DIJOUS SANT

Celebrem, avui, una de les festes més importants de l'any. Podríem parlar de l'amor fratern, del lavatori dels peus dels apòstols, del discurs de comiat de Jesús, de l'Eucaristia com a sacrifici de l'Església i com a banquet, de la institució del sacerdoci i d'altres coses. Com que no podem parlar de totes, perquè aquesta eucaristia seria massa llarga, parlaré solament de la Eucaristia com a banquet. El banquet de Jesús i el nostre banquet.

Què és un banquet? És una reunió de persones per tal de celebrar alguna cosa important amb un bon dinar o un sopar.

EL BANQUET DE JESÜS

El cenacle

Jesús envià Pere i Joan tot dient-los: "Aneu a fer els preparatius per poder menjar el sopar pasqual". Ells li preguntaren: "On vols que el preparem?" Els digué: "Entrant a la ciutat us vindrà a trobar un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri i digueu al cap de casa: El mestre et diu: On tens la sala on he de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles? Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar" (Lc 22,8-12).

És molt probable que la casa fos la de la mare de Marc, l'evangelista.

Preparatius

Els apòstols ho van trobar tot tal com Jesús els havia dit. Després de fer una ullada a la sala, ben preparada, van anar a comprar tot el que feia falta per al sopar.

Aquell sopar recordava l'alliberament del poble jueu del poder d'Egipte.

Anaren al mercat per comprar l'anyell per menjar-ne tretze persones. El portaren al temple perquè hi fos degollat. El van rostir i prepararen el pa sense llevat, les herbes amargues, el vinagre, i el vi, i una salsa de color vermell, d’ametlles, figues, dàtils i canyella, triturades en vi.

Quan Jesús va arribar al cenacle tot estava preparat.

Com que els apòstols discuteixen sobre qui seria el més important (Lc 22, 24), Jesús els rentà els peus per donar-los exemple d'humilitat.

Jesús, havent rentat els peus dels apòstols, es posà en el divan, davant de la taula, i al seu costat Pere i Joan, i, al costat de Joan, Judes Iscariot, el traïdor. És molt probable que Judes ja hagués marxat quan Jesús començà a instituir l'Eucaristia.

El Senyor, havent estimat els seus, els estimà fins a la fi. Per tal de donar-los una penyora d'aquest amor, per no allunyar-se mai dels seus i fer-los participar de la seva Pasqua, instituí l'Eucaristia, com a memorial de la seva mort i de la seva resurrecció.

L'evangelista Mateu ens descriu la institució de l'Eucaristia amb aquestes paraules tan senzilles i profundes: Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: "Preneu, mengeu-ne; això és el meu cos". Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: "Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats" (Mt 26,26-28).

Aquell Dijous sant, els apòstols van fer la seva primera comunió.

Jesús va preparar molt bé la primera comunió dels apòstols.

Després de la multiplicació dels pans i dels peixos els va explicar el significat d'aquell miracle.

Els apòstols recordarien molt bé aquestes paraules de Jesús:

"El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món" (Jn 6,33).

"Jo sóc el pa que ha baixat del cel" (Jn 6,41).

" Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja d'aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món".(Jn 6,51).

"La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo en ell" (Jn 6,55-56) altres paraules de Jesús.

Després, en la intimitat, Jesús els explicaria i comentaria aquestes paraules, com solia fer amb les paràboles. Jesús va preparar molt millor els apòstols per fer la seva primera comunió, que les mares, els catequistes i sacerdots preparem ara els nens per a la seva.

EL NOSTRE BANQUET

La missa és el banquet sagrat de la comunió del Cos i de la Sang de Jesús ( C.E.C. 1382).

Quan Jesús arribà al cenacle va trobar totes les coses preparades per celebrar el banquet. Nosaltres també, en entrar al temple, hem trobat totes les coses preparades per celebrar el banquet eucarístic: la taula, que és l'altar cobert amb les estovalles i adornat amb flors i ciris, el pa i el vi, l'aigua, el llibre de les lectures, i avui el gibrell per rentar els peus, i la tovallola.

Els bancs per seure-hi les persones, entorn de l'altar, per participar del mateix banquet que va celebrar Jesús el dia abans de la seva passió i mort.

Quan surt el sacerdot, que representa Jesucrist, cantem amb alegria, i ja estem reunits per celebrar la festa de l'Eucaristia. Després escoltem la paraula de Déu, que és com una carta del Pare del cel dirigida a nosaltres, presentem les nostres ofrenes i peticions i prestem molta atenció en el moment de la consagració quan el sacerdot diu: "Santifiqueu aquesta ofrena amb la potència de la vostra benedicció, feu-la perfecta i digna de Vós, perquè es converteixi per a nosaltres en el cos i la sang del vostre Fill estimat, Jesucrist, nostre Senyor.

Ell, el dia abans de la seva passió, prengué el pa, amb les seves mans venerables i, alçant els ulls al cel, vers vós, Déu, el seu Pare omnipotent, donant-vos gràcies, digué la benedicció, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:

Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos.

Igualment havent sopat, prengué aquest calze amb les seves mans venerables, i novament donant-vos gràcies, digué la benedicció i el passà als seus deixebles, tot dient:

Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva sang, la sang de l'aliança nova i eterna, vessada per vosaltres i per tots els homes en remissió del pecats."

Llavors adorem el cos de Jesús i la seva sang, tot dient:: "Senyor meu i Déu meu".

A continuació resem l'oració del Parenostre, ens donem el bes de la pau i ens acostem amb devoció a rebre el cos i la sang de Jesús, com aliment de la nostra vida cristiana.

Tots anem a combregar, perquè anar a un banquet sense menjar no té sentit.

Per acabar, em pregunto per què mengem:

-per conservar la nostra vida. Tota persona que no menja es mor. Els cristians que no participen de l'Eucaristia, poc a poc van morint-se;

- per desenvolupar la nostra vida. Els infants creixen gràcies al menjar, i els grans per anar vivint. L'Eucaristia ens fa créixer en l'amor a Déu i als germans, ja que l'amor és l'essència de la nostra vida cristiana.

-per reparar les forces, que es perden en la lluita diària. Si no menges, et vas debilitant poc a poc. Les mares, quan els nens no volen menjar, es preocupen, i tenen raó. Si vols estar fort en la fe, vés a combregar amb freqüència.

Acabo amb aquestes paraules tan profundes i significatives de sant Tomàs d'Aquino:

L'Eucaristia "fou el més gran dels miracles que ell va fer, i el deixà com a consol especialíssim als entristits per la seva absència" (Ofici de lectura de les hores del Dijous sant),

i de sant Efrèn:

"Senyor, et mengem i bevem, no per consumir-te, sinó perquè visquem de Vós. L'aliment és transforma en el nostre cos, i en l'Eucaristia és al revés, nosaltres ens transformem en Jesús, podent repetir aquelles paraules de sant Pau: Ja no visc jo, sinó que és Crist qui viu en mi."

=================

OFRENA DEL DR. PERE TARRÉS

davant del Santíssim, el dijous Sant del 1940 en el Seminari,

"Senyor meu i Déu meu, Jesús, avui Dijous Sant, a mitja nit, al peu del Monument del Seminari, us faig entrega total i incondicional del meu cor. No vull que en el meu pobre cor visqui ningú més que Vós. És ell per Vós sol.

Faig el propòsit de desterrar-ne l'egoisme que hi porto tan arrelat, el meu tan terrible amor propi, el meu esperit de vanitat i totes les meves imperfeccions i defectes, fills d'una supèrbia dissimulada.

Avui, en aquesta nit, Jesús meu, faig el propòsit de lluitar-hi a mort, de negar-me a mi mateix, de morir a mi mateix.

Vull desarrelar, amb la vostra gràcia, totes aquestes males herbes, per tal que Vós sol, oh Senyor meu, hi visqueu, i que el meu cor es fongui amb el vostre, i no tingui més voler que el vostre; i no sigui jo, Senyor, qui actuï sinó Vós sol. jo un misèrrim instrument.

Jesús aspiro a ser sant, a fondre’m amb Vós, a viure la vostra vida.

Senyor, feu de mi el que més us plagui. Sóc ben vostre. Em dono totalment a Vós. Feu-me anar com vulgueu, doneu-me sols l'Amor vostre i la vostra Gràcia. Sols us pidolo la gràcia de l'Amor.

Verge Maria, presenteu aquesta ofrena al vostre Fill, amb les vostres pròpies mans, i feu-li memòria del vostre sofriment en la seva i també vostra Passió.

Ajudeu-me a fer-me sant.

( Diari del Seminari) Sacerdot de Barcelona en procés de beatificació.