DIJOUS SANT
Estimats amics: Ens hem reunit aquesta
tarda del Dijous Sant per celebrar la institució de l'Eucaristia, el sacerdoci i aprendre la gran lliçó que Jesús
ens donà, el manament nou
Aquestes són les idees principals d'aquest Dijous Sant,
eucaristia, sacerdoci i amor, No podem
comentar-les totes. El tema és tan ample que ens centrarem en l’Eucaristia
Pregària després de la consagració
El sacerdot inclinat davant de l’altar resa la pregaria
de l’Eucaristia que es troba al missal
Digneu-vos mirar complagut aquesta ofrena i acceptar-la
com us dignàreu acceptar els presents d’Abel, el just, el sacrifici d’Abraham,
el nostre pare en la fe, i l’oblació pura que us oferí Melquísedec, el vostra gran sacerdot.
La nostra pregària en aquesta nit tan solemne és: Senyor,
accepta el nostre sacrifici vespertí com et vas dignar acceptar el sacrifici
del just Abel, el sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe i l’oblació pura del sacerdot Melquísedec.
Sacrifici d’Abel
El dos germans Caín i Abel oferien sacrificis a Déu. Caín
oferia els fruits de la terra i Abel ovelles del seu ramat. Déu acceptava el
sacrifici d’Abel, perquè sortia d’un cor pur i no acceptava el sacrifici de
Caín. El fum del sacrifici d’Abel pujava cap al cel (Gen 4,3-8).
El Senyor acceptarà la nostra ofrena si tenim el cor pur
com Abel.
Sacrifici d’Abraham.
Déu li havia promès que la seva descendència seria més
gran que els estels del cel i li demanà que sacrifiqués el seu únic fill,
Isaac. Abraham no demanà explicacions a Déu i es proposà sacrificar el seu
fill. Quan tenia la mà alçada amb el ganivet per sacrificar-lo un àngel del
Senyor li cridà que no ho fes i mirant al darrera veié un anyell i el sacrificà
en lloc del seu fill Isaac. Abraham, el gran patriarca es proposa oferir al seu
fill Isaac confiant en la
paraula de Déu i en això rau la seva fe exemplar.(Gen 22, 1-22).
Senyor, feu que tinguem la fe d’Abraham.
El gran sacerdot Melquísedec
Quan Abraham va tornar vencedor d’una batalla contra els
seus enemics, Mequisadec, rei de Salem, oferí pa i vi perquè era sacerdot de
Déu Altíssim (Gen 14,17).
El sacrifici de Melquísedec, que va oferir
pa i vi, era una figura del sacrifici
de l'Eucaristia, que també nosaltres
oferim pa i vi perquè es
converteixin en el cos i la sang de Jesucrist.
Heu pensat cristians que m'escolteu, el que estem fent?
Presentem al Pare, ni més ni menys, el
cos i la sang de Crist. No presentem fruits de la terra, animals, com fan els
Jueus, presentem al mateix Jesucrist que es va oferir a la creu per la nostra
salvació.
Institució de l’Eucaristia
Ho hem escoltat moltes vegades, que el Senyor Jesús el
dia abans de la seva passió prengué pa en les seves venerables mans, i donant
gràcies el va partir i el va donar als seus deixebles i va dir: Preneu i
mengeu-ne tots, que això és el meu cos, entregat per vosaltres. Després
d'haver sopat prengué el calze , i novament donant gràcies, el passà als seus
deixebles, dient: Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva
sang, la sang de l’aliança nova i eterna vessada per vosaltres i per tots els
homes en remissió dels pecats.
En oferir el cos i la sang de Jesús, complim el manament
que ell ens va donar, quan va dir: Feu això en memòria meva. Aquesta és
la nostra ofrena, aquest és el nostre sacrifici.
Demà, Divendres Sant, contemplarem Jesús en una creu i
com la seva sang es vessava sobre la terra. Jesús el gran sacerdot ofereix el
seu gran sacrifici perquè Déu perdoni els pecats de tots el homes.
L’Eucaristia és el mateix sacrifici de Jesús
El sacrifici de la missa és el mateix sacrifici de la
creu, perquè a la creu, es va oferir Jesús i nosaltres els cristians a la missa
oferim el cos i la sang de Crist. A la creu la sang de Jesús estava separada
del seu cos, també a la missa el cos, l’hòstia consagrada, està separat de la
seva sang, el vi consagrat.
He dit que nosaltres els cristians oferim el cos i la
sang de Crist, perquè tots nosaltres, els batejats, formem un poble sacerdotal, El bateig ens
fa participants del sacerdoci de Crist i com poble sacerdotal, poble
consagrat a Déu, podem oferir aquest sacrifici.
És veritat que solament el sacerdot, que ha rebut el
sagrament de l'ordre, en nom de Crist, converteix el pa i el vi en el cos i la sang de Crist, però també és veritat que tot el poble cristià ofereix
al Pare el sacrifici. Per això el sacerdot es dirigeix al poble de Déu i diu:
Pregueu germans i
germanes perquè aquest sacrifici meu i
vostre sigui agradable a Déu Pare omnipotent.
El sacrifici de la creu és el sacrifici dels membres de
l’Església
Diu el Catecisme de l’Església Catòlica: El sacrifici
de Crist esdevé el sacrifici dels membres del seu cos. La vida dels fidels, la
lloança, els seus sofriments, la pregària, els seus treballs, s’uneixen als de
Crist i a la seva ofrena total, i adquireixen així un nou valor. El sacrifici
de Crist present a l’altar dóna a totes
les generacions de cristians la possibilitat d’unir-se a la seva ofrena(C. E.
C. 1368).
Oh cristians que m'escolteu. Si comprenguéssim el gran
tresor que ens ha deixat Jesucrist, el dia abans de la seva passió, en el sacrifici de la missa, no solament hi
aniríem els diumenges, que es el dia del Senyor, sinó els dies feiners que
poguéssim anar-hi.
Senyor, Jesús us agraïm de tot cor l’haver-nos deixat com
a memorial de la vostra Passió i Mort el sacrifici de la missa, que estem celebrant.
Gràcies, gràcies,
Jesús.
Que passeu un bon dia del Dijous Sant.