despatx i em va dir que estava molt desorientat, que tenia molts dubtes sobre la fe i jo li vaig recomanar que fes exercicis espirituals. Ell els va fer i des de llavors que és un cristià practicant. Em vaig alegrar de saber-ho, perquè moltes vegades tinc la impressió que predico en el desert.

Per acabar vull dir que els sants ens ensenyen com hem d'estimar Jesucrist. La seva vida, la de sant Pere i la sant Pau, no va ser una vida de flors i violes, sinó que agafaren la seva creu i seguiren, amb fidelitat, Jesús. També la nostra vida ha de ser agafar la nostra creu i seguir Jesús i com sant Pau esperar la corona de la glòria.

Que tingueu un bon dia de sant Pere i sant Pau.