DIJOUS SANT

Estimats amics: Ens hem reunit aquesta tarda del Dijous Sant per celebrar la institució de l'Eucaristia, el sacerdoci i aprendre la gran lliçó que Jesús ens donà, el manament nou

Aquestes són les idees principals d'aquest Dijous Sant, eucaristia, sacerdoci i amor, No podem comentar-les totes. El tema és tan ample que ens centrarem en l’Eucaristia

Pregària després de la consagració

El sacerdot inclinat davant de l’altar resa la pregaria de l’Eucaristia que es troba  al missal

Digneu-vos mirar complagut aquesta ofrena i acceptar-la com us dignàreu acceptar els presents d’Abel, el just, el sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe, i l’oblació pura que us oferí  Melquísedec, el vostra gran sacerdot.

La nostra pregària en aquesta nit tan solemne és: Senyor, accepta el nostre sacrifici vespertí com et vas dignar acceptar el sacrifici del just Abel, el sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe i l’oblació pura del sacerdot Melquísedec.

Sacrifici  d’Abel

El dos germans Caín i Abel oferien sacrificis a Déu. Caín oferia els fruits de la terra i Abel ovelles del seu ramat. Déu acceptava el sacrifici d’Abel, perquè sortia d’un cor pur i no acceptava el sacrifici de Caín. El fum del sacrifici d’Abel pujava cap al cel (Gen 4,3-8).

El Senyor acceptarà la nostra ofrena si tenim el cor pur com Abel.

Sacrifici d’Abraham.

Déu li havia promès que la seva descendència seria més gran que els estels del cel i li demanà que sacrifiqués el seu únic fill, Isaac. Abraham no demanà explicacions a Déu i es proposà sacrificar el seu fill. Quan tenia la mà alçada amb el ganivet per sacrificar-lo un àngel del Senyor li cridà que no ho fes i mirant al darrera veié un anyell i el sacrificà en lloc del seu fill Isaac. Abraham, el gran patriarca es proposa oferir al seu fill Isaac confiant en la paraula de Déu i en això rau la seva fe exemplar.(Gen 22, 1-22).

Senyor, feu que tinguem la fe d’Abraham.

El gran sacerdot Melquísedec

Quan Abraham va tornar vencedor d’una batalla contra els seus enemics, Mequisadec, rei de Salem, oferí pa i vi perquè era sacerdot de Déu Altíssim (Gen 14,17).

El sacrifici de Melquísedec, que va oferir pa i vi,  era una figura del sacrifici de l'Eucaristia, que també nosaltres  oferim pa i vi  perquè es converteixin en el cos i  la sang de Jesucrist.

Heu pensat cristians que m'escolteu, el que estem fent? Presentem al Pare, ni més ni menys,  el cos i la sang de Crist. No presentem fruits de la terra, animals, com fan els Jueus, presentem al mateix Jesucrist que es va oferir a la creu per la nostra salvació.

Institució de l’Eucaristia

Ho hem escoltat moltes vegades, que el Senyor Jesús el dia abans de la seva passió prengué pa en les seves venerables mans, i donant gràcies el va partir i el va donar als seus deixebles i va dir: Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos, entregat per vosaltres. Després d'haver sopat prengué el calze , i novament donant gràcies, el passà als seus deixebles, dient: Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna vessada per vosaltres i per tots els homes en remissió dels pecats.

En oferir el cos i la sang de Jesús, complim el manament que ell ens va donar, quan va dir: Feu això en memòria meva. Aquesta és la nostra ofrena, aquest és el nostre sacrifici.

Demà, Divendres Sant, contemplarem Jesús en una creu i com la seva sang es vessava sobre la terra. Jesús el gran sacerdot ofereix el seu gran sacrifici perquè Déu perdoni els pecats de tots el homes.

L’Eucaristia és el mateix sacrifici de Jesús

El sacrifici de la missa és el mateix sacrifici de la creu, perquè a la creu, es va oferir Jesús i nosaltres els cristians a la missa oferim el cos i la sang de Crist. A la creu la sang de Jesús estava separada del seu cos, també a la missa el cos, l’hòstia consagrada, està separat de la seva sang, el vi consagrat.

He dit que nosaltres els cristians oferim el cos i la sang de Crist, perquè tots nosaltres, els batejats, formem un poble sacerdotal, El bateig ens fa participants del sacerdoci de Crist i com poble sacerdotal, poble consagrat a Déu, podem oferir aquest sacrifici.

És veritat que solament el sacerdot, que ha rebut el sagrament de l'ordre, en nom de Crist, converteix el pa i el vi en el cos i la sang  de Crist, però també és veritat que tot el poble cristià ofereix al Pare el sacrifici. Per això el sacerdot es dirigeix al poble de Déu i diu: Pregueu germans i germanes  perquè aquest sacrifici meu i vostre sigui agradable a Déu Pare omnipotent.

El sacrifici de la creu és el sacrifici dels membres de l’Església

Diu el Catecisme de l’Església Catòlica: El sacrifici de Crist esdevé el sacrifici dels membres del seu cos. La vida dels fidels, la lloança, els seus sofriments, la pregària, els seus treballs, s’uneixen als de Crist i a la seva ofrena total, i adquireixen així un nou valor. El sacrifici de Crist present  a l’altar dóna a totes les generacions de cristians la possibilitat d’unir-se a la seva ofrena(C. E. C. 1368).                              

Oh cristians que m'escolteu. Si comprenguéssim el gran tresor que ens ha deixat Jesucrist, el dia abans de la seva passió, en  el sacrifici de la missa, no solament hi aniríem els diumenges, que es el dia del Senyor, sinó els dies feiners que poguéssim anar-hi.

Senyor, Jesús us agraïm de tot cor l’haver-nos deixat com a memorial de la vostra Passió i Mort el sacrifici de la missa, que estem celebrant.

 Gràcies, gràcies, Jesús.

Que passeu un bon dia del Dijous Sant.